Vés al contingut

Escurçó europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEscurçó europeu
Vipera berus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentacióMerda, Rata, talpó, musaranya, vidriol, Mustela, talp, Anur, Tritó, Urodels, ou i ocell Modifica el valor a Wikidata
Esperança de vida10 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatterra Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN47756146 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaViperidae
GènereVipera
EspècieVipera berus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • [Coluber] berus - Linnaeus, 1758
  • [Coluber] Chersea - Linnaeus, 1758
  • Coluber prester - Linnaeus, 1761
  • Coluber vipera Anglorum - Laurenti, 1768
  • Coluber Melanis - Pallas, 1771
  • Coluber Scytha - Pallas, 1773
  • Coluber coeruleus - Golay et al., 1993
  • Vipera berus - Golay et al., 1993
ProtònimColuber berus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

L'escurçó europeu[1] (Vipera berus), és una espècie de serp verinosa de la família dels vipèrids, que té una àmplia distribució geogràfica, ja que es pot trobar des d'Europa Occidental fins l'extrem orient; no es troba a la Península Ibèrica.[2]

Donada la seva àmplia distribució, Vipera berus es troba en una gran diversitat d'hàbitats. S'alimenta de petits mamífers, aus, llangardaixos i amfibis, i en alguns casos d'aranyes, cucs i insectes. Com la majoria d'altres escurçons, és ovovivípara i les femelles es reprodueixen una vegada cada dos o tres anys, i els fills solen néixer a finals d'estiu i principis de tardor a l'hemisferi nord. Els adults assoleixen una longitud total (incloent la cua) de 60 a 90 cm i una massa de 50 a 180 grams.

Descripció

[modifica]

Vipera berus s'identifica fàcilment per la línia en ziga-zaga fosca que passa al llarg de la part dorsal vorejada per fileres de taques, per una marca fosca que es troba a la part posterior del cap que pren la forma d'una 'X', 'V' o 'H' i perquè té les pupil·les verticals.[3]

Els mascles són de color grisenc, blanquinós, groc pàl·lid o crema amb les marques de contrast molt fosques, mentre que les femelles són típicament d'un color marró o vermellós amb marques de color marró.[4] Les femelles també tendeixen a ser més llargues i més amples que els mascles i tenen les cues més curtes. Quan són joves, tant les femelles com els mascles són de color vermellós.[3] En tots els casos, el ventre és gris, gris-marró o blau, i la gola està bruta de color groc o blanc.[3] La llargada mitjana d'adults és d'uns 65 cm i la seva longitud màxima és d'uns 90 cm.[4]

Biologia i comportament

[modifica]

L'escurçó europeu generalment entra en hibernació al setembre o a l'octubre[3] i normalment utilitza el mateix lloc d'hibernació durant tota la seva vida.[5] La hibernació acaba al març, amb els mascles emergents abans que les femelles,[3] i durant les primeres setmanes després d'emergir de la hibernació, segueixen sent bastant inactius i passa gran part del seu temps prenent el sol.[6] Després el mascle canvia la pell a l'abril i es torna més actiu, començant a buscar possibles companyes seguint rastres d'olor. La femella canvia la seva pell un mes després que el mascle, i tots dos sexes la canvien de nou més tard a l'estiu. L'escurçó no s'alimenta fins després d'haver-se aparellat, així doncs, durant el temps que triguin a aparellar-se tant el mascle com la femella viuen de les reserves de greix que es construeixen durant l'any anterior.[3]

Vipera berus és normalment activa durant el dia, quan caça principalment petits mamífers incloent talps, musaranyes i ratolins; tot i que també pot pendre llagostes, llangardaixos, aus joves i granotes.[6] En condicions de calor, l'escurçó caçarà activament la seva presa, però sovint utilitza una tècnica de "seure i esperar”. La caça d'animals es fa amb els seus ullals per injectar el verí, després allibera la presa i segueix el rastre d'olor que deixa. En trobar l'animal moribund o ja mort, se’l comença a empassar començant pel cap.[3]

