Ersilia Caetani Lovatelli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1840 Roma |
| Mort | 22 desembre 1925 (85 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora de l'art, historiadora de la cultura, arqueòloga |
| Membre de | |
| Família | |
| Família | Gaetani |
| Cònjuge | Giacomo Lovatelli (en)  |
| Pares | Michelangelo Caetani i Kaliksta Teano (en) |
| Germans | Onorato Caetani |
Premis | |
 | |
Ersilia Caetani Lovatelli (Roma, 12 d'octubre de 1840 - 22 de desembre de 1925) fou una historiadora de l'art i arqueòloga italiana.[1] Fou una de les arqueòlogues més importants de la seua època per les seues recerques sobre la vida i costums de l'antiga Roma.[2] Fou la primera dona acadèmica de l'Accademia Nazionale dei Lincei i nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Halle.
Biografia[modifica]
Filla de l'aristòcrata, compositora i salonnière polonesa Calixta Rzewuski i de Michelangelo Caetani, duc de Sermoneta i príncep de Teano, polític i acadèmic.[1] El clan dels Caetani era una de les famílies més riques de Roma, encara que Michelangelo es declarà un ferm defensor del liberalisme. El seu interés per les arts i la cultura li feu teixir una sèrie de xarxes entre l'elit cultural i política europea. La inquietud per la història de l'antiguitat clàssica també la rebé de la seua àvia, Teresa de'Rossi, antiquària i impulsora d'excavacions a la rodalia de la capital italiana. Son germà, Onorato, fou alcalde de Roma (1890-1892) i, durant uns mesos, ministre d'Afers exteriors del Regne d'Itàlia.
Trajectòria[modifica]
Des d'una edat primerenca, demostrà un profund interés per estudiar i publicar informació sobre la història de Roma, un repte per a una dona italiana del s. XIX. L'interés per l'antiguitat mostrat per la seua família fou clau en la trajectòria acadèmica d'Ersilia Caetani Lovatelli. Estudià grec, llatí i sànscrit, i com que estava vetat l'accés de les dones a la universitat, rebé classes particulars de l'orientalista i catedràtic de la Universitat de Roma, Ignazio Guidi. Estudià història i arqueologia clàssiques, inclosa la tècnica d'excavació per capes, que aprengué de Giuseppe Fiorelly. Demostrà un interés especial en epigrafia, i estudià sànscrit per desxifrar inscripcions.
Al 1854, és nomenada sòcia honorària de l'Instituto di Correspondenza di Roma i de l'Institut Arqueològic Alemany.[2] Aquest fet marca una fita en la seua carrera professional: li permet la publicació del seu primer article en el Bulletino della Commissione archeologica comunale di Roma, en què analitza la inscripció gravada en una làpida trobada a la Via della Pastura.[3] Al 1879, esdevé la primera dona acadèmica de l'Accademia Nazionale dei Lincei,[1] que finança la publicació de la seua primera monografia, Thanatos (1888), en què es conjumina el tractament i significat de la mort en l'antiguitat.[4]
En general, tingué suport de la comunitat científica, i això feu que publicara més articles i guanyara importància en el món de l'arqueologia.[5] L'estil de Caetani-Lovatelli tracta d'indagar en la història i la cultura rere de l'objecte arqueològic, i va més enllà de la mera descripció.[6][7] Sabé aprofitar l'oportunitat que li donà la construcció del sentiment nacional italià després de la unificació al 1878 per publicar una sèrie d'articles dirigits a un públic més ampli i que tenien el format de guies de viatge. La seua contribució suposà un augment considerable de l'interés cap a la història, l'antiguitat i l'arqueologia de Roma.
Al seu saló acudiren autors com Stendhal, Honoré de Balzac Nikolai Gogol, l'historiador Barthold Georg Niebuhr i el compositor Franz Liszt.[2]
Algunes publicacions[modifica]
- Thánatos, Tipografia dei Lincei, Rom 1888
- Antichi monumenti illustrati, Tipografia dei Lincei, Rom 1889
- Scritti vari, Tipografia dei Lincei, Rom 1898
- Attraverso il mondo antico, Loescher, Rom 1901
- Ricerche archeologiche, Loescher, Rom 1903
- Vària, Loescher, Rom 1905
- Passeggiate nella Roma antica, Loescher, Rom 1909
- Aurea Roma, Loescher, Rom 1915
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nicotra, L. (en italià). «Ersilia Caetani Lovatelli (1840-1925).» Brown University. Consultat el 28 d'octubre de .
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Crowfoot, Grace Mary (en anglés). «Ersilia Lovatelli.» En Cohen, Getzel M. i Martha Sharp Joukowsky (coor.) Breaking Ground: Pioneering Women Archaeologists. Brown University. Consultat el 28 d'octubre de 2016.
- ↑ Caetani-Lovatelli, Ersilia «La iscrizione di Crescente auriga circense». Bulletino della Commisione Archeologica Comunale di Roma, 6, pp 164-176, 1878.
- ↑ Caetani-Lovatelli, Ersilia. Thanatos. Roma: Tipografia della Reale Accademia dei Lincei, 1888.
- ↑ Meens, Floris «The elegant science of Antiquity: Ersilia Caetani-Lovatelli, Archaeology, and travel writing in fin-de-siècle Italy». Literature Interpretation Theory, 2016. DOI: 10.1080/10436928.2016.1167002.
- ↑ Audollent, Auguste «Hommage a Ersilie Lovatelli». Revue Archéologique 25, pp. 221-224, 1927.
- ↑ Valgimigli, Manara. Giosuè Carducci, Lettere. Vol. 17.. Bologna: Nicola Zanichelli, 1965.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ersilia Caetani Lovatelli |