Ernest Guiraud

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaErnest Guiraud
Ernest Guiraud.jpg
Ernest Guiraud (1890)
Dades biogràfiques
Naixement 23 de juny de 1837
Nova Orleans, Louisiana (EUA)
Mort 6 de maig de 1892
París (França)
Sepultura cementiri del Père-Lachaise
Nacionalitat França França
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera i música clàssica
Moviment Música clàssica
Mestres Anton-François Marmontel i Jacques Fromental Halévy
Deixebles Maurice Emmanuel i Paul Dukas
Instrument Piano
Dades familiars
Pares Jean-Baptiste GuiraudAdélaïde Croisilles
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ernest Guiraud (Nova Orleans, Estats Units, 23 de juny de 1837 - París, França, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.

Era fill del músic Jean-Baptiste que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes en Alfred Bachelet,[1] Georges Fragerolle[2] i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts. Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.

Les millors composicions[modifica]

  • Sylvie: òpera, (1864)
  • En prison: òpera (1869)
  • Le Kobold: òpera (1870)
  • Madame Turpulin: (1872)
  • Gretna Green: ballet (1873)
  • Piccolino: (1876)
  • La galante aventure: (1882)
  • Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
  • Suite: per a orquestra
  • una Obertura:
  • Capritx: per a violí i orquestra
  • Melodies vocals:
  • un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Guiraud Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 849 (ISBN 84-239-4524-3)