Escriptures bràmiques

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula sistema d'escripturaEscriptures bràmiques
Modifica les dades a Wikidata

Les escriptures bràmiques són una família d'abugides o alfabets sil·làbics. Deriven de l'antic Brahmi (un alfabet utilitzat des d'abans del segle III aC i fins al segle V dC per diverses llengües al nord-oest de l'Índia), i s'estenen per tota l'Àsia meridional (tret del Pakistan i l'Afganistan) i sud-oriental, i parts de l'Àsia Oriental i de la central. Les llengües que els usen pertanyen a diverses famílies lingüístiques: la indoeuropea, la dravídica, la tibetobirmana, el grup llengües mongòliques (Alfabet soyombo), el de les austroàsiques i les llengües tai. També són la font de l'ordre del kana per al japonès.[1]

Història[modifica]

Fragment d'un dels Pilars d'Ashoka.

Les escriptures bràmiques provenen de l'escriptura Brahmi, la qual està testificada des del segle tercer abans de Crist, durant el regnat d'Aixoka (272 aC - 232 aC), durant l'imperi l'imperi Maurya. Aquest emperador utilitzava l'escriptura per als edictes imperials, tot i que existeix epigrafia anterior a la ceràmica al sud de l'Índia i Sri Lanka, entre les quals destaquen breus inscripcions Brahmi datades al segle quart abans de Crist.[2]

El Brahmi septentrional va donar lloc a l'escriptura Gupta durant el període Gupta, que al seu torn es va diversificar en diverses cursives durant l'Edat Mitjana, que inclouen l'escriptura siddham, la sharada i la Nagari. L'escriptura siddham va ser especialment important en el budisme, ja que s'hi van escriure molts sutres. L'art de la cal·ligrafia siddham sobreviu avui al Japó. Es creu que la naturalesa sil·làbica i l'ordre alfabètic del sistema kana modern d'escriptura japonesa descendeix de les escriptures bràmiques, molt probablement a través de la difusió del budisme.[3]

El Brahmi meridional va donar les escriptures del kanarès antic, Pal·lava i Vatteluttu, que al seu torn es van diversificar en altres escriptures del sud de l'Índia i de l'Àsia Sud-oriental.

Bhattiprolu va ser un gran centre del budisme durant el segle III aC, des d'on aquesta doctrina es va estendre a l'Àsia oriental. L'escriptura telugu deriva de l'escriptura Bhattiprolu o escriptura kanarès-telugu o escriptura Kadamba, també coneguda com a escriptura telugu arcaica, per la seva similitud amb aquesta.[4][5]

Inicialment, es van fer canvis menors en el que actualment és conegut com a Alfabet tàmil, que té moltes menys lletres que alguns dels altres alfabets de la família bràmica, ja que no diferencia les consonants aspirades ni les consonants sonores.

Característiques[modifica]

Algunes de les característiques presents a la majoria de les escriptures bràmiques, tot i que no a totes, són:

Comparació[modifica]

Les taules següents fan una comparació entre els principals alfabets Índics, organitzats sota el principi que els glifs de cada columna deriven d'un mateix glif del Brahmi. Per tant:

  • Les taules no són exhaustives. Alguns glifs han estat obviats si no deriven d'un caràcter Brahmi, és a dir, si són invencions posteriors.
  • La pronunciació dels glifs d'una mateixa columna no és forçosament idèntica. L'encapçalament amb la pronunciació és només indicativa. La pronunciació en Alfabet Fonètic Internacional (AFI) es dóna per al sànscrit, quan és possible, o per una altra llengua quan sigui necessari. La transcripció s'indica en ISO 15919.

Consonants[modifica]

ISO k kh g gh c ch j jh ñ ṭh ḍh t th d dh n p ph b bh m y r l v ś s h
Bengalí        
Devanagari
Gujarati      
Oriya ନ଼ ର଼ ଳ଼
Assamese        
Gurmukhi     ਲ਼   ਸ਼  
Tibetà                  
Brahmi Brah k.svg Brah kh.svg Brah g.svg Brah gh.svg Brah ng.svg Brah c.svg Brah ch.svg Brah j.svg Brah jh.svg Brah ny.svg Brah t1.svg Brah th1.svg Brah d1.svg Brah dh1.svg Brah n1.svg Brah t.svg Brah th.svg Brah d.svg Brah dh.svg Brah n.svg   Brah p.svg Brah ph.svg Brah b.svg Brah bh.svg Brah m.png Brah y.svg Brah r.png   Brah l.png Brah l1.svg   Brah v.png Brah sh.png Brah s1.png Brah s.png Brah h.png
Telugu    
Kanarès  
Singalès      
Malayàlam ഩ*
Tàmil         ஜ*                     ஶ* ஷ* ஸ* ஹ*
Khmer      
Thai      
Lao                              
Balinès        
Lontara                                      
Baybayin                                              
  • Malayàlam. Malayàlam nna implementat en Unicode 6.0. Pot ser que no es visualitzi correctament.
  • Tàmil. Lletres de Pal·lava grantha que no s'utilitzen en el tàmil actualment, excepte per transcriure mots estrangers.
  • Javanès. Lletres usades en Javanès antic. Actualment són obsoletes, però en l'ortografia contemporània s'usen en inscripcions honorífiques.

