Eruca sativa
Eruca vesicaria subsp. sativa  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | síliqua |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Gènere | Eruca |
| Espècie | Eruca vesicaria |
| Subespècie | Eruca vesicaria subsp. sativa Thell., 1918 Eruca vesicaria subsp. sativa |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Eruca sativa |
.svg){kind=icon}
El card eruga[1] o ruca[2] (Eruca sativa) és una espècie de planta amb flors del gènere Eruca dins la família de les brassicàcies (Brassicaceae). Es una planta nativa d'una franja que va des de la zona mediterrània fins a la Xina, però ha estat introduïda a gran part del món, com ara la major part d'Europa i Amèrica del Nord, Amèrica del Sud o Austràlia.[3]
Addicionalment pot rebre els noms enciam, eruga, eruga ruqueta, ruca vera, ruques i ruqueta. També s'han recollit les variants lingüístiques card oruga, eruga roqueta, roqueta, roquetes i rúcula.[1]
Fa una olor forta característica que recorda la d'altres brassicàcies com la col. És una planta de creixement molt ràpid i poc exigent en nutrients.
Objecte de recol·lecció silvestre des del temps dels romans com a mínim ha passat a ser conreada, ja que per influència de la cuina italiana el seu consum s'ha estès arreu del món. S'utilitza sobretot en amanida. Amb la pasta la ruca s'utilitza sobretot crua o poc cuinada, vessada amb la salsa calent damunt de la pasta abans de servir perquè no perdi gaire consistència.[4]
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia anual, d'entre 10 cm i 1 metre d'altura, les fulles són pinnatífides (amb lòbuls profunds) i d'una llargària d'entre 7 i 20 cm. Les flors, d'una mida d'entre 2 i 4 cm, es troben disposades en inflorescències racemoses terminals, són blanquinoses o groguenques, amb quatre pètals amb una marcada venació porpra. La pol·linització és entomofília. El fruit és una síliqua que conté entre 6 i 8 llavors de color marró.[5][6]
Taxonomia
[modifica]Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1768 a la vuitena edició de l'obra The Gardeners Dictionary del botànic escocès Philip Miller (1691-1771).[7][8]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims d'Eruca sativa:[3]
- Sinònims homotípics
- Brassica eruca L.
- Eruca eruca (L.) Asch. & Graebn.
- Eruca oleracea J.St.-Hil.
- Eruca vesicaria subvar. oleracea (J.St.-Hil.) Emb. & Maire
- Eruca vesicaria var. sativa (Mill.) Thell.
- Eruca vesicaria subsp. sativa (Mill.) Thell.
- Raphanus eruca (L.) Crantz
- Sinapis eruca (L.) Vest
- Sinònims heterotípics
- Brassica erucoides Hornem.
- Brassica erucoides Roxb.
- Brassica hispida Ten.
- Brassica lativalvis Boiss.
- Brassica turgida Pers.
- Brassica uechtritziana Janka
- Crucifera eruca E.H.L.Krause
- Eruca cappadocica Reut. ex Boiss.
- Eruca cappadocica Reut.
- Eruca cappadocica var. eriocarpa Boiss.
- Eruca foetida Moench
- Eruca glabrescens Jord.
- Eruca glabrescens var. valverdensis Pit.
- Eruca grandiflora Cav.
- Eruca hispida (Ten.) DC.
- Eruca lativalvis Boiss.
- Eruca longirostris var. leptocarpa Pau
- Eruca longistyla Pomel
- Eruca orthosepala (Lange) Lange
- Eruca permixta Jord.
- Eruca ruchetta Spach
- Eruca sativa var. dasycarpa Rouy & Foucaud
- Eruca sativa var. eriocarpa (Boiss.) Post
- Eruca sativa proles glabrescens (Jord.) Rouy & Foucaud
- Eruca sativa var. hispida Rouy & Foucaud
- Eruca sativa var. hispida (Ten.) J.Groves
- Eruca sativa subsp. lativalvis (Boiss.) Greuter & Burdet
- Eruca sativa proles permixta (Jord.) Rouy & Foucaud
- Eruca sativa var. polysperma Rouy
- Eruca stenocarpa var. major Rouy
- Eruca subbipinnata Chiov.
