Ernest Picard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnest Picard
Ernest Picard par Franck.JPEG
Biografia
Naixement 24 desembre 1821
París
Mort 13 maig 1877 (55 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 8
  Senador inamovible 

10 desembre 1875 – 13 maig 1877
  Ministre de l'Interior de França 

19 febrer 1871 – 5 juny 1871
  Q59491623 Tradueix 

8 febrer 1871 – 7 març 1876
  Ambassador of France to Belgium Tradueix 

1871 – 1873
  Ministre de finances de França 

4 setembre 1870 – 19 febrer 1871
  Q59148903 Tradueix 

6 juny 1869 – 4 setembre 1870
  Q58462858 Tradueix 

9 maig 1858 – 27 abril 1869
Dades personals
Educació Collège Stanislas
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Família
Fills Paul Ernest Picard
Germans Arthur Eugène Picard d'Ambésys
Modifica les dades a Wikidata
Caricatura d'Ernest Picard apareguda a Le Trombinoscope de Touchatout el 1872

Ernest Picard (París, 24 de desembre de 1821 - París, 13 de maig de 1877) fou un advocat i polític francès.

Biografia[modifica]

Advocat al tribunal de París, Ernest Picard es fa ràpidament una clientela important gràcies a la seva facilitat de paraula a les audiències. És escollit diputat del Sena el 1858 i s'entesta, en els seus discursos, a tractar especialment les preguntes de finances i administratives. Anomenat «l'espiritual diputat del Sena», destaca a l'Assemblea pel seu verb.

Escollit de nou el 1863, s'eleva amb força contra l'annexió dels afores de París i condueix ardents campanyes contra el prefecte Haussmann. Escollit de nou el 1869 al Sena i a l'Hérault, opta per aquest departament per tal de reservar l'elecció a París a un membre de l'oposició. Esdevé a l'Assemblea el cap de l'«esquerra oberta», admetent la possibilitat d'adaptar-se al Segon Imperi, però vota contra la declaració de la guerra a Prússia.

Esdevingut, el 4 de setembre de 1870, membre del govern de defensa nacional i ministre de finances, contrasigna l'abolició de l'impost del segell sobre els diaris tot aixecant-se contra les mesures que graven les finances. El 25 de gener de 1871, acompanya Jules Favre a Versalles per tractar de la capitulació de cara a Bismarck, després negocia amb els banquers parisencs els 200 milions de la contribució de guerra reclamada pel canceller prussià.

A l'escrutini de 1871 per a l'Assemblea nacional, fracassa a París, però és escollit a Seine-et-Oise i a Meuse. Opta per Meuse, va a Bordeus i lliura la seva dimissió de ministre, però és de seguida cridat per Thiers per prendre la cartera d'interior al nou gabinet. Picard procedeix a una revisió prefectoral important i pren part activa a les mesures contra la Comuna de París i contra els aixecaments de diverses ciutats de província. Atacat pels republicans i pels monàrquics, ha de dimitir després de la desfeta de la Comuna. Thiers li proposa de fer-se governador del Banc de França, però Picard prefereix el lloc d'ambaixador a Brussel·les. L'Assemblea l'anomena senador inamovible el 1875.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest Picard Modifica l'enllaç a Wikidata