Escal·loniàcies
Escalloniaceae  | |
|---|---|
 Escallonia rubra | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Escalloniales |
| Família | Escalloniaceae Dumort., 1829 |
| Tipus taxonòmic | Escallonia |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Eremosynaceae Polyosmaceae Tribelaceae
|
| Exautor | R.Br. |
.svg){kind=icon}
Les escal·loniàcies (Escalloniaceae) són una família de plantes angiospermes, l'única de l'ordre monotípic de les escal·lonials (Escalloniales),[1] dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides.[2] Conté unes 150 espècies, agrupades en vuit gèneres, cinc de monotípics, on destaquen Polyosma amb més de cent espècies i Escallonia amb una quarantena.
La distribució és en climes de temperats a tropicals, principalment a Amèrica del Sud i Australàsia.[3]
Descripció
[modifica]Són arbusts, sub-arbusts o arbres, rarament plantes herbàcies. Les fulles són simples, peciolades, acostumen a tenir el marge crenat, serrat o dentat i es disposen de manera alternada, oposada o en verticils. Les flors són hermafrodites i s'agrupen en inflorescències cimoses o racemoses. El fruit és una càpsula o una baia.[3]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser publicada vàlidament per primer cop l'any 1829 a l'obra Analyse des Familles de Plantes: avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent pel botànic francès Barthélemy Charles Joseph Dumortier (1797-1878), atribuint-la al botànic escocès Robert Brown (1773-1858).[4][5]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 8 gèneres següents:[6]
Història taxonòmica
[modifica]Quan va ser publicada l'any 1829, la circumscripció de la família comprenia els gèneres Escallonia, Anopterus i Itea,[5] aquest darrer avui dia és a la família de les iteàcies (Iteaceae).
A algunes classificacions antigues clàssiques, com ara el sistema Cronquist (1981), no va ser reconeguda, els seus gèneres actuals eren a famílies de l'ordre de les rosals.[7] En canvi, a d'altres com el sistema Takhtadjan (1997), va ser reconeguda com a part de l'ordre Hydrangeales, dins del superordre Cornanae que feia part de la subclasse Cornidae.[8]
A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) es va reconèixer la família de les escal·loniàcies, però no va ser ubicada dins de cap ordre concret sinó dins el clade anomenat euasterids II, un subclade de les astèrides.[9] A la segona versió d'aquest sistema de classificació filogenètica, APG II (2003), va continuar la mateixa situació, tampoc no va ser inclosa a cap ordre.[10] A la tercera versió, APG III (2009) es va determinar que els gèneres de les Escalloniaceae, Eremosynaceae, Polyosmaceae i Tribelaceae formaven clarament un clade, que es va reconèixer donant l'actual família de les escal·loniàcies (Escalloniaceae), al mateix temps va ser assignada al seu propi ordre, el de les escal·lonials (Escalloniales),[11] que van ser ubicades al clade de les campanúlides (campanulids), fins llavors anomenat euasterids II.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 20.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «The Families of Angiosperms. Escalloniaceae Dum.» (en anglès). Delta. L. Watson i M.J. Dallwitz. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ «Escalloniaceae R.Br. ex Dumort.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ 5,0 5,1 Dumortier, 1829, p. 37.
- ↑ «Escalloniaceae R.Br. ex Dumort.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r maig 2025].
- ↑ Cronquist, 1981, p. 558-561.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 15, 373.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 421.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 118.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 108.
Bibliografia
[modifica]
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Dumortier, Barthélemy Charles Joseph. Analyse des Familles de Plantes: avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent (en francès), 1829.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.