Facultat de Nàutica de Barcelona

Facultat de Nàutica de Barcelona

Dades
Tipus	facultat universitària
Història
Creació	1769
Governança corporativa
Seu (1932–)	«edifici de la Facultat de Nàutica» Pla del Palau, 18 / Pl. Pau Vila, 11 Barcelona
Part de	Universitat Politècnica de Catalunya (1990–)
Altres
Premis (2019)  Creu de Sant Jordi
Lloc web	fnb.upc.edu
Seu social Infotaula edifici Edifici de la Facultat de Nàutica Dades Tipus Edifici escolar Part de Pla de Palau Arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera Adolf Florensa i Ferrer Característiques Estil arquitectònic historicisme arquitectònic Ubicació geogràfica Lloc Pla del Palau, 18 / Pl. Pau Vila, 11  41° 22′ 56″ N, 2° 11′ 05″ E Bé cultural d'interès local Id. IPAC 42538 Id. Barcelona 561 Lloc web fnb.upc.edu

La Facultat de Nàutica de Barcelona és un centre educatiu de Barcelona que pertany a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La seva seu, situada al Pla de Palau de Barcelona mirant cap a la Barceloneta, està catalogada com a bé cultural d'interès local.

Història

L'escola de Nàutica de la Junta de Comerç Detall del quadre al·legòric Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a la Llotja (MUHBA)

Convent de Sant Sebastià vist des de la Muralla de Mar

Vista de l'edifici de la Facultat des de la plaça de Pau Vila

Façana del Pla de Palau

L'Escola de Nàutica de Barcelona va ser fundada el 1769 a iniciativa del pilot d'altura Sinibald de Mas, després que la Junta de Comerç de Barcelona li donés el permís, amb la intenció de fomentar els coneixements pràctics de nàutica i afavorir la navegació. El seu naixement s'emmarca dins l'època de la recuperació econòmica de Catalunya del segle xviii, i en el deixant de la supressió del monopoli de Cadis del comerç amb les Amèriques (vegeu Flota d'Índies).

Es va instal.lar primerament a la Barceloneta, però aviat l'edifici va quedar petit i es va traslladar al carrer de la Baixada de Viladecols i posteriorment a la Llotja de Mar. El 1847 es va instal·lar a l'antic convent de Sant Sebastià, situat al costat de la Llotja, i el curs 1918-1919, va passar a un pis dels porxos d'en Xifré. El nou edifici va ser construït entre 1930 i 1933 al lloc on hi havia hagut el Portal de Mar, segons el projecte dels arquitectes Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa.

El 1929 es va crear l'Institut Nàutic de la Mediterrània amb la voluntat de convertir l'Escola en una mena d'universitat del mar, amb un museu i una biblioteca especialitzada, que s'instal·laren a la planta baixa del nou edifici el 1932. L'Institut es regia per una Junta de Patronat, i el director de la secció cultural era Francesc Condeminas Mascaró.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'edifici va ser ocupat temporalment pel Comitè de Milícies Antifeixistes. L'octubre del 1936, amb la creació del Museu Marítim de Catalunya, el personal destinat al museu va passar ocupar les Drassanes Reials de Barcelona, on s'havia de fer el nou museu, mentre que a l'edifici de Pla del Palau hi va quedar la denominada Escola de la Marina Mercant de la Mediterrània. Entre 1936 i 1939, l'escola va tenir adscrit un vaixell escola, el President Macià, que era l'antic iot Rosa VV del Comte de Godó.

Segons el context històric, l'Escola ha estat adscrita a diverses entitats (la marina mercant, mitjançant la Direcció General de Navegació, Ministeri d'Instrucció Publica, etc.), però des del 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com a Facultat de Nàutica de Barcelona. El 2019, va rebre la Creu de Sant Jordi «en el 250è aniversari de la facultat de nàutica més antiga de l'Estat actualment. Per la seva valuosa contribució formativa i docent de qualitat reconeguda, amb l'objectiu de formar professionals altament qualificats. Al llarg de tota la seva trajectòria, ha sabut combinar la tradició amb la modernitat, sempre adaptant-se als requeriments del món professional i social de cada moment».

Edifici

Es tracta d'un edifici aïllat i de planta quadrangular, consistent en una àmplia planta baixa destinada a serveis i administració del centre, per sobre hi ha dues plantes i al capdamunt un terrat pla. Cadascuna de les quatre façanes compta amb un accés amb escalinata de poc desenvolupament, que donen pas a sengles pòrtics de grans dimensions sense frontó flanquejats per columnes toscanes. Per sobre, els dos pisos presenten petites diferències en els volums, però poc ressenyables, amb grans obertures amb balconada les centrades i amb balcó sense voladís les dels costats. Algunes de les obertures de la primera planta presenten un frontó no decorat, les del segon pis no en tenen i presenten un senzill arc escarser. Els buits sense obertures estan ocupats per pilastres llises, amb capitell les del centre i estriades les dels cossos laterals. Corona les façanes un prominent ràfec i per sobre una balustrada de pedra. La coberta és plana, excepte per una llanterna de vidre que s'obre damunt del centre de la planta baixa.

L'interior està format per una planta baixa molt diàfana, amb un vaixell a escala al centre que presideix l'espai lliure que arriba verticalment cap a la gran llanterna. És destacable que en un dels laterals d'aquesta planta s'hi desenvolupa una gran escalinata que mena a la segona planta.

Bibliografia

• Alemany Llovera, Joan «Les Drassanes de Barcelona i el Museu Marítim». Drassana. Diputació de Barcelona, núm. 1, 1988, pàg. 8-18.
• García Domingo, Enric. Història del Museu Marítim de Barcelona 1929/1939, 2001. 
• López Borrás, Francesca; Lleal Galceran, Francesc; Garcia Domingo, Enric «El Vaixell-escola President Macià». Drassana. Revista del Museu Marítim de Barcelona, núm. 10, 2002, pàg. 39-51.

Enllaços externs

• Facultat de Nàutica de Barcelona - Lloc web oficial
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Facultat de Nàutica». UPCommons.