Escolania de Montserrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Escolania de Montserrat a la Basílica de Montserrat

L'Escolania de Montserrat és un cor de nens, de veus blanques, que canta diàriament (durant la salve i les vespres) a la Basílica de Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. És una de les institucions musicals més prestigioses d'Europa.[1] L'Escolania és la més antiga d'Europa i encara subsisteix des de l'edat mitjana. Creada a redós del monestir benedictí dalt de la muntanya, com tantes altres al servei de les comunitats i de les catedrals, dedicada al culte religiós, després de moltes vicissituds i transformacions encara avui presta servei religiós al Santuari.[2]

Finalitat de l'Escolania[modifica | modifica el codi]

Edifici de l'Escolania de Montserrat des de l'exterior

La finalitat de l'Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món.

És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals.

L'Escolania participa en les celebracions litúrgiques i la pregària comunitària que es fa a la basílica. Així, actualment, canten a les 13 hores, de dilluns a divendres, una Salve i el Virolai; cada tarda de diumenge a dijous, a l'hora de Vespres, una Salve Montserratina i un Motet. Els diumenges canten a Missa Conventual i just en acabar la Salve i el Virolai.

Història[modifica | modifica el codi]

La història del cor es remunta a la fundació del monestir, al segle XII. En trobem referències documentals des de poc després, la qual cosa fa que l'Escolania pugui considerar-se l'escola de música en actiu més antiga d'Europa. Malauradament, durant la guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), l'activitat de l'Escolania es va veure interrompuda.

Concert a Sant Petersburg el 2011

Al llarg de la seva història, de l'escolania han sortit un bon nombre de mestres de capella i instrumentistes, a més de coneguts compositors i professors, que en conjunt han rebut el nom d'Escola Montserratina, entre els quals destaquen Joan March, Joan Cererols, Josep Martí, Benet Julià, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Antoni Soler, Ferran Sors o, més modernament, Àngel Rodamilans, Anselm Ferrer, Ireneu Segarra, G. Odiló Planàs, Cassià Just, Gregori Estrada o Bernat Vivancos.[nota 1]

Des de finals dels anys 60 l'Escolania va més enllà de la Basílica de Montserrat i fa alguns concerts per pobles de Catalunya o arreu del món. Els més destacats en els darrers anys han estat amb l'Orquestra de les Nacions, dirigits per Jordi Savall, la participació en l'òpera El somni d'una nit d'estiu de Benjamin Britten al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i la participació en l'òpera La dama de piques [3] , també al Gran Teatre del Liceu.

El 1997 es fundà la Capella de Música de Montserrat [4] , formada per antics escolans, per acompanyar l'Escolania quan el repertori ho requereix.

L'any 1990 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. L'any 2005 l'Escolania fou condecorada amb la Corbata d'Alfons X el Savi pel seus mèrits en l'educació, docència i difusió de la cultura. Posteriorment, l'any 2011, va rebre el premi "Ambaixadors" del diari Regió 7 i el premi Bravo de Música [5].

Actualment, l'Escolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania.

Directors de l'escolania des del segle XX[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

L'Escolania de Montserrat està ubicada dins de l'espai que conforma l'Abadia de Montserrat, a la muntanya de Montserrat. L'edifici de l'Escolania és el primer que els visitants veuen de l'Abadia al arribar des de la carretera.

L'edifici de l'Escolania, al costat de la Basílica.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Discografia de l'Escolania de Montserrat ordenada cronològicament:

