Ernest Bevin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMolt Honorable modifica
Ernest Bevin
Ernest Bevin MP.jpg
modifica
Biografia
Naixement9 març 1881 modifica
Winsford (Anglaterra) modifica
Mort14 abril 1951 modifica (70 anys)
Londres modifica
Lloc d'enterramentabadia de Westminster modifica
Lord del Segell Privat
9 març 1951 – 14 abril 1951
← Christopher AddisonRichard Stokes →
Membre del 39è Parlament del Regne Unit
23 febrer 1950 – 14 abril 1951 (mort en el càrrec)
Circumscripció electoral: Woolwich East

Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth
27 juliol 1945 – 9 març 1951
← Anthony EdenHerbert Morrison →
Membre del 38è Parlament del Regne Unit
5 juliol 1945 – 3 febrer 1950 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Wandsworth Central

Membre del 37è Parlament del Regne Unit
22 juny 1940 – 15 juny 1945 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Wandsworth Central

Secretary of State for Employment (en) Tradueix
13 maig 1940 – 23 maig 1945
← Ernest BrownRab Butler →
Transport and General Workers' Union (en) Tradueix
1r gener 1922 – 27 juliol 1945
← sense valor – Arthur Deakin →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
modifica
Activitat
OcupacióPolític i sindicalista modifica
PartitPartit Laborista modifica
Obra
Localització dels arxius

Ernest Bevin (Winsford, Somerset, 9 de març de 1881 - Londres, 14 d'abril de 1951) va ser un estadista britànic, líder sindical i polític laborista.[1][2]

Va cofundar i exercir de secretari general del poderós Sindicat de Treballadors Generals i del Transport durant els anys 1922–40 i Ministre de Treball en el govern de la coalició durant la Segona Guerra Mundial. Va aconseguir maximitzar l'oferta de mà d'obra britànica, tant pels serveis armats com per a la producció industrial domèstica, amb un mínim de vagues i desordres. El seu paper més important va ser Secretari d'Afers Exteriors en el govern laborista de postguerra liderat per Clement Attlee, 1945-51. Va obtenir suport financer nord-americà, es va oposar fortament al comunisme i va ajudar a la creació de l'OTAN. El lideratge de de Bevin a Exteriors també va impulsar la fi del Mandat de Palestina i la subsegüent creació de l'Estat d'Israel. El seu biògraf, Alan Bullock, va dir que Bevin "es troba com l'últim de la línia de secretaris d'exteriors en la tradició creada per Castlereagh, Canning i Palmerston a la primera meitat del segle XIX", i que a causa de la reducció del poder britànic, no té successors.[3][4]

Referències[modifica]

  1. «Ernest Bevin, British labour leader and statesman». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 25 agost 2019].
  2. Pearce, Robert; Jefferys, Kevin (ed.). «Ernest Bevin». A: Labour Forces: From Ernie Bevin to Gordon Brown. I.B.Tauris, 2002, p. 7–24. ISBN 978-0-85771-415-2 [Consulta: 26 agost 2019]. 
  3. Johnson, Edward «Bevin, Ernest (1881–1951)». Encyclopedia of Diplomacy - Wiley Online Library, 03-05-2018. DOI: 10.1002/9781118885154.dipl0341 [Consulta: 25 agost 2019].
  4. Rosetti, Moshe «Ernest Bevin (1881-1951)». Encyclopaedia Judaica. American-Israeli Cooperative Enterprise [Consulta: 26 agost 2019].