Escala de Hunt i Hess

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'escala de Hunt i Hess serveix per classificar la severitat d'una hemorràgia subaracnoïdal no traumàtica,[1] ja que quan la condició clínica del pacient s'avalua en base als criteris de Hunt i Hess pel moment de la cirurgia es demostra una correlació específica amb el resultat del tractament quirúrgic.[2] L'epònim ve dels neurocirurgians William Edward Hunt (1921-1999) i Robert M. Hess.

Criteris de Hunt i Hess [3]
Característiques Estadiatge
Asimptomàtic i conscient, mal de cap lleu i rigidesa de nuca lleu Grau 1
Mal de cap i rigidesa de clatell moderada sense dèficit neurològic més enllà de parèsia dels nervis cranials Grau 2
Somnolència, confusió mental i lleu dèficit neurològic focal Grau 3
Estupor i hemiparèsia moderada o severa Grau 4
Coma i postura descerebrada Etapa 5
Sovint s'associa el grau Ia, definit com un pacient conscient, sense signes meníngia però amb dèficit neurològic focal.

L'escala de Hunt i Hess té també una correlació molt propera amb l'escala de coma de Glasgow. Per la seva banda, l'escala de Fisher es fa servir per estimar el risc de vasoespasme.

Criteris[modifica]

La morbiditat i mortalitat de l'hemorràgia subaracnoïdal causada per un aneurisma cerebral estan molt relacionades amb el nivell de consciència i la focalitat neurològica, respectivament.[4] Els criteris de l'escala de Hunt i Hess correlacionen amb un índex de mortalitat associada als diferents graus, numerats de l'1 al 5.

L'expectativa de mortalitat és mínima amb el grau 1 i màxima en el grau 5. El tractament quirúrgic d'un aneurisma de la circulació cerebral és indicada per pacients amb bona situació clínica, és a dir, amb un grau 1-3 de l'escala de Hunt i Hess. L'experiència ha demostrat que la resolució de l'aneurisma dins de les primeres 72 hores en pacients amb bon estadiatge de Hunt i Hess disminueix la mortalitat per resagnat i es pot tractar més efectivament el vasoespasme després d'excloure l'aneurisma.[5]

Malgrat que no se li nega tractament agressiu,[6] en els casos de mal estat general, és a dir, els graus 4-5 de l'escala de Hunt i Hess, se sol indicar diferir la cirurgia com a mínim dues setmanes quan el pacient aconsegueix millora de seus símptomes.[7]

Referències[modifica]

  1. Hunt WE, Hess RM. "Surgical risk es related to time of intervention in the repair of intracranial aneurysms." Journal of Neurosurgery 1968 Jan; 28 (1) :14-20.
  2. BONILHA, Leonardo et al. Risk Factors and outcome in 100 patients with aneurysmal subarachnoid hemorrhage. Arq Neuro-Psiquiatr. [En línia]. 2001, vol.59, n.3B [citat 2009.06.30], pàg. 676-680. Disponible a l'enllaç. ISSN 0004-282X. doi: 10.1590/S0004-282X2001000500004.
  3. Hunt WE, Meagher JN, Hess RM. "Intracranial Aneurysm. A nine-year study." Ohio State Medical Journal, novembre 1966; 62 (11): 1168-71.
  4. Torres Morera, Luis Miguel; Bent L. Dahl escombraries. Tractat d'anestèsia i reanimació (en castellà). Aran Edicions, 2003, p. 2545. ISBN 848672581X. 
  5. Uribe Uribe, Carles Santiago; Abraham Arana Chacón i Pablo Lorenzana Pombo. Neurologia (en castellà). Corporació per a Investigacions Biològiques, 2002, p. 584. ISBN 9589400590. 
  6. Cold, G E; Bent L. Dahl. Neuroanestesia i cures neurointensivos (en castellà). Elsevier, Espanya, 2003, p. 328. ISBN 8445812432. 
  7. Rei Pérez, Antoni. Emergències neurològiques (en castellà). Elsevier, Espanya, 2005, p. 130. ISBN 844581494X.