Ernest Guiraud

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaErnest Guiraud
Ernest Guiraud.jpg
Ernest Guiraud (1890)
Dades biogràfiques
Naixement 23 de juny de 1837
Nova Orleans, Louisiana (EUA)
Mort 6 de maig de 1892
París (França)
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Nacionalitat França França
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera i música clàssica
Moviment Música clàssica
Mestres Anton-François Marmontel i Jacques Fromental Halévy
Deixebles Maurice Emmanuel i Paul Dukas
Instrument Piano
Dades familiars
Pares Jean-Baptiste GuiraudAdélaïde Croisilles
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ernest Guiraud (Nova Orleans, Estats Units, 23 de juny de 1837 - París, França, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.

Era fill d'un músic que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes en Alfred Bachelet,[1] Georges Fragerolle[2] i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts. Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.

Les millors composicions[modifica]

  • Sylvie: òpera, (1864)
  • En prison: òpera (1869)
  • Le Kobold: òpera (1870)
  • Madame Turpulin: (1872)
  • Gretna Green: ballet (1873)
  • Piccolino: (1876)
  • La galante aventure: (1882)
  • Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
  • Suite: per a orquestra
  • una Obertura:
  • Capritx: per a violí i orquestra
  • Melodies vocals:
  • un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Guiraud Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 849 (ISBN 84-239-4524-3)