Escacs màgics

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els escacs màgics (en anglès fairy chess, literalment «escacs de fades») comprèn els problemes d'escacs que difereixen dels problemes d'escacs clàssics (també anomenats ortodoxos) perquè no hi ha escac i mat directe. El terme va ser introduït per Henry Tate el 1914 i ha resistit el pas del temps qualsevol canvi de nom. Mentre el mat provocat data dels temps de l'edat mitjana, el mat ajudat va ser inventat per Max Lange a finals del segle XIX. Thomas Rayner Dawson (1889–1951), el "Pare dels escacs màgics",[1] va inventar moltes peces d'escacs màgics i noves condicions. També va ser l'editor de Fairy Chess Review (1930–51).

Tot i que el terme "escacs màgics" s'usa de vegades pels tipus de joc, és més normal referir-se als problemes on el tauler, les peces, o les regles són modificades en alguna idea o tema que seria impossible en els escacs ortodoxos.[2]

Tipus de problemes d'escacs màgics[modifica]

Els tipus de problemes d'escacs màgics inclouen:

Tots els problemes del FIDE Album estan dividits en vuit apartats: Mat directe (2-moviments, 3-moviments i més moviments), estudis de finals, mat provocat, mat amb ajuda, escacs màgics i restrupectius i els problemes matemàtics.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. D. B. Pritchard. John Beasley. The Classified Encyclopedia of Chess Variants, 2007, p. 361. ISBN 978-0-9555168-0-1. 
  2. D. B. Pritchard. Games & Puzzles Publications. The Encyclopedia of Chess Variants, 1994. ISBN 0-9524142-0-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escacs màgics