- Eruca sylvestris Bubani
- Eruca vesicaria var. cappadocica (Reut. ex Boiss.) P.Fourn.
- Eruca vesicaria subvar. hispida (Ten.) Thell.
- Eruca vesicaria subsp. lativalvis (Boiss.) Thell.
- Eruca vesicaria var. orthosepala Lange
- Euzomum hispidum Link
- Euzomum sativum Link
- Sinapis exotica DC.
Història del cultiu d'aquesta planta
[modifica]L'eruca vesicaria, una verdura de fulla verda picant que s'assembla a un enciam obert i de fulles més llargues, és rica en vitamina C i potassi. A més de les fulles, les flors, les beines de llavors joves i les llavors madures són comestibles.
Conreada com a herba comestible i popular a Itàlia des de l'època romana, va ser esmentada per diversos autors clàssics romans antics com a afrodisíac,[9][10] sobretot en un poema atribuït durant molt de temps al famós poeta romà Virgili, en el seu escrit «Moretum», del segle i I que conté la línia: «et Venerem revocans eruca morantem» («i la rúcula, que reviu a l'adormida Venus [desig sexual]»), i a l'Art Amatòria d'Ovidi. Alguns escriptors afirmen que per aquest motiu durant l'Edat mitjana estava prohibit conrear ruca en els monestirs. No obstant això, va ser inclosa en un decret de Carlemany de 802 com una de les herbes per a tests adequats per al cultiu en jardins. Gillian Riley, autora de l'Oxford Companion to Italian Food, afirma que a causa de la seva reputació com a estimulant sexual, es «barrejava prudentment amb enciam, que era el contrari» (és a dir, calmant o fins i tot soporífer). Riley continua dient que «avui dia la ruca es gaudeix innocentment en amanides mixtes, al que agrega un agradable sabor picant», encara que Norman Douglas va insistir que l'«amanida de rúcula és certament un estimulant».
La ruca es recol·lectava tradicionalment a la naturalesa o es conreava en horts familiars juntament amb herbes com el julivert i l'alfàbrega. Ara es conrea comercialment en molts llocs i està disponible per a la seva compra en supermercats i mercats d'agricultors de tot el món. També es naturalitza com a planta silvestre fora de la seva àrea de distribució nativa en regions temperades de tot el món, inclòs el nord d'Europa i Amèrica del Nord. A l'Índia, les llavors madures es denominen Gargeer. Aquest és el mateix nom en àrab, جِرْجِير (jirjīr), però s'usa als països àrabs per a les fulles fresques.
Les gelades suaus dificulten el creixement de la planta i fan que les fulles verdes es tornin vermelles.[11][12]
Cultiu
[modifica]El cultiu de ruca és un procés que involucra diversos passos clau per a assegurar l'èxit. És relativament fàcil de conrear i proporciona un resultat ràpid des de la sembra fins a la collita, la qual cosa la converteix en una opció popular tant per a jardiners aficionats com per a productors comercials.
La ruca creix millor en sòls ben drenats i rics en matèria orgànica. Prefereix ple sol però pot tolerar ombra parcial en climes més càlids. La circulació d'aire adequada és important per a prevenir malalties. El sòl s'ha de preparar afluixant-lo a una profunditat d'aproximadament 20-30 cm i incorporant compost o fem ben descompost per a millorar la fertilitat i l'estructura del sòl. La ruca pot conrear-se a partir de llavors o trasplantaments. La sembra directa és comuna, amb llavors sembrades en fileres espaiades de 30-45 cm. Les llavors es cobreixen lleugerament amb terra i es manté l'àrea humida fins a la germinació, que sol tardar entre 7 i 10 dies.[13]
El sòl s'ha de mantenir consistentment humit però no entollat, especialment durant la germinació i les primeres etapes de creixement. Una vegada establerta, la ruca és una planta tolerant a la sequera però es beneficia del reg regular. En general s'incorpora un fertilitzant balancejat o compost en el sòl abans de plantar. Pot ser necessària una fertilització addicional durant la temporada de creixement si les plantes mostren signes de deficiència de nutrients.
