Escurçana rodona
Taeniura grabata  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Myliobatiformes |
| Família | Dasyatidae |
| Gènere | Taeniura |
| Espècie | Taeniura grabata (Geoffroy, 1817) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Trygon grabatus |
| Distribució | |
 | |
L'escurçana rodona (Taeniura grabata) és una espècie poc coneguda de peix cartilaginós batoïdeu de la família Dasyatidae, pròpia del litoral d'Àfrica.
Taxonomia[modifica]
El naturalista francès Saint-Hilaire la va definir per primer cop el 1817 amb el nom de Trygon grabatus, que prové del llatí grabatus, que vol dir "llit".[1][2] El seu informe va ser publicat en el primer volum del llibre Poissons du Nil, de la mer Rouge et de la Méditerranée. Posteriors autors van situar l'espècie dins del gènere Taeniura. No se'n coneix cap tipus nomenclatural.[1]
Descripció[modifica]
L'escurçana rodona té un cos gairebé circular, lleugerament més ample que llarg. La cua no mesura més que el cos, i té una o dues espines punxegudes a la cara superior.[3] Les espines fan de mitjana uns 50 mm de llarg en els mascles i uns 66 mmm en el cas de les femelles, i tenen un solc central i entre 29-45 estries laterals, que li donen l'aspecte d'una serra. Les espines de substitució creixen davant de les originals.[4] Tenen una aleta a la cara inferior de la cua, que va des d'on hi ha l'espina fins a gairebé la seva punta. La pell és principalment llisa, excepte per unes petites escames que es troben al mig de l'esquena, i que van des dels espiracles fins a l'espina de la cua, així com per 3 punxes que tenen a les "espatlles". La coloració de la seva pell va del gris fosc al marró oliva per dalt, amb diverses taques més fosques, i és gairebé blanca per sota.[3] Aquesta espècie creix generalment fins a 1 metre d'ample i 1,5 metres de llarg,[5] encara que s'han registrat llargades de 2,5 metres.[6] Pot pesar fins a 150 quilograms.[7]
Distribució i hàbitat[modifica]
L'escurçana rodona viu a les aigües tropicals i subtropicals de l'est de l'Atlàntic, des de Mauritània fins a Angola, així com a les illes Canàries, Madeira i Cap Verd.[6][8] Aquesta espècie ha colonitzat recentment el sud de la mar Mediterrània, on ha estat vista ocasionalment des de Tunísia fins a Egipte, amb registres aïllats de Turquia i la Toscana, Itàlia.[9][10] No obstant això, no es tracta d'una de les moltes espècies que han creuat el canal de Suez,[11] i el registres de la seva presència al mar Roig podrien ser erronis.[5][9] Trobada en fondàries entre els 10 i els 300 metres, l'escurçana rodona viu en zones costaneres sorrenques, fangoses o amb roques.[6]
Ecologia[modifica]
Poca és la informació que hi ha de la seva vida a la natura.[5] Es tracta d'un predador de crustacis i peixos que viuen al fons marí. Durant el dia, aquesta espècie es troba sovint parcialment enterrada en els sediments, sota sortints, o en espais oberts entre esculls.[6][12] Els seus paràsits coneguts són els monogenis Dendromonocotyle taeniurae i Neoentobdella apiocolpos, que viuen a la seva pell,[13] els trematodes Heterocotyle forcifera, H. mokhtarae i H. striata, que viuen a les seves brànquies,[14] i el cestode Rhinebothrium monodi, que viu a la vàlvula espiral de l'intestí.[15] Se l'ha vist sent atès pel Hippolysmata grabhami (una espècie de gamba rentadora).[12] Com altres rajades, la reproducció d'aquesta espècie és Ovovivípara.[6]
Relacions amb humans[modifica]
La major amenaça que té aquesta espècie és la pesca comercial que utilitza xarxes d'arrossegament i tremalls, encara que no hi disponibles dades específiques sobre l'impacte que tenen sobre la població d'escurçanes rodones. Per això, la UICN ha catalogat aquesta espècie amb dades insuficients.[5]
Ha estat observada refugiant-se prop d'esculls artificials a les illes Canàries.[12]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escurçana rodona |
- ↑ 1,0 1,1 Catalog of Fishes (Online Version). California Academy of Sciences. Retrieved on November 14, 2009. (anglès)
- ↑ Brown, R.W.. Composition of Scientific Words: A Manual of Methods and a Lexicon of Materials for the Practice of Logotechnics. Smithsonian Institution Press, 1978, p. 132. ISBN 0874742862. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 McEachran, J.D. and C. Capape. «Dasyatidae». A: Whitehead, P.J.P.. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean (Vol. 1). UNESCO, 1989, p. 197–202. ISBN 9230023086. (anglès)
- ↑ Schwartz, F.J. «Tail spine characteristics of stingrays (order Myliobatiformes) found in the northeast Atlantic, Mediterranean, and Black Seas». Electronic Journal of Ichthyology, 1, 1, juliol 2005, pàg. 1–9. (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Serena, F., G. Notarbartolo di Sciara and C. Mancusi. Taeniura grabata. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 14 de novembre de 2009. (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 "Taeniura grabata". FishBase. Ed. Rainer Froese i Daniel Pauly. November del 2009. N.p.: FishBase, 2009. (anglès)
- ↑ Francis, W. (1968). "Report on the Guinean Trawling Survey, Volume 1". NODC general series, OAU/STRC publication 99. (anglès)
- ↑ Biscoito, M.J. and P. Wirtz «Two new records of stingrays (Pisces: Dasyatidae) from the Archipelago of Madeira (NE Atlantic)». Bocagiana (Funchal), 0, 169, 1994, pàg. 1–4. (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 Serena, F.. Field Identification Guide to the Sharks and Rays of the Mediterranean and Black Sea. Food and Agricultural Organization of the United Nations, 2005, p. 70. ISBN 9251052913. (anglès)
- ↑ Serena, F., R. Silvestri and A. Voliani «Incidental capture of Taeniura grabata (E. Geoffroy Saint-Hilaire, 1817) (Chondrichthyes, Dasyatidae)». Biologia Marina Mediterranea, 6, 1, 1999, pàg. 617–618. (anglès)
- ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak and K.B. Kunt «Range extension of three lessepsian migrant fish (Fistularia commersoni, Sphyraena flavicauda, Lagocephalus suezensis) in the Mediterranean Sea». Journal of the Marine Biological Association of the UK, 82, 2002, pàg. 525–526. (anglès)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Jensen, A., K.J. Collins and A.P.M. Lockwood. Artificial Reefs in European Seas. Springer, 2000, p. 245. ISBN 079236144X. (anglès)
- ↑ Euzet, L. and C. Maillard «Parasites de poissons de mer ouestafricains, recoltes par J. Cadenat. 6. Monogenes de Selaciens». Bulletin de l'Institut fondamental d'Afrique noire A, 29, 1967, pàg. 1435–1493. (anglès)
- ↑ Neifar, L., L. Euzet and O.K. Ben Hassine «Three new Heterocotyle (Monogenea, Monocotylidae) gill parasites of Taeniura grabata (Euselachii, Dasyatidae) from Tunisia». Zoosystema, 21, 2, 1999, pàg. 157–170. (anglès)
- ↑ Euzet, L. «Parasites de poissons de mer ouest africains recoltes par J. Cadenat. 1. Cestodes Tetraphyllides de Selaciens». Bulletin de l'Institut fondamental d'Afrique noire A, 16, 1954, pàg. 126–138. (francès)