Erupció freatomagmàtica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Fort Rock, cràter d'origen freatomagmàtic parcialment erosionat a Oregon.

Les erupcions freatomagmàtiques són erupcions en estat juvenil que són el resultat de la interacció entre l'aigua i el magma. Els productes d'aquestes erupcions contenen clasts juvenils al contrari que les erupcions freàtiques i són el resultat de la interacció entre aigua i magma al contrari que les erupcions magmàtiques.[1] És molt comú en les grans erupcions explosives que hi hagi components magmàtics i freatomagmàtics.

Exemples[modifica]

Exemples d'erupcions fratomagmàtiques són l'erupció minoica de Santorini a 140 km al nord de Creta. L'erupció minoica de Santorini, va tenir lloc al segle XVII aC.[2] Va tenir quatre fases, els dipòsits van tenir un gruix màxim de 6 m, les fases 1 i 3 van ser freatomagmàtiques.[2] Un altre exemple és el del Pinatubo a Luzon, Filipines en la seva fase clímax va tenir una extensió de 3,7-5,3 km³.[3] La seva fase preclímax era freatomagmàtica.

Cons de toba[modifica]

Els cons de toba són formacions que posseeixen vessants pronunciats amb forma de con. Tenen amplis cràters i estan formats per tefra molt alterada disposada en gruixudes capes. S'els considera una variant més elevada d'un anell de toba, format durant erupcions menys poderoses. Els cons de toba en general són baixos, per exemple: el cràter Koko té 400 m d'altura, és a dir 8 vegades més petit que el Mount Saint Helens.[4]

Referències[modifica]

  1. Heiken, G. & Wohletz, K. 1985. Volcanic Ash. University of California Press, Berkeley
  2. 2,0 2,1 Taddeucci, J. & Wohletz, K. 2001. Temporal evolution of the Minoan eruption (Santorini, Greece), as recorded by its Plinian fall deposit and interlayered ash flow beds. Journal of Volcanology and Geothermal Research, 109, 299-317.
  3. Rosi, M., Peladio-Melosantos, M. L., Di Muro, A., Leoni, R. & Bacolcol, T. 2001. Fall vs flow activity during the 1991 climactic eruption of Pinatubo Volcano (Philippines). Bulletin of Volcanology, 62, 549-566.
  4. USGS: Maars and Tuff Cones

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erupció freatomagmàtica Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Walker, G. P. L. 1971. Grain-size characteristics of pyroclastic deposits. Journal of Geology, 79, 696-714.
  • Vespa, M., Keller, J. & Gertisser, R. 2006. Interplinian explosive activity of Santorini volcano (Greece) during the past 150,000 years. Journal of Volcanology and Geothermal Research, 152, 262-286.
  • Riley, C. M., Rose, W. I. & Bluth, G.J.S. 2003. Quantitive shape measurements of distal volcanic ash. Journal of Geophysical Research, 108, B10, 2504.