Vocals[modifica]

En el quadre següent es presenten les vocals en la forma independent a l'esquerra de cada columna, i a la dreta es presenten en la forma dependent combinada amb la consonant k. El glif ka és alhora una lletra consonant independent sense cap signe vocàlic, en el qual la vocal a és una vocal inherent. L'Alfabet khmer i el thai poden tenir tant a com o com a vocal inherent, segons les seves normes d'ortografia respectives. El thai i el lao no tenen formes per a les vocals independents: per a les síl·labes que comencen amb so vocàlic o bé consonant zero utilitzen อ i ອ, respectivament, com a marcador de posició.


ISO a ā æ ǣ i ī u ū e ē ai o ō au r̥̄ l̥̄
Oriya କା ଅଽ କଽ     କି କୀ କୁ କୂ     କେ କୈ     କୋ କୌ କୃ କୃ୍ କ୍ଲୃ କ୍ଳୃ କଂ କଃ
Assamès কা অ্যা ক্যা     কি কী কু কূ     কে কৈ     কো কৌ কৃ কৄ কৢ কৣ
Bengalí কা অ্যা ক্যা     কি কী কু কূ কে     কৈ কো কৌ কৃ কৄ কৢ কৣ
Devanagari का अॅ कॅ कॉ कि की कु कू कॆ के कै कॊ को कौ कृ कॄ कॢ कॣ अं कं अः कः
Gujarati કા         કિ કી કુ કૂ     કે કૈ     કો કૌ કૃ કૄ કૢ કૣ
Gurmukhi ਕਾ         ਕਿ ਕੀ ਕੁ ਕੂ     ਕੇ ਕੈ     ਕੋ ਕੌ                
Tibetan ཨཱ ཀཱ         ཨི ཀི ཨཱི ཀཱི ཨུ ཀུ ཨཱུ ཀཱུ     ཨེ ཀེ ཨཻ ཀཻ     ཨོ ཀོ ཨཽ ཀཽ རྀ ཀྲྀ རཱྀ ཀཷ ལྀ ཀླྀ ལཱྀ ཀླཱྀ
Brahmi Brah a.svg Brahmi letter Ka.svg Brah aa.svg Brahmi letter Kā.svg         Brah i.svg Brahmi letter Ki.svg Brah ii.svg Brahmi letter Kī.svg Brah u.svg Brahmi letter Ku.svg Brah uu.svg Brahmi letter Kū.svg     Brah e.svg Brahmi letter Ke.svg Brah ai.svg Brahmi letter Kai.svg     Brah o.svg Brahmi letter Ko.svg Brahmi letter Au.svg Brahmi letter Kau.svg                
Telugu కా         కి కీ కు కూ కె కే కై కొ కో కౌ కృ కౄ కౢ కౣ అం కం అః కః
Kannadès ಕಾ         ಕಿ ಕೀ ಕು ಕೂ ಕೆ ಕೇ ಕೈ ಕೊ ಕೋ ಕೌ ಕೃ ಕೄ ಕೢ ಕೣ అం ಕಂ అః ಕಃ
Singalès කා කැ කෑ කි කී කු කූ කෙ කේ කෛ කො කෝ කෞ කෘ කෲ කෟ කෳ
Malayalam കാ         കി കീ കു കൂ കെ കേ കൈ കൊ കോ കൗ കൃ കൄ കൢ കൣ അം കം അഃ കഃ
Tàmil கா         கி கீ கு கூ கெ கே கை கொ கோ கௌ                
Khmer កា         កិ កី កុ កូ     កេ កៃ     កោ កៅ ក្ឫ ក្ឬ ក្ឭ ក្ឮ
Thai     กา           กิ   กี   กุ   กู       เก   ไก/ใก       โก   เกา/กาว กฤ ฤๅ กฤๅ กฦ ฦๅ กฦๅ
Lao   ກັ   ກາ           ກິ   ກີ   ກຸ   ກູ       ເກ   ໄກ/ໃກ       ໂກ   ເກົາ/ກາວ                
Balinès ᬓᬵ         ᬓᬶ ᬓᬷ ᬓᬸ ᬓᬹ ᬓᬾ     ᬓᬿ ᬓᭀ     ᬓᭁ ᬓᬺ ᬓᬻ ᬓᬼ ᬓᬽ
Lontara                 ᨕᨗ       ᨕᨘ       ᨕᨙ           ᨕᨚ                        
Baybayin               ᜃᜒ     ᜃᜓ     ᜃᜒ         ᜃᜓ                        

