Escola del Bosc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióEscola del Bosc
Escola-Bosc.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat escola i Institut d'Educació Secundària
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata

L'Escola de Bosc va ser una institució pedagògica nascuda a iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i inspirada en els moviments pedagògics republicans.[1]

Història[modifica]

L'escola del bosc l'any 2014 va complir cent anys de la inauguració de la primera escola municipal de Barcelona, situada a la muntanya de Montjuïc a la gran finca de Laribal a Montjuïc. Va ser inaugurada el 8 de maig de 1914. La Mancomunitat i l'Ajuntament de Barcelona, havien començat a considerar escola com a cosa pròpia a partir del 1914.

L'any 1914 va ser la primera escola municipal anomenada "escoles a l'aire lliure" amb l'objectiu de crear finalitats terapèutiques i pedagògiques. La presència a l'Ajuntament d'un nombre important de regidors republicans especialment preocupats per les qüestions pedagògiques, va fer que el tema escolar esdevingués un dels eixos de la política municipal, a més de comptar amb un pressupost important per l'àrea de cultura aprovat el 1908.

Aquests centres van surgir amb la finalitat de millorar la salut dels infants que els impedia assistir a les escoles de manera habitual. L'Escola del bosc va ser dirigida per Rosa Sensat, on va aplicar la pedagogia de l'escola nova. Només era directora de l'escola on anaven les nenes, però tot i això va ser la impulsora d'una revolució pedagògica. Posava els infants en el centre del sistema educatiu, i es respectava la seva individualitat i els seus interessos. En aquell mateix any Rosa Sensat si li va consedir una beca per viatjar a altres països europeus i investigar els models d'escoles de l'aire lliure.

El funcionament de l'escola era molt diferent de la resta, ja que els infants deixaven d'estar tancats en aules rebent una educació purament memorística, basada en la transmissió de contingut, i entraven en contacte directe amb la natura i l'entorn. A més a més, l’expressió corporal i la música hi tenien un paper força important. El seu objectiu era aconseguir una educació integral per als infants, respectant el seu vitalisme, entès com a vida a prop de la natura. Tots els continguts es basaven en fets quotidians. L'escola es va convertir en un model a imitar.

Alguns pilars bàsics de les escoles de bosc són: la coeducació, ensenyar a través d’un aprenentatge significatiu, aconseguir que els infants se sentin estimats, trobar harmonia amb la natura, els docents s’han d’adaptar al desenvolupament de cada infant, ensenyar uns a través dels altres...

La positiva experiència de l'Escola de Bosc va animar a crear altres centres escolars municipals de característiques similars, l'Escola del Mar, a la platja i posteriorment al Guinardó en el segon parc municipal fet a Barcelona. La influència de moviments pedagògics com l'Escola Moderna i els centres escolars vinculats als ateneus obrers havien creat una oferta pedagògica amb uns continguts ideològics que no podien satisfer gens la burgesia industrial, i finalment aquesta va considerar convenient fer una oferta pròpia de places gratuïtes d'ensenyament públic de qualitat. Això va ser possible perquè van existir mestres de categoria que hi van aportar tot el seu esforç: Rosa Sensat, Pere Vergés i Farrés, Prudenci Bertrana, Josep Puig Elías, Artur Martorell, etc.[1]

El model pedagògic es va perdre durant l'època franquisme i no es va poder recuperar fins a la represa democràtica.

Les Escoles del Bosc[modifica]

Wisconsin (EE. UU) l'any 1927, H.L. Russell era degà de la facultat d'Agronomia de la Universitat de Wisconsin-Madison, on va concebre la idea de fer una escola amb el suport del Comitè de Planificació de l'ús del sòl del Comptat i de l'Estat de Winsconsin, es va comprar un tros de terra per al bosc de l'escola a

Laona, i més tard a Wabeno i Crandon, tres ciutats de l'estat.

A la dècada dels 50, va començar aparèixer noves escoles cap als països del nord d'Europa, com ara a Dinamarca, l'any 1952, quan una mare, Ella Flautau anava amb el seu fill pel bosc, a poc a poc va començar agafar més nens i nens fins que era un gran grup i van decidir crear la primera escola del bosc infantil europea, anomenada Udeskoler.

Aquestes escoles eren nens fins als 7 anys i la majoria dels nens i nenes adquirien habilitats socials, autoestima, una cooperació i treball amb grup més desenvolupat a la resta.

Suècia l'any 1957, es va crear les "Skogsmulle" a carreg de Goesta Frohm la seva intenció era promoure l'aprenentatge través de la naturalesa. L'any 1985 van obrir moltes escoles amb el model de Frohm.

Noruega són més de 200 escoles "I Ur och Skur", centres d'educació infantil i prop d'una vintena són d'educació primària dins del mateix entorn natural.

Alamània les escoles van aparèixer l'any 1968, s'anomena "waldkindergarten" era una escola d'educació infantil fins als 6 anys i després hi ha les "waldchulen" que són de 6 a 12 anys. L'any 1993 el govern alemany va reconèixer oficialment, donant ajut econòmic i des de aquell moment varen començar a crear moltes més escoles on van arribar a unes 1500 l'any 2016.

Aquestes escoles es van introduir al Regne Unit a la dècada dels 90 exactament l'any 1993 creat gràcies a Bridgwater College, a Somerset. L'any 2006 hi havia 140 escoles del bosc. Regne Unit l'any 1995 es va començar a oferir cursos de formació continuada sobre l'Escola dels boscos a la universitat i cada cop hi ha més demanda.

Suïssa, Àustria, Luxemburg, Canadà, Japó, Itàlia, entre altres, són altres països on també es troben aquestes escoles.

Referències[modifica]