Les plàntules han de ser espaiades deixant una distància de 15-20 cm entre elles una vegada que hagin desenvolupat les seves primeres fulles veritables per a permetre un creixement adequat. S'han de monitorar la presència de plagues com ara escarabats, puces i pugons, que poden ser problemàtics per a la ruca. L'ús de cobertures de fileres o mètodes orgànics de control de plagues s'aplica quan resulta necessari. Una bona circulació d'aire i evitar el reg per sobre de les plantes ajuden a prevenir malalties com les taques foliars causades per fongs.
Les fulles de ruca es poden collir quan són joves i tendres, generalment de 4 a 6 setmanes després de la sembra. Per a això es tallen les fulles exteriors prop de la base de la planta per a fomentar una producció contínua. La collita regular també ajuda a prevenir que les plantes es tornin a sembrar. Per a estendre el període de collita, se solen sembrar llavors cada poques setmanes durant tota la temporada de creixement. La ruca tendeix a florir ràpidament en climes càlids, per la qual cosa sembrar a la primavera primerenca o finals d'estiu per a un cultiu de tardor són les opcions més habituals per al seu cultiu.
Usos
[modifica]| Valor nutritiu de 100 grams de card eruga[14] | |||
| Energia | 104,6 kJ | ||
| Glúcids | 3,65 g | ||
| Sucres | 2,05 g | ||
| Fibra alimentària | 1,6 g | ||
| Greixos | 0,66 g | ||
| Proteïnes | 2,58 g | ||
| Vitamines | |||
| Vitamina A | 2373 IU | ||
| Tiamina (Vit. B1) | 0,044 mg | ||
| Riboflavina (Vit. B₂) | 0,086 mg | ||
| Niacina (Vit. B₃) | 0,305 mg | ||
| Àcid pantotènic | 0,437 mg | ||
| Vitamina B₆ | 0,073 mg | ||
| Àcid fòlic | 97 μg | ||
| Vitamina C | 15 mg | ||
| Vitamina E | 0,43 mg | ||
| Vitamina K | 108,6 μg | ||
| Minerals | |||
| Calci | 160 mg | ||
| Coure | 0,076 mg | ||
| Ferro | 1,46 mg | ||
| Fòsfor | 52 mg | ||
| Magnesi | 47 mg | ||
| Manganès | 0,321 mg | ||
| Potassi | 369 mg | ||
| Seleni | 0,3 μg | ||
| Sodi | 27 mg | ||
| Zinc | 0,47 mg | ||
| Altres | |||
| Aigua | 91,7 g | ||
| Cendra | 1,4 g | ||
Toxicitat
[modifica]La ruca en general no és al·lergògena.
Nutrició
[modifica]La ruca crua conté un 92% d'aigua, un 4% d'hidrats de carboni, un 2,5% de proteïnes i una quantitat insignificant de greix. Una ració de referència de 100 g (3.5 oz) g (3,5 ) proporciona només 105 kJ (25 kcal) kJ (25,1 ) d'energia alimentària. És una font rica (20% o més del valor diari, VD) d'àcid fòlic i vitamina K. La ruca també és una bona font (10-19% del VD) de vitamina A, vitamina C i els minerals dietètics calci, magnesi i manganès.
