Escorxador municipal de Calonge
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Construcció | 1912 | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | ||||||
| Localització | Av. Països Catalans. Calonge (Baix Empordà) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC 6959[1] | ||||||
| |||||||
L'edifici de l'escorxador municipal de Calonge (Baix Empordà) és una obra del 1912 protegida com a bé cultural d'interès local.[2]
Descripció
Està situat als afores del nucli urbà de Calonge, prop de la carretera que enllaça aquesta vila amb el veïnat de Sant Antoni.
És un exemple interessant d'arquitectura industrial de principi de segle molt ben conservat malgrat que s'hi han afegit nous volums que desfiguren la façana. A la part frontal hi ha una nau limitada per dos cossos: un quadrat i l'altre rectangular de major alçada. Al darrere tres naus més en forma de u tanquem el pati central. Les finestres són obertures allargades amb l'ampit i la part alta decorades amb fileres verticals de maons. Els murs estan arrebossats i en algunes parts emblanquinats. Les cobertes són a dues vessants. A l'interior les parets són de rajola vidriada blanca.
Història
L'edifici fou bastit vers 1911-12 i se'n desconeix l'autor, malgrat que s'ha dit que podria ser de Bernardí Martorell.
Al llarg de la seva història no ha variat la funció per la qual fou dissenyat i avui conserva les instal·lacions originals que van utilitzar-se un dia a la setmana fins a la fi dels anys 1980. El 1980 encara si van sacrifcar 2176 caps de bestiar.[3]
La part dreta des del 2003 funciona com a casal juvenil.[4] El 2013, l'ajuntament va cedir la part esquerra de l'edifici (pintada en blanc a la foto) per cinquanta anys a la comunitat islàmica Al-Hikmat qui hi instal·larà una mesquita i els serveis socials de la comunitat.[5]
Bibliografia
Lorena Almirante Albert, Sofia Ferrés Aixarch, Miquel Àngel Chamorro Trenado, Reforma i rehabilitació de l'escorxador municipal de Calonge, Projectes de fi de carrera, 2010
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorxador municipal de Calonge |
- ↑ «Escorxador municipal», El patrimoni català és al meu ordinador, Generalitat de Catalunya, s.d.
- ↑ «Escorxador municipal». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].
- ↑ Pere Caner i Estrany, «11 L’ajunatment i les divisions militar i eclesiàstica», La vall de Calonge, Calonge, Ajuntament de Calonge, 1983 (2a ed., pàgina 44, ISBN 9788450084467
- ↑ Gemma Domènech«Patrimonis fràgils: els escorxadors», Revista de Girona, n°256, pàgina 75
- ↑ «El vell escorxador de Calonge, per a l'associació islàmica», El Punt Avui, 30 de maig de 2013, pàgina 13