Ernest Bevin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMolt Honorable
Ernest Bevin
Ernest Bevin MP.jpg
Biografia
Naixement 9 març 1881
Winsford
Mort 14 abril 1951 (70 anys)
Londres
Lloc d'enterrament abadia de Westminster
  Lord del Segell Privat 

9 març 1951 – 14 abril 1951
← Christopher AddisonRichard Stokes →
  Membre del 39è Parlament del Regne Unit 

23 febrer 1950 – 14 abril 1951
Circumscripció electoral: Woolwich East


  Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth 

27 juliol 1945 – 9 març 1951
← Anthony EdenHerbert Morrison →
  Membre del 38è Parlament del Regne Unit 

5 juliol 1945 – 3 febrer 1950
Circumscripció electoral: Wandsworth Central


  Membre del 37è Parlament del Regne Unit 

22 juny 1940 – 15 juny 1945
Circumscripció electoral: Wandsworth Central


  Secretary of State for Employment Tradueix 

13 maig 1940 – 23 maig 1945
← Ernest BrownRab Butler →
  Transport and General Workers' Union Tradueix 

1r gener 1922 – 27 juliol 1945
← nou càrrecArthur Deakin →
  Membre del Consell Privat del Regne Unit 

Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Partit Partit Laborista
Modifica les dades a Wikidata

Ernest Bevin (Winsford, Somerset, 9 de març de 1881 - Londres, 14 d'abril de 1951) va ser un estadista britànic, líder sindical i polític laborista.[1][2]

Va cofundar i exercir de secretari general del poderós Sindicat de Treballadors Generals i del Transport durant els anys 1922–40 i Ministre de Treball en el govern de la coalició durant la Segona Guerra Mundial. Va aconseguir maximitzar l'oferta de mà d'obra britànica, tant pels serveis armats com per a la producció industrial domèstica, amb un mínim de vagues i desordres. El seu paper més important va ser Secretari d'Afers Exteriors en el govern laborista de postguerra liderat per Clement Attlee, 1945-51. Va obtenir suport financer nord-americà, es va oposar fortament al comunisme i va ajudar a la creació de l'OTAN. El lideratge de de Bevin a Exteriors també va impulsar la fi del Mandat de Palestina i la subsegüent creació de l'Estat d'Israel. El seu biògraf, Alan Bullock, va dir que Bevin "es troba com l'últim de la línia de secretaris d'exteriors en la tradició creada per Castlereagh, Canning i Palmerston a la primera meitat del segle XIX", i que a causa de la reducció del poder britànic, no té successors.[3][4]

Referències[modifica]

  1. «Ernest Bevin, British labour leader and statesman». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 25 agost 2019].
  2. Pearce, Robert; Jefferys, Kevin (ed.). «Ernest Bevin». A: Labour Forces: From Ernie Bevin to Gordon Brown. I.B.Tauris, 2002, p. 7–24. ISBN 978-0-85771-415-2 [Consulta: 26 agost 2019]. 
  3. Johnson, Edward «Bevin, Ernest (1881–1951)». Encyclopedia of Diplomacy - Wiley Online Library, 03-05-2018. DOI: 10.1002/9781118885154.dipl0341 [Consulta: 25 agost 2019].
  4. Rosetti, Moshe «Ernest Bevin (1881-1951)». Encyclopaedia Judaica. American-Israeli Cooperative Enterprise [Consulta: 26 agost 2019].