Nota: Els glifs de r̥̄, , l̥̄ i algun altre són obsolets o bé usats molt rarament.

Nombres[modifica]

Hindú-Aràbic 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Oriya
Assamès
Bengalí
Devanagari
Gujarati
Gurmukhi
Tibetà
Brahmi (nombres) 𑁚 𑁒 𑁓 𑁔 𑁕 𑁖 𑁗 𑁘 𑁙 𑁚
Brahmi (dígits) 𑁦 𑁧 𑁨 𑁩 𑁪 𑁫 𑁬 𑁭 𑁮 𑁯
Telugu
Kanarès
Malayàlam
Tàmil
Khmer
Thai
Lao
Balinès

Llista d'escriptures bràmiques[modifica]

Llengües indoàries (inclòs el Dogri) que usen alfabets de la família bràmica (excepte color blau fosc - Sindhi, Lahnda, Panjabi oriental, Shina, Kashmiri, Urdu- no indicat aquí, que usen escriptures derivades de l'alfabet àrab).
Llengües dravídiques que utilitzen alfabets de la família bràmica (excepte el Brahui, que utilitza una escriptura derivada de l'alfabet àrab).

Alfabets derivats del Brahmi.

Antigues[modifica]

L'alfabet brami ja estava dividit en variants regionals a l'època de les primegres epigrafies que coneixem, al voltant del segle III aC. Les cursives de l'escriptura brahmi es van començar a diversificar més a partir del segle V dC i va anar donant origen a noves escriptures durant els segles següents. La principal divisió en l'antiguitat fou entre el nord i el sud. En el grup del nord l'escriptura gupta va tenir olta influència, mentre que en el grup del sud van ser l'alfabet vatteluttu, d'una banda, i el protokanarès i l'alfabet Pal·lava, de l'altra, els que es van difondre juntament amb l'expansió de l'hinduisme, de manera que es van propagar les escriptures bràmiques a tota l'Àsia Sud-oriental.

Actuals[modifica]

