Escut de Palau-solità i Plegamans
 Escut de Palau-solità i Plegamans | |
|---|---|
  | |
| Detalls | |
| Tipus | Escut d'armes |
| Adoptat per | Palau-solità i Plegamans |
| Altres detalls | |
| Estat | Espanya |
L'escut oficial de Palau-solità i Plegamans té el següent blasonament:
- Escut caironat truncat: 1r d'or, 4 pals de gules, i ressaltant sobre el tot un palau d'argent obert somat d'una pala de sable; 2n de gules, una mà d'argent, i la bordura dentada d'argent. Per timbre una corona mural de poble.[1]
Història[modifica]
Va ser aprovat el 7 d'octubre de 1997 i publicat al DOGC el 30 del mateix mes amb el número 2507.
Palau-solità fou esmentat per primera vegada l'any 955, i Plegamans el 962; els dos pobles es van fusionar el 1698[2] i van formar un municipi reial. La partició superior mostra les armes parlants de Palau-solità, també anomenat la Sagrera: un palau amb una pala al capdamunt, i els quatre pals de Catalunya en record de la jurisdicció reial sobre la localitat. A la partició de sota es veuen les armes parlants dels senyors del castell de Plegamans, els Vilatorta: una mà d'argent sobre camp de gules amb bordura dentada d'argent.
Significat[modifica]
L'escut representa els dos pobles que es van unir per crear el poble actual. Aquests dos pobles eren:
- Palau-solità: Representat pel palau blanc amb una la pala negre a sobre i una senyera al fons
- Plegamans: Representat amb la mà blanca amb fons vermell.
La corona significa que és poble.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «RESOLUCIÓ de 7 d'octubre de 1997, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Palau de Plegamans.» (pdf). DOGC núm. 2507. Generalitat de Catalunya, 30-10-1997. [Consulta: 25 juny 2010].
- ↑ «Escut de Palau-solità i Plegamans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.