Escala cromàtica

L'escala cromàtica és una escala integrada per dotze sons, tots aquests separats per una distància d'un semitò. És una escala no diatònica que no té tònica ni tonalitat, a causa del fet que tots els intervals que es formen entre les notes són idèntics. El 1627, el matemàtic francès Marin Mersenne en la seva obra Armonia Universal va formular amb precisió la relació entre longitud de corda i freqüència. Això determinaria una escala en la qual tots els intervals són iguals (12 semitons) basada en una progressió geomètrica de raó $2^{\frac {1}{12}}$, la qual cosa resolia el problema de canviar de tonalitat, al preu d'eliminar les proporcions justes de la quinta i la quarta. Amb això, desapareixia la coma pitagòrica.

Escala cromàtica completa ascendint i descendint de l'octava de mi

Totes les altres escales de la música occidental tradicional són subconjunts d'aquesta escala. En la música tonal i altres tipus de música, aquesta escala és poc utilitzada fora dels usos decoratius ascendents o descendents que si tenen direcció harmònica. El terme «cromàtic» és utilitzat pels músics per a referir-se a la música que inclou notes que no formen part de l'escala principal, i també com a paraula descriptiva per a aquelles notes particulars no diatòniques.

Vegeu també

• Solfeig.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escala cromàtica