Escriptura Antecedent Període de derivació Llengües en què s'utilitza ISO 15924 Rang unicode exemple
Alfabet balinès Alfabet kawi segle XI Balinès Bali U+1B00–U+1B7F ᬅᬓ᭄ᬲᬭ ᬩᬮᬶ
Baybayin Alfabet kawi segle XIV Tagal, altres llengües de Filipines Tglg U+1700–U+171F ᜊᜌ᜔ᜊᜌᜒᜈ᜔
Alfabet buhid Alfabet kawi segle XIV Buhid Buhd U+1740–U+175F ᝊᝓᝑᝒᝇ
Alfabet birmà Pal·lava grantha segle XI Birmà, nombroses modificacions per a altres llengües, com changma kodha, diverses varietats de les llengües karèniques, Mon, Palaung, Shan Mymr U+1000–U+109F မြန်မာအက္ခရာ
Alfabet txam Pal·lava grantha segle VIII Txam Cham U+AA00–U+AA5F ꨌꨠ
Devanagari Alfabet nagari segle XIII Nombroses Llengües indoàries, com Sànscrit, Hindi, Marathi, Nepalí, Bhili, Konkani, Angika, Bhojpuri, Magahi, Maithili, Kurukh, Nepal Bhasa i de vegades Sindhi i Caixmiri. Antigament fou usat per escriure Gujarati. En alguns casos s'utilitza per escriure o transcriure Xerpa Deva U+0900–U+097F देवनागरी
Escriptura nagari oriental Alfabet siddham segle XI Assamès (variant Alfabet assamès), Bengalí (variant Alfabet bengalí ), Bishnupriya manipuri Beng U+0980–U+09FF
  • অসমীয়া লিপি
  • বাংলা লিপি
Gujarati Alfabet nagari segle XVII Gujarati, cutxi Gujr U+0A80–U+0AFF ગુજરાતી લિપિ
Gurmukhi Alfabet sharada segle XVI Panjabi Guru U+0A00–U+0A7F ਗੁਰਮੁਖੀ
Alfabet hanunó’o Alfabet kawi segle XIV Hanunó'o Hano U+1720–U+173F ᜱᜨᜳᜨᜳᜢ
Alfabet javanès Alfabet kawi segle XVII Javanès, Sondanès, Madurès Java U+A980–U+A9DF Plantilla:Jav
Alfabet kanarès Alfabet kadamba segle XII Kanarès, Konkani, altres Knda U+0C80–U+0CFF ಕನ್ನಡ ಅಕ್ಷರಮಾಲೆ
Alfabet khmer Pal·lava grantha segle XI Khmer Khmr U+1780–U+17FF, U+19E0–U+19FF អក្សរខ្មែរ
Alfabet lao Alfabet khmer segle XIV Lao, i altres Laoo U+0E80–U+0EFF ອັກສອນລາວ
Alfabet leptxa Alfabet tibetà segle XVIII Leptxa Lepc U+1C00–U+1C4F
Alfabet limbu Alfabet leptxa segle XVIII Limbu Limb U+1900–U+194F ᤛᤡᤖᤡᤈᤨᤅ
Alfabet lontara Alfabet kawi segle XVII Bugui, i altres, la majoria extingits o restringits a un ús cerimonial. Bugi U+1A00–U+1A1F ᨒᨚᨈᨑ
Alfabet Malayàlam Escriptura grantha segle XII Malayàlam, Sànscrit, Tulu, Konkani, Mlym U+0D00–U+0D7F മലയാളലിപി
Alfabet oriya Alfabet kalinga segle X Oriya Orya U+0B00–U+0B7F ଉତ୍କଳାକ୍ଷର
Alfabet rejang Alfabet kawi segle XVIII Rejang, majoritàriament obsolet Rjng U+A930–U+A95F ꥆꤰ꥓ꤼꤽ ꤽꥍꤺꥏ
Alfabet sauraixtra Escriptura grantha 20th century Sauraixtra, majoritàriament obsolet Saur U+A880–U+A8DF ꢱꣃꢬꢵꢰ꣄ꢜ꣄ꢬꢵ
Alfabet singalès Escriptura grantha segle XII Singalès Sinh U+0D80–U+0DFF ශුද්ධ සිංහල
Alfabet sondanès Alfabet kawi segle XIV Sondanès Sund U+1B80–U+1BBF Plantilla:Sund
Alfabet tai le Pal·lava grantha? Tai nüa Tale U+1950–U+197F ᥖᥭᥰᥖᥬᥳᥑᥨᥒᥰ
Alfabet tai lü modern Alfabet tai tham 1950s Tai lü Talu U+1980-U+19DF ᦟᦲᧅᦎᦷᦑᦺ
Alfabet tai tham Escriptura mon segle XIII Tai septentrional, tai lü, khün Lana U+1A20–U+1AAF ᨲᩫ᩠ᩅᨾᩮᩬᩥᨦ
Tagbanwa Alfabet kawi segle XIV diverses llengües de Palawan (Filipines), pràcticament extingides Tagb U+1760–U+177F ᝦᝪᝨᝯ
Alfabet tàmil Alfabet Chola-Pal·lava segle VIII Tàmil Taml U+0B80–U+0BFF தமிழ் அரிச்சுவடி
Alfabet telugu Alfabet bhattiprolu segle XIII Telugu Telu U+0C01–U+0C6F తెలుగు లిపి
Alfabet thai Alfabet khmer segle XIII Thai Thai U+0E00–U+0E7F อักษรไทย
Alfabet tibetà Alfabet siddham segle VIII Tibetà antic, Dzongkha, Ladakhi Tibt U+0F00–U+0FFF དབུ་ཅན་
Alfabet tai viet Alfabet thai? Tai Dam Tavt U+AA80–U+AADF ꪼꪕꪒꪾ

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escriptures bràmiques Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Trautmann, Thomas R.. Languages and Nations: The Dravidian Proof in Colonial Madras. University of California Press, 2006, p. 65-66. 
  2. Coningham, R.A.E.; Allchin, F.R.; Batt, C.M.; Lucy, D. «Passage to India? Anuradhapura and the Early Use of the Brahmi Script». Cambridge Archaeological Journal, 6, 1996, p. 73–97. DOI: 10.1017/S0959774300001608.
  3. «Font: Japanese». Monotype Corporation. [Consulta: 9 febrer 2010].
  4. «Telugu is 2,400 years old, says ASI». The Hindu, 20-12-2007.
  5. «Evolution of Telugu Character Graphs». Engr.mun.ca. [Consulta: 22 juny 2012].