Ernő Dohnányi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ernő Dohnányi
Ernő Dohnányi.jpg
Naixement 27 juliol 1877
Bratislava
Mort 9 febrer 1960
Nova York
Ocupació director d'orquestra, compositor, pianista, musicòleg, professor de música i catedràtic d'universitat

Ernő Dohnányi, conegut també amb el nom alemany d'Ernest von Dohnányi (Pózsony, Àustria-Hongria, avui Bratislava, Eslovàquia, 27 de juliol de 1877Nova York, Estats Units, 9 de febrer de 1960), fou un destacat pianista i compositor hongarès.

Dohnányi s'inicià des de molt infant en el món musical amb el seu pare, professor de matemàtiques, però no amb el piano sinó amb el violoncel. Els seus progressos es feren molt evidents, però posteriorment es va orientar vers el teclat, el qual dóna com a fruit guanyar el 1r. Premi del rei d'Hongria (1897).

Després d'això, estudià i es perfeccionà amb el famós Eugen d'Albert, i després es traslladà a Londres per continuar els seus estudis amb Hans Richter. Amb el pas dels anys, Dohnányi alternà la carrera de pianista amb la docència tant a Berlín com a Budapest, tot desenvolupant una activitat molt intensa en ambdós aspectes. El seu compatriota Joseph Joachim fou el que el convidà a prendre aquesta càtedra en la ciutat alemanya, càrrec que Dohnányi acceptà, i estigué en aquesta funció durant 10 anys (1905-1915).

Després de fer grans gires com a concertista, arribà a Budapest per fer-se càrrec de la direcció de l'Acadèmia Hongaresa de Música el 1934. Va romandre amb aquesta responsabilitat d'alta jerarquia fins al 1941, moment en què renuncià pels seus desacords amb els corrents antisemites que s'enfortien en totes les esferes de la societat hongaresa. Aquell mateix any l'orquestra fou dissolta.

S'ha de recalcar que Dohnányi utilitzà les seues influències i fins recursos econòmics per mor de protegir alguns músics hongaresos de confessió jueva. Un dels seus fills fou executat pel govern nacionalsocialista per haver col·laborat en el famós intent d'assassinat del dictador Adolf Hitler.

Per l'avanç del nacionalsocialisme que hi hagué a Hongria durant la II Guerra mundial, Dohnányi abandonà el seu país i emigrà a l'Argentina, on dictà classes a la Universitat Nacional de Tucumán. Després passà als Estats Units i fou professor de la Florida State University fins a la seva mort.

Aquest artista fou un colossal intèrpret de Beethoven, i fou un dels primers a oferir al públic la integral de les 32 sonates, la qual executà per primera vegada davant del públic el 1920. També destacà amb Mozart i en la música de cambra de Franz Schubert.

Tots els que el varen escoltar en viu es meravellaren per la seva profunda execució del geni de Bonn, i la seva versió de la sonata Wallenstein estava dotada d'una enorme varietat de subtileses pianístiques –interpretatives, les quals, encara després de moltes dècades, no es poden oblidar. Dohnányi també va compondre excel·lents peces per a piano, música de cambra, dos concerts per a piano i orquestra, dos per a violí, dues simfonies i la seva cèlebre Variacions envers un tema Infantil (1913) també per a piano i orquestra.

Malgrat la difusió que han fet els compositors hongaresos, i com aquests assenyalen, les seves composicions no tenen cap orientació nacionalista. En la majoria de les seves obres, es reflecteix la influència de Johannes Brahms, que va arribar a conèixer quan encara era jove. Morí el 1960 amb 83 anys.

Dohnányi va tenir excel·lents alumnes, molts dels quals assoliren brillar en tot el món. Al respecte, es poden citar l'Ervin Nyíregyházi, Geza Anda, Annie Fischer, Ľudovít Rajter, Mischa Levitzki, Edward Kilényi, Balint Vazsonyi, sir Georg Solti, Montana Cantsin, Joseph Running i Franck Cooper. Convé esmentar el seu nét Cristof von Dohnányi, un excel·lent director d'orquestra. Ernest von Dohnányi fou un gran defensor i propagador intel·lectual de la música hongaresa contemporània de principis de segle XX: Zoltán Kodály i Béla Bartók.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernő Dohnányi Modifica l'enllaç a Wikidata