Escac ferruginós
Melanargia occitanica  | |
|---|---|
_Melanargia_occitanica_-_Atzenata_Valencia_-_male.jpg)
♂ | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Melanargia |
| Espècie | Melanargia occitanica Esper, 1793 |
L'escac ferruginós (Melanargia occitanica)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae. S'estén pel sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2]
Distribució[modifica]
Existeixen tres subespècies que habiten aïlladament:
- Melanargia occitanica occitanica: es troba al nord i centre de Portugal, a Espanya (molt local) exceptuant el nord-oest i sud-oest (encara que es manté una població al sud de Huelva), a França des de l'est dels Pirineus fins a Ardèche i Provença i als Alps Marítims d'Itàlia. Vola entre el nivell del mar i els 1500 m.[2]
- Melanargia occitanica pelagia: vola al Marroc (Gran Atles i Atles Mitjà) i oest d'Algèria, entre els 500 m i els 2000 m.
- Melanargia occitanica pherusa: exclusivament del nord-oest de Sicília.
Descripció[modifica]
Imago[modifica]
Envergadura alar d'entre 40 i 48 mm. Destaca per ser blanca amb taques negres distribuïdes per totes les ales. Presenta ocels a les ales posteriors amb pupil·la blava (més visibles a l'anvers, on se'n mostren 6) i un parell més petits a l'àpex del revers de les anteriors. Es diferencia de la resta d'espècies del gènere sobretot per la seva venació marró al revers de les ales i també perquè la línia marró longitudinal corbada a s1b està unida en ambdós extrems a v1b.
Larva[modifica]
Eruga verda o ocre coberta d'una curta i fina pilositat poc densa, amb tres franges més fosques, les dels costats acabades cadascuna amb una petita cua fosca. Mostra activitat nocturna.
Hàbitat[modifica]
Àrees herboses, rocoses, càlides i seques. L'eruga s'alimenta de diverses gramínies tals com Brachypodium pinnatum, Brachypodium retusum, Dactylis glomerata, Lygeum spartum, Stipa lagascae, Stipa offneri...[2]
Període de vol[modifica]
Una generació a l'any entre abril i juny a Europa i entre maig i juny a Àfrica. Hiberna com a eruga entre la vegetació del terra.[2]
Espècies ibèriques similars[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
Enllaços externs[modifica]
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- Granada Natural (castellà)
- Papallones del Berguedà (català)
- Moths and butterflies of Europe and North Africa (anglès)