Escalfador de llit

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Escalfador de llit

El escalfador de llit és un estri que s'utilitzava en les cases per escalfar els llits.

L'escalfador consistia en un recipient amb una tapa i un mànec llarg que lliscava entre els llençols dels llits. Abans de la difusió dels sistemes de calefacció a les llars no totes les habitacions de la casa comptaven amb fonts de calor. En particular, els dormitoris podien quedar molt freds a la nit durant els mesos de l'hivern. Introduir l'escalfador dins del llit constituïa una forma de mitigar la sensació d'humitat i frescor en anar a dormir.

Escalfador (costat inferior)

El recipient estava fabricat en coure o llautó sent el mànec bé metàl·lic, bé de fusta. Al seu interior s'introduïen pedres calentes o maons escalfats al foc o fins i tot les pròpies brases de la cuina. És per això que la ubicació habitual dels escalfadors era als voltants de la xemeneia on es penjaven de la paret gràcies a un forat al mànec.

Els escalfadors estaven dissenyats per a ser moguts a l'interior del llit per distribuir la calor per tota la seva superfície. Alguns exemplars comptaven orificis a la tapa a través dels que deixava escapar la calor. Altres eren completament descoberts amb una estructura semicircular a la part superior per allunyar les brases del llençol. La seva composició totalment de metall feia que la calor és de transmetre uniformement tant als llençols de sota com a les superiors.

Al segle XIX també es van donar els escalfadors totalment tancats destinats a introduir aigua calenta al seu interior. En l'actualitat, es poden trobar a antiquaris i són habituals com a elements decoratius en cases d'estil rústic.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escalfador de llit Modifica l'enllaç a Wikidata