Escil·la i Caribdis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Odisseu entre Escil·la i Caribdis, de Johann Heinrich Füssli.

En la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'Estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.

Escil·la era una criatura marina de sis caps, que des del fons d'una cova vigilava el canal, atacant i devorant als mariners; en la riba oposada hi vivia Caribdis, un altre monstre marí, que s'empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les escopia altres tantes vegades, adoptant així la forma d'un remolí capaç d'engolir a les embarcacions.

En l'Odissea[modifica | modifica el codi]

[1] En el cant XII de l'Odissea, Circe adverteix a Ulisses del perills en travessar l'estret canal, havent de passar entremig dels dos terribles monstres. Ulisses segueix els seus consells i per evitar acostar-se a Caribdis, que els podria engolir a tots ells juntament amb l'embarcació, ordena navegar arran d'Escil·la, perdent només a sis homes.

Més endavant, havent perdut la tripulació, agafat Ulisses a les restes de la quilla i el pal de l'embarcació, i a la deriva, és conduït pels vents a la boca de Caribdis, que s'empassa les restes de la nau; Ulisses s'aferra a una figuera, i hi espera penjat fins que aquella escup de nou les fustes.

En l'Eneida[modifica | modifica el codi]

[2] En el cant III de l'Eneida, Helenus (fill de Príam) descriu les dues criatures a Enees, i li recomana rodejar l'illa de Sicília per tal d'evitar-les.

Expressió[modifica | modifica el codi]

L'expressió "trobar-se entre Escil·la i Caribdis" és d'origen homèric, i designa una situació en què cal escollir el menor de dos mals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escil·la i Caribdis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Homero, ILIADA · ODISEA; Traducción de Luís Segalá. ILIADA · ODISEA. Barcelona: Vergara, 1960. 
  2. Virgilio; Traducción de Marcial Olivar. Obras completas de Virgilio. Barcelona: Montaner y Simón, 1951.