Vés al contingut

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «ETSAV».
Infotaula d'organitzacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès

El campus
Dades
TipusEscola Tècnica Superior d'Arquitectura Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1973
Activitat
Estudis ofertsArquitectura
Governança corporativa
Seu 
DireccióPere Fuertes Pérez
Entitat matriuUniversitat Politècnica de Catalunya
Part deUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
FinançamentPúblic
FinançadorGeneralitat de Catalunya
Lloc webwww.etsav.upc.edu

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, ETSAV, de la Universitat Politècnica de Catalunya, ofereix el títol de grau en Estudis d'Arquitectura (GEArq), el màster en Arquitectura, habilitant per a l'exercici professional (MArq), el màster en Intervenció Sostenible en el Medi Construït (MISMeC) i el màster en Architectural Design Ecology (MADE). S'hi poden cursar les dobles titulacions de màster MArq+MISMeC i MArq+MADE (ambdues habilitants); així com MISMeC i el màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat (MCTS) de l'Institut de Sostenibilitat de la UPC. També s'ofereixen dobles titulacions de grau i màster entre el GEArq i la Laurea Magistrale in Architettura de la Università degli Studi di Enna “Kore” (Itàlia) i entre el GEArq i el Master en Architecture de l'ENSAM de Montpellier (França). Es completa l'oferta d'ensenyament amb el màster professional en Parametric Design in Architecture (MPDA), impartit a través de la UPC School.

L'escola és l'Alma Mater dels guardonats amb el Premi Pritzker 2017, l'estudi olotí RCR Arquitectes.

Història [cal citació]

[modifica]

L'ETSAV és un centre de la Universitat Politècnica de Catalunya situat al Campus de Sant Cugat. Després d'una etapa (iniciada el 1973) com a segona seu de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, va esdevenir una escola independent el 1979, després d'una forta campanya reivindicativa per part d'estudiantat i professorat amb l'objectiu de gaudir d'autonomia pròpia i superar la dependència orgànica i funcional de l'Escola de Barcelona.

Des de la seva inauguració fins a l'any 1991, l'Escola estava emplaçada a la Mancomunitat Terrassa-Sabadell on ara hi ha l'Institut Politècnic de Terrassa (IPCT). Les instal·lacions tenien un caràcter provisional i el 1991 l'Escola es va traslladar a l'edifici actual, construït per l'arquitecte Lluís Nadal i Oller en uns terrenys cedits per l'Ajuntament de Sant Cugat equidistants de les estacions Mira-Sol i Sant Cugat, ambdues dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Campus Sant Cugat

[modifica]

El nou edifici de 8.750 m² es va estructurar entorn dels tallers d'arquitectura i projectes, que n'ocupen la planta superior. Es completa amb aules teòriques, informàtiques i seminaris; a més d'una biblioteca amb un fons de 40.000 documents,[1] el Laboratori de Maquetes, el Centre de Càlcul CCLAIA (laboratori d'aplicacions informàtiques a l'arquitectura) i un espai reservat a la delegació d'estudiants.

El curs 2005-2006 es va ampliar el Campus amb la construcció del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia (CRiTT), co-finançat amb els Fons de Desenvolupament Regional Europeu (Feder). L'edifici és obra de l'arquitecte alacantí Javier García Solera. Si bé aquest nou edifici havia de ser un exemple d'arquitectura pensada en termes de sostenibilitat, el projecte construït només conserva uns certs aspectes visuals de l'arquitectura bioclimàtica.[cal citació]

L'any 2011, es van inaugurar els habitatges universitaris del Campus, formats per 57 mòduls prefabricats distribuïts en dues franges de planta baixa i un pis. És un obra conjunta d'HArquitectes i dataAE[2] classificada com a classe A de l'eficiència energètica.[3][4] L'edifici ha rebut el premi Green Building CE, ha estat guanyador dels Premis AJAC 2012, finalista als Premis FAD 2013[5] i menció als Premis d'Habitatge Social de Catalunya.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lluïsa Pons & Conxita Sangenis, «Bibliotecas de arte, arquitectura y diseño / Art, Architecture and Design Libraries: Perspectivas actuales / Current trends.» (anglès) (castellà) Barcelona, 18-21 d'agost de 1993. Actes del Congrés de la Secció de Biblioteques d'Arte de la IFLA, Volum 74 d'IFLA Publications, Berlín, Ed. Walter de Gruyter, 1995, pàgina 187, ISBN 9783110979077 (en català: Biblioteques d'art, arquitectura i disseny: perspectives actuals)[enllaç sense format]
  2. ↑ «57 Viviendas Universitarias En El Campus De L'Etsav / H Arquitectes + dataAE» (castellà), Plataforma arquitectura, 14 de febrer de 2013[enllaç sense format]
  3. ↑ Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. «University housing on the Sant Cugat del Vallès ETSAV campus» (anglès), Construction21.eu, 9 de gener de 2013[enllaç sense format]
  4. ↑ Rosa Grewe, «Grüner wird‘s noch: Studentenwohnheim in Sant Cugat/ES» (alemany), Deutsche Bau Zeitung DBZ, agost de 2013(en català: Encara esdevindrà més verd: pisos per a estudiants a Sant Cugat)[enllaç sense format]
  5. ↑ «Finalistes i seleccionats Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2013». arquinfad.org. [Consulta: 10 febrer 2018].
  6. ↑ «La residència d'estudiants de Compact Habit a Sant Cugat obté una menció a la innovació als Premis d'Habitatge Social de Catalunya 2012» Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine., CatPress 26 de juliol de 2013[enllaç sense format]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_Tècnica_Superior_d%27Arquitectura_del_Vallès&oldid=36513065»