Escola Pública Anselm Clavé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEscola Pública Anselm Clavé
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentre educatiu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webescolaclave.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Escola Anselm Clavé és un centre educatiu situat al número 1 del carrer Escoles de Ripollet (Barcelona).

Edifici[modifica]

Façana lateral l'entrada pel carrer del Sol
Entrada principal pel carrer Escoles

L'edifici ha tingut quatre etapes constructives. El primer edifici, que dona al carrer del Sol, va ser projectat i construït entre 1912 i 1914 per encàrrec a l'arquitecte Eduard M.Balcells, deixeble de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch i autor, entre d'altres de can Masachs, edifici on s'ubica l'actual Ajuntament. En la segona etapa, Joan B.Serra de Martínez va construir l'edifici de nenes, a l'altra banda del pati. A la tercera, Josep M.Martín Ponchon va ampliar els dos edificis, amb l'aixecament de diverses plantes, però respectant la primera construcció. La darrera fase constructiva la va dur a terme Jordi Fortuny als anys 80 i 90 amb la construcció i posterior ampliació del parvulari.

Història[modifica]

Gegantons de Ripollet, que representen els primers mestres de l'Escola Anselm Clavé, en Gonçal Bonilla i la Teresa Vila Arrufat.

Va ser la primera escola pública de Ripollet. Al 1914 es va fundar Els Nacionals, més endavant va rebre el nom de Cristo Rey i després el nom actual d'escola Anselm Clavé, en referència a Josep Anselm Clavé i Camps.

El 1907 Francisco de Paula Comenges va lluitar per aconseguir una escola digna i va aconseguir la construcció de l'edifici. Al principi només hi havia dos mestres: Gonçal Bonilla i Teresa Vila Arrufat, coneguts com “els mestres”. Bonilla creà un mètode d'aprenentatge de lectura i escriptura per a l'alumnat més petit.[1] Aquests dos professors són les figures dels Gegants de Ripollet de la colla gegantera local per retre honor a la seva tasca.[2]

Posteriorment el nombre de mestres de l'escola va incrementar-se. Així, durant el curs del 1928 al 1929 ens trobem amb Josep M.Brull i encarnació Braut. Val a dir que el triomf franquista va suposar la pèrdua del títol de magisteri Josep María Brull i que va ser apartat de l'escola pública. A partir dels anys 40, el matrimoni va crear l'escola privada Ave María.

A partir del 1934 i durant la II República va acollir el mètode de Célestin Freinet de la mà de Josep Pallerola i Sámara vicente, que proposava una escolaritat popular i de qualitat per a tothom. “La vida del nen, les seves necessitats, les seves possibilitats, són la base del nostre mètode d'educació popular”. En aquesta època destaca la creació de la revista Sempre Avant, editada i publicada pels alumnes de l'Escola La Nacional. Aquesta revista va ser el reflex dels esforços en l'àmbit de l'educació que es van portar a terme durant la república. A partir del 1936 també s'implantà el sistema escolar del CENU (Consell Escola Nova Unificada) fruit del moment revolucionari que es va viure.

A partir de la Guerra Civil i durant tota la postguerra, la inversió en educació es va reduir en més del 90% i Ripollet va patir repressió de la llengua catalana i dels membres del professorat. S'empresonà Josep Pallerola i Roca i Sámara Vicente, i es depurà de Joan Rolà Cabanach i Josep Maria Brull.[3]

Referències[modifica]

  1. llibre “L'Abans” -Joan Manuel Cabezas recull gràfic 1860-1974
  2. [enllaç sense format] http://webs.gegants.cat/ripollet/els-nostres-gegants/
  3. llibre “Any Clavé 2017”un any amb Josep Anselm Clavé a Ripollet amb motiu dels 140 anys de la Societat Coral “El Vallès”