Ernest Bloch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Error de Lua a mw.wikibase.entity.lua a la línia 88: data.schemaVersion must be a number, got nil instead. Ernest Bloch (Ginebra, 24 de juliol de 1880 - Portland, Oregon, 15 de juliol de 1959) fou un compositor nord-americà d'origen suís.

Membre d'una família jueva (condició que influiria en la seva obra), estudià música a Ginebra amb Jacques-Dalcroze, i més tard, a Brussel·les, amb Eugène Ysaÿe, per acabar la seva formació a Frankfurt i Munic, on va tenir com a mestres a Knorr i Thuile. Tornà a la seva terra natal amb una sòlida formació i es dedicà de ple a la composició, al mateix temps que dirigia els concerts simfònics de Lausana i Neuchâtel i donava lliçons d'estètica i composició al conservatori ginebrí, on tingué, entre altres alumnes, a Rhené-Baton. Allà realitzà els primers treballs: una simfonia i una òpera, Macbeth, les quals foren molt ben acollides. El 1912 estrenà la simfonia Israel, que iniciaria el seu camí personal. En ella aportava a la música el tema folklòric jueu, com expressió de la seva raça, i que seria una constant en la seva obra i potser el seu tret més característic.

El 1916 marxà als Estats Units, on es nacionalitzaria i residiria fins a la seva mort. Allí dirigí algunes orquestres, i l'Institut de Música de Cleveland (Ohio, 1920-1925). I després el de San Francisco (1925-1930). A Amèrica produí el millor de la seva obra, especialment la seva refinada música de cambra. La Rapsòdia Amèrica i la Simfonia Helvetia pertanyen a aquest període. Va assolir grans èxits en les seves gires per Europa, especialment a la Gran Bretanya, on arribà a fundar-se la societat Ernest Bloch. La seva feina com a compositor és important i representa un dels màxims valors de la nova escola nord-americana. En un principi va estar influït per Richard Strauss i Debussy, però de seguida adquirí una autèntica personalitat en la qual el tema jueu és la nota dominant. Obres: Suite per a violí i piano (1919), Vivreaimer (poema simfònic, 1900): Tres poemes jueus (1913) Tres Salms (1923), Schelomo (Rapsòdia, 1915); Evocacions (1937), La nit i tres passatges, Suite mondiale i Two last poems, aquestes dues últimes obres dedicades a la seva amiga i pianista Elaine Shaffer, a més d'altres moltes obres.

Als Estats Units donà classes de direcció d'orquestra. Junt amb altres el filipí d'origen espanyol Federico Elizalde va ser un dels seus alumnes,[1] i també els estatunidencs Parker Bailey,[2] i Bernard Rogers.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: [[commons:Category:Error de Lua a mw.wikibase.entity.lua a la línia 88: data.schemaVersion must be a number, got nil instead.|Ernest Bloch]] enllaç=d:Error de Lua a mw.wikibase.entity.lua a la línia 88: data.schemaVersion must be a number, got nil instead.#P373
  1. Suplement dels anys 1979-80, pàg. 70 (ISBN 84-239-6954-1)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 85. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1226. (ISBN 84-7291-226-4)

Error de Lua a mw.wikibase.entity.lua a la línia 88: data.schemaVersion must be a number, got nil instead.