Errata

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Una errata és una equivocació material comesa en l'imprès o manuscrit.[1]

Etimologia[modifica]

Ve Del pl. lat. errāta (coses errades).

Història[modifica]

L'errata en llibres impresos que es pot citar com la primera es troba en el “ Psalmorum Codex”, i precisament en el colofó de la primera obra que en tenia, editada per Fust i Peter Schoeffer a Mainz el 1457, que diu, a la primera línia,  “Spalmorum” en comptes de “Psalmorum”.[2]

Colofó Psalmorum Codex de Fust i Schöffer, 1457

El llibre més antic que es coneix amb Fe d’ errates és el de les “ Sátires”, de Juvenal, imprès a Venezia el 1478 per Gabriel Petrus, i en el qual al final de cada una de les XVI Sàtires hi ha una fe d’errates.[3]

L'any 1608, el cardenal Roberto Belarminoes va veure obligat a publicar unes 88 pàgines consignant les errates de les seves obres.[4]

El 1687;el frare dominicà F. Caccia va fer una llista de 111 pàgines de les errates que hi havia en una edició de la “ Summa Theologica” de Sant Tomàs .

A España, la fe d’ errates fou un requisit legal a partir de la pragmàtica de Felipe II del 7 de setembre de 1558, i tenia per objecte que ho imprès fos còpia fidel del text aprovat pels censors, i es nomenava un corrector oficial.[5]

Joaquín Ibarra ( 1726-1785), el gran impressor aragonès, va dir  que “ una obra no és perfecta si li falta la fe d’ errates”, i Johannes Froben ( ca. 1460-1527), impressor de Basilea: “El comprador d’ un llibre ple d’ errates, realment no compra un llibre, sinó una molèstia”.[6]

A la primera edició del “ Diccionari de la Llengua Catalana”, de Pompeu Fabra, hi havia una llista amb més de 2.000 errates per corregir.[7]

Joan Amades en “El llibre segons el poble”, explica el cas d’ un vanitós impressor que acabada una gran obra volia posar. “ En aquest llibre no hi fe d’ errades”, però va ficar: “ En aquest llibre no hi ha fe de rrates”.

Fe d'errates[modifica]

La fe d'errates d'un llibre o publicació és un mètode usual d'edició posterior a[8] la producció d'un llibre o document, en el qual els errors que s'han detectat en l'exemplar produït són identificats en una pàgina de paper que és inserida en el llibre amb la correcció que ha de fer-se en cada cas. Una pàgina de fe d'errata és en general emesa molt poc temps després que el text original fos publicat.[9]

És un mètode usual que s'utilitza per "editar" obres molt voluminoses; o sigui aquelles en les quals el cost de realitzar la correcció seria excessiu o el realitzar el canvi fos molt enutjós. És un mètode acceptable mitjançant el qual es pot editar un escrit o llibre.

És important notar que la fe d'errata només ha de referir-se a petits errors en el text (per exemple, errors d'escriptura, d'ortografia o de puntuació). En canvi si es detecta un error important en la construcció d'una oració, o si la construcció és tal que la idea transmesa per l'oració és fosca o distorsionada al punt que la mateixa és confusa o errònia, aquest error ha de ser corregit dins del llibre o document i no mitjançant una fe d'errata.

Referències[modifica]

  1. Del diccionario de la Real Academia Española: http://lema.rae.es/drae/?val=errata
  2. Diccionario de Bibliología y ciencias afines. 
  3. Dels llibres :Diccionario Histórico del Libro, Diccionario de Bibliología y ciencias afines, El libro antiguo.. 
  4. ídem referència anterior. 
  5. La pasión por los libros.. 
  6. Diccionario de Bibliología y ciencias afines.. 
  7. Diccionario Histórico del Libro.. 
  8. Lea "~ de erratas." en el diccionario de la Real Academia Española: http://lema.rae.es/drae/?val=errata
  9. Lea sobre fe de erratas en fundéu BBVA: http://www.fundeu.es/recomendacion/fe-de-erratas-no-es-lo-mismo-que-fe-de-errores-361/

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Errata Modifica l'enllaç a Wikidata
  • AMADES, Joan. El llibre segons el poble. La Neotípia, Barcelona, 1938.
  • BRUGALLA TURMO, Emilio: En torno a la Encuadernación y las Artes del Libro. Diez temas académicos. Clan, Madrid, 1996.
  • CHECA CREMADES, José Luis: El libro antiguo. Materia bibliogràfica y objeto de deseo. Proha, Madrid, 2012.
  • EROLES, Emili: Diccionario Histórico del Libro. Millà, Barcelona, 1981.
  • ESCOLAR, Hipólito ( Director). Historia ilustrada del libro español. De los incunables al siglo XVIII. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 1994.
  • MARTÍNEZ de SOUSA, José. Diccionario de Bibliología i ciencias afines. Trea, Gijón, 2004 (3ªed.).
  • MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Francisco. La Pasión por los Libros: un acercamiento a la bibliofilia. Espasa, Madrid, 2002 (2ª ed.).