En descobrir una femella receptiva, el mascle comença un festeig en què la llengua es mou sobre el cos de la femella. El mascle i la femella poden vibrar la seva cua breument i poden produir episodis de tremolor corporal. Si el festeig és un èxit, la còpula té lloc, després de la qual cosa la parella pot romandre junts durant dues hores més o menys. Si un altre mascle s'acosta a la parella en qualsevol moment, el primer mascle defensarà la femella agressiva, i pot donar lloc a una baralla.[3] Aquestes baralles són coneguts com "la dansa dels escurçons 'on els mascles aixequen parcialment el seu cos fora de la terra i poden quedar entrellaçats, sovint cauen repetidament a terra i però s'aixequen de nou. En una baralla d'aquest tipus poden participar més de dos homes.[7]

L'escurçó femella sol reproduir-se un cop cada dos anys, tornant al lloc d'hibernació cap al final d'agost o principis de setembre per donar a llum. És vivípara, donant a llum entre 3 i 18 cries vives que estan inicialment tancades en una membrana.[8] Després de donar a llum, la femella ha d'alimentar-se intensament per tal d'acumular reserves suficients per a la hibernació.[3]

Els joves escurçons no s'alimenten fins a l'any següent, però viuen de les reserves del sac vitel·lí i el greix amb el que neixen. Al cap de 3 o 4 anys, aquests escurçons joves aconsegueixen la maduresa sexual.[3]

Encara que aquests escurçons són verinosos, no són agressius i rarament piquen als humans o als animals domèstics i prefereixen retirar-se. La majoria dels incidents de mossegades resulten al trepitjar-les i en la majoria de casos no són greus, tot i que els més petits i els més grans són els que es troben en major risc.[3]

Subespècies i distribució geogràfica

[modifica]

Vipera berus té 3 subespècies; es troba més al nord que qualsevol altra espècie de serp:[9]

Estat

[modifica]

Aquest escurçó està classificat com a Preocupació Menor (LC: Least Concern) a la Llista Vermella de la UICN.[10] 

Tot i així, Vipera berus està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat en tota la seva àrea de distribució europea. Els hàbitats oberts que necessita, particularment bruguerars, s'ha perdut a nivell local a conseqüència de la invasió de matoll, el desenvolupament, l'agricultura i el repoblament.[10] 

Una altra amenaça és la persecució d'aquesta espècie pels humans, i potencialment col·lecció per al comerç de mascotes. A Romania, l'escurçó es veu amenaçat per la recol·lecció il·legal que el seu verí.[11] No obstant això, l'excepcionalment àmplia distribució d'aquesta espècie, juntament amb la seva tolerància a una gran varietat d'hàbitats fa que no estigui amenaçada a escala mundial.

Referències

[modifica]
  1. «escurçó europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. (1999). Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, Volume 1. Washington, District of Columbia: Herpetologists' League.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Beebee, T. and Griffiths, R. (2000) Amphibians and Reptiles: a Natural History of the British Herpetofauna. Harper Collins Publishers Ltd.,London.
  4. 4,0 4,1 Arnold, E.N. and Burton, J.A. (1978) A Field Guide to the Reptiles and Amphibians of Britain and Europe. Collins, London.
  5. Surrey Amphibian and Reptile Group - Adder (March, 2012) Avaliable in: {{format ref}} http://www.surrey-arg.org.uk/cgi-bin/SARG2ReptileSpeciesData.asp?Species=Adder
  6. 6,0 6,1 Szczerbak, N.N. (2003) Guide to the Reptiles of the Eastern Palearctic. Krieger Publishing Company, Malabar.
  7. Buczaki, S. (2002) Fauna Britannica. Hamlyn, London
  8. Reptiles and amphibians of the UK - Adder (October, 2003). Avaliable in http://www.herpetofauna.co.uk/Adder.htm.
  9. Reptile Database
  10. 10,0 10,1 UCN (International Union for Conservation of Nature). Avaliable in: http://www.iucn.it/scheda.php?id=1188632236
  11. IUCN Red List (May, 2011). Avaliable in: http://www.iucnredlist.org/