Escenaris de la Mediterrània, l'Orient Mitjà i l'Àfrica de la Segona Guerra Mundial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Durant la Segona Guerra Mundial, el Front del Mediterrani va cobrir la lluita entre les potències aliades i les Forces de l'Eix per aconseguir el domini de la mar Mediterrània i dels països riberencs. Els esporàdics combats entre la Itàlia feixista de Benito Mussolini i la Luftwaffe i els submarins alemanys d'Adolf Hitler contra la Royal Navy i la RAF, van caracteritzar el front naval de la Mediterrània. Al sud d'Europa, les campanyes fallides italianes en els Balcans, van motivar una resposta alemanya que va concloure amb la subjugació de les nacions balcàniques. Al nord d'Àfrica els alemanys del Afrika Korps i els seus aliats italians es van enfrontar als anglesos pel control de Líbia i Egipte. La guerra de partisans a Iugoslàvia i Grècia, la conquesta aliada d'Àfrica del Nord i la conseqüent invasió d'Itàlia en 1943, completen aquest front relativament secundari de la guerra.

Les lluites lliurades al Sud d'Europa, el Nord d'Àfrica i la Mar Mediterrània durant la Segona Guerra Mundial poden dividir en sis campanyes :

Els països que van enviar quantitats importants dels seus exèrcits a aquest front van ser: Alemanya, Austràlia, Canadà, Croàcia, Estats Units, França (França Lliure i França de Vichy), Gran Bretanya, Índia, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia i Sud-àfrica. Els partisans i guerrillers de Grècia i Iugoslàvia es van enfrontar a les tropes de les forces de l'Eix, en termes similars als d'un exèrcit organitzat. Tropes de Brasil i altres països de la Mancomunitat de Nacions també van participar, si bé les seves contribucions no van ser determinants. Encara que part de la lluita es va dur a terme a Albània, Algèria, Egipte, Líbia, Marroc i Tunísia, les tropes d'aquests països no van combatre o el seu suport va ser esporàdic.