Escafòpodes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEscafòpodes
Scaphopoda Modifica el valor a Wikidata
Antalis vulgaris.jpg
Antalis vulgaris
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumMollusca
ClasseScaphopoda Modifica el valor a Wikidata
Bronn, 1862
Ordres

Els escafòpodes (Scaphopoda, gr. skaphe, "vaixell" i podos, "peu")[1] constitueixen una classe de mol·luscs marins que presenten una mida compresa entre els

Els escafòpodes són molt allargats, amb una longitud que oscil·la dels 4 mm i els 25 cm, tot i que la majoria es troben entre 2 i 5 cm. No tenen un cap diferenciat. Tenen un mantell cilíndric que envolta el cos, i la conquilla és un cilindre obert pels dos extrems. Viuen enterrats cap per avall en sediments tous de tots els oceans, des d’uns metres de fondària fins a les fosses abissals; a l’extrem superior (posterior anatòmicament), que sobresurt del sediment, hi desemboca l'anus i a la part inferior (anterior) hi ha la boca i hi sobresurt el peu excavador.

Les dades moleculars suggereixen que els escafòpodes són el grup germà dels cefalòpodes, tot i que la filogènia dels mol·luscs a un nivell més elevat encara està sense resoldre.[2]

Morfologia[modifica]

Anatomia d'un escafòpode.

Els escafòpodes tenen, al voltant de la boca, dos tentacles ciliats, ramificats i contràctils amb els extrems dilatats; són sensitius i prènsils. El mantell és cilíndric i envolta el cos; és contràctil a l’extrem anterior. La conquilla és un cilindre obert pels dos extrems. El peu és llarg i eixamplat distalment i sobresurt per la part inferior (anterior); gràcies a les seves contraccions musculars l'animal excava en el sediment tou. No tenen brànquies i la respiració es realitza a través de la paret del mantell. Al voltant de la boca tenen dos tentacles ramificats que arrosseguen les partícules d’aliment, normalment foraminífers intersticials del sediment. La ràdula té normalment 18 fileres transversals, cadascuna amb 5 denticles aplanats. L’aparell circulatori consta d’un cor poc diferenciat, i una xarxa de canals estrets i llacunes amples entorn dels òrgans principals. Tenen una sola gònada. L'aparell excretor està format per dos sacs que s’obren a banda i banda de l'anus.[3]

Reproducció[modifica]

Els escafòpodes tenen sexes separats. La fecundació és externa i origina una larva pericalimma (com en els poliplacòfors), que es transforma en una vèliger, amb una conquilla bivalva (com en els bivalves); pateix una metamorfosi en la qual les dues valves es fusionen i el cos s’allarga, i el peu que adopta finalment la forma típica de la classe.[3]

Taxonomia[modifica]

La classe Scaphopoda inclou 576 espècies en dos ordres:[4]

Ordre Dentaliida
Ordre Gadilida

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escafòpodes
  1. «Diccionario Etimológico» (en castellà). [Consulta: 15 febrer 2021].
  2. Giribet, Gonzalo; Okusu, Akiko; Lindgren, Annie R.; Huff, Stephanie W.; Schrödl, Michael «Evidence for a clade composed of molluscs with serially repeated structures: Monoplacophorans are related to chitons». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 103, 20, 16-05-2006, pàg. 7723–7728. DOI: 10.1073/pnas.0602578103. ISSN: 0027-8424. PMC: 1472512. PMID: 16675549.
  3. 3,0 3,1 Altaba, C. R. 1991. Els escafòpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8.
  4. «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 15 febrer 2021].