Ernest Guiraud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErnest Guiraud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1837 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1892 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 82
Grave of Guiraud (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pianista, pedagog, coreògraf, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnton-François Marmontel i Jacques Fromental Halévy Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaurice Emmanuel, Paul Dukas, Edmond Diet, Henri Büsser, Mélanie-Hélène Bonis, Jeanne Sorbier (en) Tradueix, Françoise Vacher (en) Tradueix, Eugène Piffaretti (en) Tradueix i Gabriel Pierné Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJean-Baptiste Guiraud Modifica el valor a Wikidata  i Adélaïde Croisilles Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 6f113697-a743-480a-9064-1de04c4faebf Lieder.net: 22796 Discogs: 1213898 IMSLP: Category:Guiraud,_Ernest Allmusic: mn0002181892 Find a Grave: 44170894 Modifica el valor a Wikidata

Ernest Guiraud (Nova Orleans, 23 de juny de 1837 - París, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.

Era fill del músic Jean-Baptiste que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes a Alberto Williams,[1] André Bloch, Hippolyte Mirande,[2] Adolphe Marty, Alfred Bachelet,[3] Georges Fragerolle[4] i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts.

Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.

Les millors composicions[modifica]

  • Sylvie: òpera, (1864)
  • En prison: òpera (1869)
  • Le Kobold: òpera (1870)
  • Madame Turpulin: (1872)
  • Gretna Green: ballet (1873)
  • Piccolino: (1876)
  • La galante aventure: (1882)
  • Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
  • Suite: per a orquestra
  • una Obertura:
  • Capritx: per a violí i orquestra
  • Melodies vocals:
  • un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Guiraud
  1. ↑ Enciclopèdia Espasa, vol. 70, pàg. 284. (ISBN-84-239-4570-7)
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 811 (ISBN 84 239-4545-9 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida)
  3. ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 849 (ISBN 84-239-4524-3)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ernest_Guiraud&oldid=32539659»