Culinari
[modifica]
Des de l'època romana a Itàlia, la ruca crua s'ha agregat a les amanides. Sovint s'agrega a una pizza al final o just després d'enfornar. A l'Apulia, al sud d'Itàlia, la ruca es cuina per a preparar el plat de pasta cavatiéddi, al qual s'afegeixen grans quantitats de ruca picada a la pasta assaonada amb una salsa de tomàquet reduïda casolana i pecorino, així com en moltes receptes sense pretensions en les quals s'afegeix, picada, a salses i plats cuinats o en una salsa (que s'elabora fregint-la en oli d'oliva i all) que s'utilitza com a condiment per a embotits i peixos.[15] Sovint es combina amb patates bullides[16] o s'utilitza en una sopa.[17] A tota Itàlia s'utilitza com a amanida amb tomàquets i amb burrata, bocconcini, mozzarella de búfala i formatge mozzarella. A Roma, la ruca s'usa en el straccetti, un plat de fines rodanxes de vedella amb ruca crua i formatge parmesà.[18]
A Turquia, de manera similar, la ruca es menja crua com a guarnició o amanida amb peix, però a més se serveix amb una salsa d'oli d'oliva extra verge i suc de llimona.[19]
A Eslovènia, la ruca sol combinar-se amb patates cuites[16] o utilitzar-se en una sopa.[17]
A l'oest d'Àsia, el Pakistan i el nord de l'Índia, les llavors d'Eruca es premsen per a fer oli de taramira, que s'utilitza en adobats i (després del seu envelliment per a eliminar l'acritud) com a oli per a amanides o per a cuinar.[20] La coca de llavors també s'utilitza com a aliment per a animals.[21]
Des d'aproximadament la dècada de 1990[22] la ruca s'ha fet més popular als Estats Units, especialment en els restaurants de moda i en les zones urbanes[23]
A la Badia de Nàpols s'utilitza per a la fabricació d'alcohol i a Egipte se sol consumir en el desdejuni en un guisat de mongetes.
Propietats nutritives
[modifica]El card eruga té unes propietat nutritives importants, per exemple és una font de vitamines, carotenoides, fibra, mineral, glucosinolats, isotiocianats, flavonoides i compostos fitoquímics.[24]
Referències
[modifica]- 1 2 «eruca sativa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 8 gener 2025].
- 1 2 «Eruca sativa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ Spaghetti amb ruca i olives Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «Arugula, Eruca sativa» (en anglès). Wisconsin Horticulture. Division of Extension. [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ Garg i Sharma, 2014, p. 172.
- ↑ «Eruca sativa Mill.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ Miller, 1768, ERUCA primera espècie.
- ↑ Upton, Julie, RD. «7 Foods for Better Sex». Health.com. Arxivat de l'original el 10 de abril de 2015. [Consulta: 5 juliol 2010].
- ↑ Wright, Clifford A.. Mediterranean Vegetables. Harvard Common Press, 2001, p. 27. ISBN 9781558321960.
- ↑ «The Secret of the Local Red Arugula». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 24 maig 2013].
- ↑ «Minnesota Spring». Arxivat de l'original el 2013-06-30. [Consulta: 24 maig 2013].
- ↑ University of Florida Extension, Institute of Food and Agricultural Sciences (UF/IFAS). Arugula Production Guide .
- ↑ «Arugula, raw» (en anglès). U.S. Department of Agriculture. Agricultural Research Service, 2019. Arxivat de l'original el 3 d'abril 2019. [Consulta: 30 novembre 2023].
- ↑ Reilly, The Oxford Companion to Italian Food, p. 446
- 1 2 «Solata s krompirjem in rukolo». dnevnik.si.
- 1 2 «Krompirjeva juha z rukolo». zurnal24.
- ↑ «Beef Strips with Rocket – Straccetti con la Rucola». thefoodellers.com. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Oktay Usta'dan Roka Salatası Resimli Tarifi». Arxivat de l'original el 2015-06-24. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ «Hortalizas». A: PROTA. Recursos vegetales del África tropical. Volum 2, 2004, p. 295. ISBN 90-5782-147-8.
- ↑ Das, Srinabas; Harjit Kaur «Evaluation of taramira oil-cake and reduction of its glucosinolate content by different treatments». Indian Journal of Animal Sciences, 73, 6, 2004, p. 687–691.
- ↑ «Historia y datos de la rúcula». bwqualitygrowers. com. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Rúcula». tastewise.io. [Consulta: 18 setembre 2023].
- ↑ Garg i Sharma, 2014, p. 173.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Miller, Philip. The Gardeners Dictionary (en anglès). vuitena ed., 1768.
- Garg, Gajra; Sharma, Vinay «Eruca sativa (L.): Botanical Description, Crop Improvement, and Medicinal Properties» (en anglès). Journal of Herbs Spices & Medicinal Plants volum=vol. 20, núm. 2, 2-2014, p. 171-182. DOI: 10.1080/10496475.2013.848254.
Enllaços externs
[modifica]
- Risotto de tomàquet sec amb gambes i ruca
- Tortellini amb ruca Arxivat 2008-06-20 a Wayback Machine. (alemany)