Escut, bandera i estendard de Castellnou (Alt Palància)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Escut de Castellnou (Alt Palància))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'escutEscut de Castellnou
Escudo de Castellnovo.svg
Escut oficial de Castellnou.
Detalls
Tipus escut d'armes
Adoptat per Castellnou
Adoptat 15 març 2000
Modifica dades a Wikidata

L'escut, la bandera i l'estendard de Castellnou són els símbols representatius del municipi valencià de Castellnou (Alt Palància).

Escut heràldic[modifica]

L'escut oficial de Castellnou té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona, partit. En camp de gules, un castell d'argent, maçonat i aclarit de sable, terrassat d'or amb un camí. Per timbre, corona reial oberta.[1] »

Bandera[modifica]

Infotaula de banderaBandera de Castellnou
Bandera de Castellnovo.svg
Detalls
Tipus bandera
Proporcions 2:3
Adoptat per Castellnou
Adoptat 24 maig 2007
Modifica dades a Wikidata

La bandera oficial de Castellnou té la següent descripció:

« Bandera de proporcions 2:3. De gules amb dos franges bandades al batent d'argent, carregada al centre amb un castell d'argent, maçonat i aclarit de sable.[2] »

Estendard[modifica]

Infotaula de banderaEstendard de Castellnou
Estendard de Castellnou.svg
Detalls
Tipus estendard
Proporcions 2:1
Adoptat per Castellnou
Adoptat 2011
Modifica dades a Wikidata

L'estendard oficial de Castellnou té la següent descripció:

« Estendard de proporcions 1:2. De gules amb dues franges bandades al batent d'argent o gris perla, carregat al centre amb un castell d'argent o gris perla, maçonat i aclarit de sable.[3] »

Història[modifica]

L'escut s'aprovà per Resolució de 15 de març de 2000, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 3.733, de 18 d'abril de 2000.[4]

El castell és el senyal parlant tradicional dels escuts de la vila i fa al·lusió a l'antic castell islàmic, avui en ruïnes, situat dalt del puig de Sant Cristòfol.[1]

La bandera s'aprovà per Resolució de 24 de maig de 2007, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 5.529, de 7 de juny de 2007.[2] L'estendard s'aprovà el 2011.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]