Esclata-sang blanc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEsclata-sang blanc
Lactarius zonarius modifica
Lact.zon.jpg
modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius zonarius modifica
(Bull.) Fr., 1838[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Agaricus flexuosus var. zonarius (Bull.) Pers., 1801[3]
  • Agaricus zonarius Bull., 1783[4]
  • Galorrheus zonarius (Bull.) P. Kumm., 1871[5]
  • Lactarius insulsus 85%
  • Lactifluus zonarius (Bull.) Kuntze, 1891[6][7]
Distribució
Distribution of Lactarius zonarius.svg
Distribució geogràfica a Europa
Detall del capell
Il·lustració del 1853 mostrant, de dalt a baix, Lactarius piperatus, Lactarius zonarius i Lactarius terminosus
Esclata-sangs blancs

L'esclata-sang blanc, esclata-sang bord, esclata-sang coent, esclata-sang d'alzina, esclata-sang de llet, esclata-sang de lletrada o enganyapastors[8][9] (Lactarius zonarius) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.

Descripció[modifica]

  • El capell mesura de 5 a 11 cm de diàmetre i, si bé de bon principi és bombat, més tard s'aplana i presenta una clara depressió central. El marge sovint és ondulat. La superfície és de color de groc ocraci a bru ocraci amb tonalitats vermelloses o ataronjades, lluent, nua (glabra) i clarament zonada (és a dir, presenta un dibuix en bandes concèntriques de color més fosc).
  • Les làmines arriben fins a la cama i sovint s'hi estenen una mica arran (adnatodecurrents). Són força nombroses, atapeïdes i de color de crema pàl·lid a crema ocraci. L'aresta és sencera i del mateix color.
  • La cama és dura, robusta, cilíndrica, mesura 2-4,5 x 1-2 cm i és de color blanquinós, tonalitat que en madurar es presenta tacada de groc brunenc.
  • La carn és compacta, blanquinosa i exsuda un abundant làtex blanquinós i immutable.
  • L'olor és acídula i el sabor, de bon principi suau, després es torna una mica coent.
  • L'esporada és de color crema pàl·lid. Les espores són de subgloboses a el·lipsoïdals, berrugoses, i mesuren 7-8,5 x 5,5-6 micres. Els basidis són tetraspòrics.[10][9][11][12]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És una espècie comuna que creix entre 300 i 1.500 m d'altitud, sobre sòls bàsics (generalment sota planifolis, especialment roures -com ara, Quercus pyrenaica-, alzinars -entre d'altres, Quercus suber-, Castanea sativa, etc.) i fructifica de l'estiu a la tardor (des del juliol fins al novembre) formant grups nombrosos.[10] La seua àrea de distribució es troba a Europa[13][14] (Àustria, Dinamarca, Estònia,[15][16][17][18][19] Finlàndia,[20] França, Alemanya,[21] Grècia,[22] Itàlia -com ara, la Llombardia, la Campània, la Toscana, etc.-,[23] Luxemburg, Noruega,[24] Romania, Bulgària,[25] Ucraïna,[26] Eslovènia, Macedònia del Nord,[27] Croàcia,[28] l'Estat espanyol -com ara, Andalusia[29]-, Suècia, Suïssa[30] i la Gran Bretanya),[31][32] el Marroc,[33] Amèrica (el Canadà, els Estats Units i Costa Rica)[34] i el Japó.[35] Als Països Catalans és present a Mallorca,[36] Menorca,[37][9] els ports de Tortosa-Beseit,[38] les Guilleries,[39] el Parc Natural del Cadí-Moixeró,[40] etc.

Comestibilitat[modifica]

És només comestible després d'escaldar-lo, encara que no és aconsellable el seu consum.[9][10][41]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica]

Es podria confondre amb Lactarius acerrimus (el qual té la cama una mica excèntrica, el làtex molt coent i els basidis bispòrics), Lactarius evosmus (més pàl·lid i amb una olor que recorda la de les pomes) i Lactarius bresadolanus (amb una coloració més ataronjada).[10]

Referències[modifica]

