Ernst Friedrich Richter

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFranz Schreker
EFE Richter.jpg
Gravat representant Heinrich Schreker, fet per Eeinrich Gottseling l'any 1922
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'octubre de 1808
Großschönau (Saxònia)
Mort 9 d'abril de 1879(1879-04-09) (als 70 anys)
Leipzig
Activitat professional
Ocupació Compositor, teòric musical
Estil Romanticisme
Mestres Christian Theodor Weinlig
Deixebles Amanda Röntgen-Maier Tradueix i Ricard Zeckwer
Instrument Orgue
Dades familiars
Fills Alfred Richter
Modifica dades a Wikidata

Ernst Friedrich Richter (Großschönau, Saxònia, 24 d'octubre de 1808 - Leipzig, 9 d'abril de 1879) fou un compositor i professor de música alemany.

Fill d'un mestre d'escola, s'educà a Zittau i el 1831 anà a Leipzig, on es matriculà en teologia, però només estudià la música. En fundar-se el conservatori el 1843 fou nomenat professor de teoria amb Hauptmann, i va tenir alumnes molt avantatjats com Constantin von Sternberg,[1] Aleksandr S Famincyn i Willem Frans Thooft[2] entre altres; més tard, a la mort de Pohlenz, prengué la direcció de la Singakademie fins al 1847 i fou, successivament, organista de l'església de Sant Pere (1851), de la Neikirche (1862) i de Sant Nicolau. El 1868 succeí en Hauptmann com a cantor de l'església de Sant Tomàs i mestre de capella de les esglésies principals de Leipzig. La Universitat li conferí els títols de professor i director de música universitària. Va tenir molts alumnes que amb el temps serien molt famosos.

Com a compositor no és gaire notable, però els seus motets i els seus salms són obres apreciables. És autor de diverses Misses; un Stabat Mater, un oratori Christus der Erloser (1849); Dithyrambe, de Friedrich von Schiller (executat a la Gewandhaus el 1859 per les festes en honor de Schiller); quartets per a instruments d'arc; peces per a orgue; sonates per a violí; sonates per a piano, etc...

Els Praktische Studien zur Theorie der Musik, de Richter, resten molt estesos per la seva època; la primera part publicada en primer lloc solta i independent de tot altra projecte més gran, Lehrbuch der Harmonie, aparegué el 1853 i el 1900 arribà a la 22a. edició; la tercera part, Lehrbuch der Fuge, el 1859 (6a. edició 1896); la segona, Lehrbuch des einfachen und doppelten Kontrepunkts, el 1872 (11a, edició el 1904.

L'obra completa va estar traduïda a l'anglès per Franklin Taylor (1864, 1874 i 1878). El tractat d'harmonia, la part més coneguda, va estar traduïda al francès per Sandré (6a. edició, 1902), al polonès, suec, rus, italià, al castellà per Felip Pedrell (2a edició, 1901) i a l'holandès.

El tractat de contrapunt va estar traduïda al rus i el de la Fuga al francès. A més, Richter va escriure, un Katechismus der Orgel (4a, edició, 1896). Va establir les seves obres sobre les mateixes bases que Schneider (baix xifrat segons el sistema de Kirnberger), però usant a més, del xifrat de graus imaginat per Weber.

Alumnes de Rihter[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Friedrich Richter Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1121 (ISBN 84 239-4556-1)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 61, pàg. 679 (ISBN 84-239-4561-8)
  3. 3,0 3,1 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 10, pàg. 667. (ISBN 84-239-4510-3) Error de citació: Invalid <ref> tag; name "Enciclopèdia Espasa v. 8" defined multiple times with different content
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 932 (ISBN 84-239-4517-0)
  5. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 7, pàg. 1327 (ISBN 84-239-4577-4)
  6. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 491 (ISBN 84-7291-226-4)
  7. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 933 (ISBN 84 239-4556-1)
  8. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 857' (ISBN 84 239-4527-8)
  9. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 572 (ISBN 84-239-4506-5)