Escola de la praxi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'escola de la praxi és un corrent del marxisme que va triomfar a Iugoslàvia durant la dècada dels 60. El seu nom ve de la pretensió d'actualitzar els postulats clàssics comunistes amb la realitat del país.[1] Un dels òrgans principals d'expressió va ser la revista Praxis. Alguns dels seus representants més cèlebres van ser Gajo Petrović, Milan Kangrga i Mihailo Marković. Van impulsar una escola d'estiu a Korčula on s'ensenyaven les idees principals d'aquest corrent. Posteriorment s'hi van afiliar Branko Bošnjak i Mihailo Marković, entre d'altres.

Idees fonamentals[modifica]

Els seus seguidors consideraven que Lenin i després Stalin s'havien allunyat de les idees de Marx i que havien imposat una deriva autoritària i partidista a les tesis marxistes originàries, que calia recuperar i adaptar al present. Fomentaven el criticisme social i l'oposició al govern oficial iugoslau, a qui acusaven de seguir la mateixa deriva que denunciaven a la URSS. Aquest criticisme era per a ells l'essència de la filosofia i de l'home conscient, que supera l'alienació que l'imposa el sistema capitalista. Per això van incorporar idees de l'existencialisme francès. Per aquest afany crític van ser perseguits per les autoritats i Praxis va ser censurada en diverses ocasions.

Referències[modifica]

  1. Mihailo Markovic i Robert S. Cohen, Yugoslavia: The Rise and Fall of Socialist Humanism. A History of the Praxis Group, Nottingham, Spokesman Books, 1975.