Escut, bandera i estendard de Castellnou (Alt Palància)

(S'ha redirigit des de: Escut de Castellnou (Alt Palància))
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'escutEscut de Castellnou
Escut de Castellnou.svg
Escut oficial de Castellnou.
Detalls
Tipus escut d'armes
Adoptat per Castellnou
Adoptat 15 març 2000
Modifica dades a Wikidata

L'escut, la bandera i l'estendard de Castellnou són els símbols representatius del municipi valencià de Castellnou (Alt Palància).

Escut heràldic[modifica]

L'escut oficial de Castellnou té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona, partit. En camp de gules, un castell d'argent, maçonat i aclarit de sable, terrassat d'or amb un camí. Per timbre, corona reial oberta.[1] »

Bandera[modifica]

Infotaula de banderaBandera de Castellnou
Bandera de Castellnovo.svg
Detalls
Tipus bandera
Proporcions 2:3
Adoptat per Castellnou
Adoptat 24 maig 2007
Modifica dades a Wikidata

La bandera oficial de Castellnou té la següent descripció:

« Bandera de proporcions 2:3. De gules amb dos franges bandades al batent d'argent, carregada al centre amb un castell d'argent, maçonat i aclarit de sable.[2] »

Estendard[modifica]

Infotaula de banderaEstendard de Castellnou
Estendard de Castellnou.svg
Detalls
Tipus estendard
Proporcions 2:1
Adoptat per Castellnou
Adoptat 2011
Modifica dades a Wikidata

L'estendard oficial de Castellnou té la següent descripció:

« Estendard de proporcions 1:2. De gules amb dues franges bandades al batent d'argent o gris perla, carregat al centre amb un castell d'argent o gris perla, maçonat i aclarit de sable.[3] »

Història[modifica]

L'escut s'aprovà per Resolució de 15 de març de 2000, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 3.733, de 18 d'abril de 2000.[4]

El castell és el senyal parlant tradicional dels escuts de la vila i fa al·lusió a l'antic castell islàmic, avui en ruïnes, situat dalt del puig de Sant Cristòfol.[1]

La bandera s'aprovà per Resolució de 24 de maig de 2007, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 5.529, de 7 de juny de 2007.[2] L'estendard s'aprovà el 2011.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]