  • Benjamin Britten i Felix Mendelssohn: Escolania de Montserrat. Director: Ireneu Segarra. DAM-2001 (catàleg antic). Any 1974.[6]
  • Salzburger Domfestmesse. Amb el Tölzer Knabenchor. Director: Ireneu Segarra. DHM CD 05472 778452. Any 1974 (reedició del 2002).[6]
  • Diversos autors: L'Escolania de Montserrat canta a la Mare de Déu. Amb acompanyament d'orgue (Gregori Estrada). Director: Ireneu Segarra. DAM-2002 / DAM-3001 (catàleg antic). Any 1974 i 1975.[6]
  • Claudio Monteverdi: Vespro della Beata Vergine. Director: Ireneu Segarra. DHM 2CD 82876 69997 2. Any 1976 (reedició del 2005).[6]
  • Tomas Luis de Victoria: Officium Defunctorum. Director: Ireneu Segarra. DHM 82876 69995 2. Any 1977 (reedició del 2005).[6]
  • Pau Casals: Música Coral Sacra. Director: Ireneu Segarra. DAM-5007-CD. Any 1987 (reedició del 2005).[6]
  • Anselm Viola: Missa "Alma Redemptoris Mater", algunes peces per a orgue i motets. Amb acompanyament d'orgue (Gregori Estrada). Director: Ireneu Segarra. DAM-5008-CD. Any 1989 (reedició del 2005).[6]
  • Narcís Casanoves: Responsoris de Nadal i alguns motets. Amb el Cor i Orquestra d'Antics Escolans i orgue (Gregori Estrada). Director: Ireneu Segarra. DAM-5010-CD. Any 1989 (reedició del 2005).[6]
  • Diversos autors: Música coral sacra. Amb acompanyament d'orgue (Cassià M. Just). Director: Ireneu Segarra. DAM-5011-CD. Any 1991 (reedició del 2005).[6]
  • Diversos autors: Polifonia de l'Escola de Montserrat. Director: Ireneu Segarra. DAM-5012-CD. Any 1993 (reedició del 2005).[6]
  • Palestrina: Missa “de Beata Virgine” i diversos motets marians. Director: Ireneu Segarra. DAM-5009-CD. Any 1994 (reedició del 2005).[6]
  • Diversos autors: L'Escolania canta. Director: Jordi-Agustí Piqué. DAM-5001-CD. Any 1998.[6]
  • Narcís Casanoves: Narcís Casanoves. Director: Jordi-Agustí Piqué. DAM-5002-CD. Any 1999.[6]
  • Cant gregorià i litúrgic: Vespres a Montserrat. Amb acompanyament d'orgue (Eduard Vila Perarnau). Director: Joaquim Pigué i Lluís M. Miralvés. DAM-5004-CD. Any 2003.[6]
  • Diversos autors: O vos omnes. Amb acompanyament d'orgue (Eduard Vila Perarnau). DAM-5005-CD. Any 2004.[6]
  • Francesc Civil: El nostre Nadal. Amb l'Orquestra Simfònica “Julià Carbonell”. Director: Joaquim Piqué. DAM-5014-CD. Any 2006.[7]
  • P. Miquel López: “Missa a Onze” a 8 veus, obres per a orgue “Antiphonae B.M.V.”. Amb acompanyament del grup instrumental "La Caravaggia" i la Capella de Música de Montserrat. Director: Joaquim Piqué. DAM-5015-CD. Any 2007.[6]
  • Narcís Casanoves: Officium Hebdomadae Sanctae. Amb acompanyament de violoncel (Oleguer Aymaní), contrabaix (Abigail Herrero) i orgue (Eduard Vila). Director: Bernat Vivancos. DAM-5016-2CD. Any 2009.[8]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Cal tenir en compte que la destrucció absoluta dels arxius i la biblioteca en 1812 van provocar la desaparició de la majoria de manuscrits dels mestres dels segles anteriors, i que no havien estat mai publicats; es conserva, doncs, una petita part del que pot haver estat la producció d'aquesta escola.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marimón, Silvia. «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  2. «Montserrat». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  3. «"La dama de piques", de Txaikovski, última estrena de la temporada del Liceu». Web. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 2010. [Consulta: Abril 2016].
  4. «La Capella de Música». Web. Escolania de Montserrat, 2014. [Consulta: Abril 2016].
  5. «L'Escolania de Montserrat, Premi BRAVO de Música 2010». Web. Nació Digital, 2011. [Consulta: Abril 2016].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 «Capella i Escolania de Montserrat. Catàleg de CD i DVD». Discos de l'Abadia de Montserrat [Consulta: 2 maig 2016].
  7. «El nostre Nadal». DAM-5014-CD, 2006.
  8. «Officium Hebdomadae Sanctae». DAM-5016-2CD, 2009.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Escolania de Montserrat