Escut (geologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Distribució de províncies geològiques de la Terra
Distribució d'àres o províncies geològiques de la Terra. De color taronja s'hi observen els escuts continentals. (Mapa derivat: USGS)

Un escut (estructura de la Terra, geologia, geomorfologia) és una àrea d’extensió regional de l'escorça terrestre suaument bombada, on hi aflora un basament ordinàriament Precambrià de roques ígnies, granitoides, charnockita i roques metamòrfiques, com el gneis i altres i no té cobertora sedimentària. Els escuts són unitats litosfèriques de gran abast que formen part d'un crató, i són afectades per un bombament de l'escorça i caracteritzades per la seva estabilitat.[1] (en shield; es escudo; fr bouclier)[2]

mapa tectònic d'Europa
Mapa tectònic d'Europa on s'hi distingeix, de color morat clar, part de l'escut fennoscàndic (Baltic Shield), format a l'època precambriana.

La crosta o escorça que revesteix la litosfera terrestre continental és composta en majoria per roques "precambrianes" que tenen entre 3.000 i 600 milions d'anys. Aquesta part de l'escorça, ara estable, no està afectada per l'activitat tectònica de vora placa.[3]

Els escuts es poden dividir en dos tipus:

  • els escuts (en sentit estricte). L'escut deixa veure en superfície les roques metamòrfiques i ígnies antigues, per això hi ha autors que s'hi refereixen com a "escuts cristal·lins".
  • els sòcols coberts. El sòcol cobert, que altres autors també anomenen "plataforma" (stable platform), és un segment de crató recobert per roques sedimentàries, generalment posteriors al precambrià.[3]

Un sòcol cobert pot restar soterrat per roques sedimentàries. El gruix d'aquestes roques pot tenir centenars de metres però s'ha d'haver format en els últims 500-600 milions d'anys. Els mateixos escuts poden tenir milers de milions d'anys. Els més antics, que es troben al Canadà i en una petita part d'Austràlia, tenen fins a 4.000 milions d'anys, és a dir, que es formaren 570 milions d'anys després de la formació de la pròpia Terra.[4]

Distribució[modifica]

Els escuts es troben agrupats en dos conjunts. A l'hemisferi austral, els provinents de Gondwana: guaianobrasiler, africà, de Dècan, australià i antàrtic. A l'hemisferi septentrional, els integrats a Lauràsia: canadenc,[5] groenlandès, fennoscàndic (o russobàltic) i d'Angara (Llista d'escuts i cratons, en anglès). Solen estar separats per sòcols coberts, és a dir, cubetes sedimentàries.[3]

Els escuts, i també els massissos antics, s'engloben dins els cratons,[6][7] que són unitats més comprensives pel seu abast.[3] Continents i cratons no coincideixen exactament. Per exemple, l'illa de Nova Guinea, al nord d'Austràlia, forma part del crató australià (tectònica), però geogràficament no forma part del continent australià perquè l'estret entre Nova Guinea i el continent està actualment inundat. Durant la darrera edat de gel, l'estret era per damunt del nivell del mar i ambdós cossos de terra formaven part de la mateixa massa terrestre.[4]

Referències[modifica]

  1. «escut». termcat.cat, Diccionari de Geografia Física, 2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
  2. «escut». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 18 novembre 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Rosselló, V.M.. «11.2 Escuts i massissos». A: Manual de Geografia Física. 2a. Universitta de València, 1998, p. 202-204. ISBN 8437034663, 9788437034669. 
  4. 4,0 4,1 Michael Anissimov. «In Geology, what is the Difference Between a Platform, Shield, and Craton?» (en anglès). allthescience.org, 15-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
  5. «Canadian Shield» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 11-08-2021. [Consulta: 18 novembre 2022].
  6. «crató». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 18 novembre 2022].
  7. «crató». termcat.cat, Diccionari de Geografia Física, 2022. [Consulta: 2111-2022].