Errors de tipus I i de tipus II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En els estudis d'investigació en intentar acceptar o rebutjar la hipòtesi nul·la (Ho) es poden cometre dos tipus d'errors:

Error de tipus I[modifica | modifica el codi]

L'error de tipus I també anomenat error de tipus alfa (α) o fals positiu, és l'error que es comet quan l'investigador no accepta la hipòtesi nul·la sent aquesta veritable en la població. És equivalent a trobar un resultat fals positiu, perquè l'investigador arriba a la conclusió que hi ha una diferència entre les hipòtesis quan en realitat no existeix. Es relaciona amb el nivell de significança estadística.

La hipòtesi de la qual es parteix H0 aquí és el cas que la situació experimental presentaria un «estat normal». Si no s'adverteix aquest «estat normal», encara que en realitat existeix, es tracta d'un error estadístic tipus I. Alguns exemples per a l'error tipus I serien:

  • Es considera que el pacient està malalt, tot i que en realitat està sa; hipòtesi nul·la: El pacient està sa.
  • Es declara culpable l'acusat, tot i que en realitat és innocent; hipòtesi nul·la: L'acusat és innocent.
  • No es permet l'ingrés d'una persona, tot i que té dret a ingressar, hipòtesi nul·la: La persona té dret a ingressar.

Error de tipus II[modifica | modifica el codi]

L'error de tipus II, també anomenat error de tipus beta (β) (β és la probabilitat que existeixi aquest error) o fals negatiu, es comet quan l'investigador no rebutja la hipòtesi nul·la sent aquesta falsa en la població. És equivalent a la probabilitat d'un resultat fals negatiu, ja que l'investigador arriba a la conclusió que ha estat incapaç de trobar una diferència que existeix en la realitat.

S'accepta en un estudi que el valor de l'error beta estigui entre el 5 i el 20%.

Contràriament a l'error tipus I, en la majoria dels casos no és possible calcular la probabilitat de l'error tipus II. La raó d'això es troba en la manera com es formulen les hipòtesis en una prova estadística. Mentre que la hipòtesi nul·la representa sempre una afirmació enèrgica (com per exemple H0: «Mitjana μ = 0») la hipòtesi alternativa, pel fet que engloba totes les altres possibilitats, és generalment de naturalesa global (per exemple H1: «Mitjana μ ≠ 0»).

El poder o potència de l'estudi representa la probabilitat d'observar en la mostra una determinada diferència o efecte, si existeix en la població. És el complementari de l'error de tipus II (1-β).