Escil·la i Caribdis

De Viquipèdia
Odisseu entre Escil·la i Caribdis, de Johann Heinrich Füssli.

En la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres marins que guardaven un estret pas marítim, i que tradicionalment s'ha identificat amb l'estret de Messina, entre Itàlia i Sicília.

Escil·la era una criatura marina amb cos de dona i dels malucs li sorgien gossos ferotges que devoraven tothom que s’apropés; des del fons d'una cova vigilava el canal, atacant i devorant als mariners. En la riba oposada hi vivia Caribdis, un altre monstre marí, que s'empassava enormes quantitats d'aigua tres vegades al dia i les escopia altres tantes vegades, adoptant així la forma d'un remolí capaç d'engolir a les embarcacions.[cal citació]

En l'Odissea[modifica]

En el cant XII de l'Odissea,[1] Circe adverteix Ulisses del perills de travessar l'estret canal, perquè haurà de passar entremig dels dos terribles monstres. Ulisses segueix els seus consells i per evitar acostar-se a Caribdis, que els podria engolir tots ells juntament amb l'embarcació, ordena navegar arran d'Escil·la, i d'aquesta manera perd només sis homes.

Més endavant, havent perdut la tripulació, agafat Ulisses a les restes de la quilla i el pal de l'embarcació, i a la deriva, és conduït pels vents a la boca de Caribdis, que s'empassa les restes de la nau; Ulisses s'aferra a una figuera, i hi espera penjat fins que Caribdis escup de nou les fustes.

En l'Eneida[modifica]

En el cant III de l'Eneida,[2] Helenus (fill de Príam) descriu les dues criatures a Enees, i li recomana rodejar l'illa de Sicília per tal d'evitar-les.

Expressió[modifica]

L'expressió «trobar-se entre Escil·la i Caribdis» és d'origen homèric i designa una situació en què cal escollir el menor de dos mals.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Homero, ILIADA · ODISEA; Traducción de Luís Segalá. ILIADA · ODISEA. Barcelona: Vergara, 1960. 
  2. Virgilio; Traducción de Marcial Olivar. Obras completas de Virgilio. Barcelona: Montaner y Simón, 1951.