Escopinyes
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 Cerastoderma edule és l'espècie d'escopinya més apreciada i comercialitzada | |
| Organismes amb aquest nom | |
| Nombroses espècies, no només de la família dels càrdids, sinó de diverses famílies, com ara els venèrids, donàcids, etc. |
Escopinya és el nom comú de diverses espècies c omestiblesde mol·luscs bivalves, sobre tot dels gèneres Cerastoderma (= Cardium)[1] i Acanthocardia. Són importants en la indústria alimentària a la península Ibèrica i a Europa, entre altres llocs. A més, hi ha diverses espècies d'altres gèneres i famílies que també reben el nom de escopinya.[2][3] Aquestes, com les ostres i els musclos, es nodreixen gràcies a una eficaç filtració de les partícules que hi ha en suspensió a la columna d'aigua.
Espècies[modifica]
- Escopinya de gallet - Cerastoderma edule (família Cardiidae).[2] Coneguda també com a catxel o berberetxo (variant normativa al País Valencià[4]) és l'escopinya europea més comuna i consumida.
- Escopinya punxenca - Acanthocardia aculeata (família Cardiidae).[2]
- Escopinya verrucosa - Acanthocardia tuberculata (família Cardiidae).[2]
- Escopinya llisa - Rudiapes decussatus (família Veneridae)[5]
- Escopinya de llet - Polititapes aureus (família Veneridae).[6]
- Escopinya gravada -Venus verrucosa (família Veneridae).[7]
- Escopinya maltesa - Chamelea gallina (família Veneridae).[3]
- Escopinya de frare - Mactra stultorum (família Mactridae).[8]
- Escopinya francesa - Donax trunculus (família Donacidae).
Referències[modifica]
- ↑ escopinya a la Gran Enciclopèdia Catalana
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gran Enciclopèdia Catalana - Escopinya». [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Gran Diccionari de la Llengua Catalana - Escopinya». [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «berberetxo». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Termcat - Escopinya llisa». [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana - Escopinya de llet». [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana- Escopinya gravada». [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ Altaba, C. R. 1991. Els bivalves. Història Natural dels Països Catalans, 8.