  1. (Bull.) Fr., 1838. Epicr. syst. mycol. (Upsaliae): 336 (1838).
  2. uBio (anglès)
  3. (Bull.) Pers., 1801. Syn. meth. fung. (Göttingen) 2: 430 (1801).
  4. Bull., Herb. Fr. 3: tab. 104 (1783).
  5. (Bull.) P. Kumm., Führ. Pilzk. (Zwickau): 127 (1871).
  6. (Bull.) Kuntze, Revis. gen. pl. (Leipzig) 2: 857 (1891).
  7. Catalogue of Life (anglès)
  8. Institut d'Estudis Catalans (català)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Bolets de les illes Balears (català)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàg. 181.
  11. RogersMushrooms (anglès)
  12. Russulales News (anglès)
  13. Jacob Heilmann-Clausen u. a., 1998. The Danish Mycological Society, (Hrsg.): The genus Lactarius. Fungi of Northern Europe. Vol. 2. ISBN 8798358146. Pàgs. 130–131.
  14. Basso, Maria Teresa, 1999. Fungi Europaei. Vol. 7: Lactarius Persoon (en italià), 364. ISBN 8887740003
  15. Estonian eBiodiversity (anglès)
  16. Kalamees K., 2008. Checklist of the species of the genus Lactarius (Phallomycetidae, Agaricomycetes) in Estonia. Folia Cryptogamica Estonica, 44. Lk. 73.
  17. Evans S., Kibby G.. 2006. Looduse taskuraamat. Seened. Tõlkinud Katrin Jürgens. Lk. 116.
  18. Järva L., Parmasto E., 1980. Eesti seente koondnimestik. Lk. 156.
  19. Kalamees K., Liiv V., 2005. 400 Eesti seent. Lk. 250.
  20. Near Threatened Agaricales - Finland's Environmental Administration (anglès)
  21. G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàg. 403.
  22. Stephanos Diamandis i Chariklia Perlerou, 2001. The mycoflora of the chestnut ecosystems in Greece. For. Snow Landsc. Res. 76, 3: 499–504 (2001). «PDF».
  23. Funghi in Italia (italià)
  24. Red List of Threatened Fungi in Norway (anglès)
  25. Denchev, Cvetomir M. & Boris Assyov, 2010. Checklist of the Macromycetes of Central Balkan Mountain (Bulgaria). A: Mycotaxon. 111. Pàgines 279–282. «PDF».
  26. Andrianova, T.V.; Dudka, I.O.; Hayova, V.P.; Heluta, V.P.; Isikov, V.P.; Kondratiuk, S.Ya.; Krivomaz, T.I.; Kuzub, V.V.; Minter, D.W.; Minter, T.J.; Prydiuk, M.P.; Tykhonenko, Yu.Ya, 2006. Fungi of Ukraine. «Enllaç».
  27. Petkovski S., 2009. National Catalogue (Check List) of Species of the Republic of Macedonia. Skopje.
  28. Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon. 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 289. «Enllaç».
  29. Setas de Andalucía (castellà)
  30. Fred Kränzlin: Pilze der Schweiz. Band 6. Russulaceae. Verlag Mykologia, Lucerna. ISBN 3856040609. Pàg. 122.
  31. Phillips, R., 1981. Mushrooms and other fungi of Great Britain & Europe: 288 pp. Pàgs. 50-51.
  32. Courtecuisse. R. & Duhem. B., 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain & Europe: 480 pp. Pàg. 403.
  33. Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. «PDF».
  34. L. R. Hesler i Alexander H. Smith, 1960. Studies on Lactarius-I: The North American Species of Sect. Lactarius. Brittonia. Vol. 12, núm. 2, pp. 119-139. «Enllaç».
  35. GBIF (anglès)
  36. Sistemes naturals - Ajuntament de Sóller (català)
  37. Escandell, T. i Escandell, J., 1999. Bolets de Menorca. Ed. T. Escandell Salom: 135 pp.
  38. Arrufat, M.; Boix, S.; Cardero, S. (et.al.), 2012. Bolets del Port I: Maestrat, Matarranya, Terres de l'Ebre. Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre". Associació Micològica "Bitxac". ISBN 9788461607495
  39. Bolets de les Guilleries (català)
  40. Els fongs dels Parc Natural del Cadí-Moixeró (2005) (català)
  41. 2013 Sociedad Micológica Extremeña (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Fries, Elias Magnus, 1838. Epicrisis systematis mycologici (en llatí), 336.
  • Kummer, Paul, 1882. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany), 127.

Enllaços externs[modifica]