Escut de Tarragona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'escutEscut de Tarragona
Escut de Tarragona.svg
Detalls
Tipus escut d'armes
Adoptat per Tarragona
Estat Espanya
Modifica les dades a Wikidata
Escut de Tarragona

L'escut de la ciutat de Tarragona consisteix en un camp d'or (groc o daurat), amb quatre vairats ondats de gules (vermell) en pal.[1]

Es tracta, doncs, d'una variació del Senyal Reial de la Corona d'Aragó (Tarragona és de jurisdicció reial des de 1173), en la qual, els quatre pals de gules s'han modificat en vairats. Com passa amb molts escuts dels primers temps de l'heràldica, es tracta d'elements geomètrics sense cap significació concreta més enllà de la senyoria reial de la ciutat durant l'Edat Mitjana.

En el disseny que es va aprovar pel ple municipal el 30 de novembre de 1892, i que s'ha emprat des de llavors, es representa sobre pergamí d'argent. Per timbre, l'anomenada corona reial oberta, sense diademes que és un cercle d'or (tot i que habitualment representat en argent o blanc), engastat de pedres precioses, compost de vuit florons, visibles cinc, interpolats de perles; surmontada d'una palma de sinople (verd). Tot envoltat per una corona formada per una branca de llorer i una altra d'alzina de sinople unides per una cinta de porpra amb el lema Fidelíssima i Exemplar (que habitualment no es representa).[2]

La formació històrica de l'escut[modifica]

Els testimonis més antics conservats dels vairats en pal del blasó de Tarragona són del segle XIV, ja que apareixen en llibres d'actes del Consell Municipal de 1369, 1388 i 1397,[3] tot i que sense representació del color. Les primeres referències al color de l'escut són del segle XV. Així, el 1416, hi ha constància de la compra de:

« Dos onzes y mitg quart de seda vermella e groga que havem fet comprar per fer les floredures dels penons nous (…) ab les ondes o senyal de la ciutat »
Apud Juan Salvat y Bové, Op. cit. , pàg. 12

i hi ha anotacions similars de 1443, 1447 i 1448.[4] Les primeres imatges a color de l'escut són de 1465 (Liber notacionum praesentis civitatis) i de 1568 (Llibre de les actes de les aygües).[5]

La corona i palma sobre l'escut d'armes provenen d'un privilegi concedit per Felip IV, el 1645, per a premiar l'adhesió dels tarragonins al bàndol reial durant la Guerra dels Segadors: Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona (1644).[6] Els títols de Fidelíssima i Exemplar foren concedits per Isabel II al Reial Decret de 23 de febrer de 1856 en premi als "serveis prestats" durant el Setge de Tarragona (1811) a la Guerra del Francès.[7][8]

L'erroni "ondat d'atzur"[modifica]

Amb l'evolució de l'heràldica, a partir del segle XVI es generalitza l'ús de figures que simbolitzin alguna característica del lloc que representen: com ara algun accident geogràfic o el nom (vegeu Heràldica#Desenvolupament històric). Respecte a les armes antigues, que simplement representen formes geomètriques, s'inicia la tradició erudita de cercar-los un significat (encara que sigui llegendari). En el cas de l'escut tarragoní, és en aquest moment (1585), quan hom comença a confondre els vairats amb ones de la mar.[9]

Un segle després, es va passar d'interpretar que l'escut representa les ones del mar a pretendre que els seus colors siguin atzur sobre plata (o blau sobre blanc; forma habitual de representar el mar).[10] Així, el 1675, Rodrigo Mendes Silva blasona l'escut de Tarragona de la següent manera:[11]

« Haze por Armas en plateado escudo unas açules ondas de alto à abaxo, timbrado de corona. »
— Rodrigo Mendes Silva, Poblacion general de España: sus trofeos, blasones y conquistas heroycas… . Miranda, 1675, pág. 192 verso
L'escut d'ondes d'atzur que arribà a ser oficial entre 1850 i 1892

Al segle XVIII, es produeix la curiosa situació en què, mentre a la ciutat se segueix emprant l'escut tradicional vairat d'or i gules (ús que recullen els heraldistes catalans);[12] els repertoris generals perpetuen un ondat d'argent i atzur inexistent, així com unes explicacions erudites més o menys llegendàries.[13] Aquest contrast entre l'ús real i l'erudit s'allargarà fins avançat el segle XX i suposarà la perplexitat entre els tarragonins cada cop que es trobin amb reproduccions d'un escut de Tarragona que no és el que han conegut.[14] Ja al segle XIX, aquesta perplexitat també es manifesta en sentit contrari. Així, Josep Salat, al Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña, després de blasonar, seguint la tradició erudita, "el escudo en plata de las armas de Tarragona con líneas ó palos ondeados, que demuestran las ondas del mar, á cuya orilla está situada"[15] se sorprèn en no veure'l a les monedes de Tarragona que estudia, confon el vairat tradicional amb un escacat com el del Comtat d'Urgell[16] i, fins i tot, arriba a criticar als autors que havien donat la coloració correcta de gules i or per "confondre l'escut de Tarragona amb el de Catalunya".[17]

El 1850, amb motiu de la construcció del Congrés de Diputats a Madrid, es va demanar a totes les capitals de província una còpia del seu escut per a decorar l'edifici. L'Ajuntament de Tarragona va comissionar a l'historiador local Josep Maria de Torres (deixeble d'Hernández Sanahuja) qui, influït per la tradició erudita, va definir l'escut com a ondat d'atzur sobre plata.[14][18] I, d'aquesta manera, es va convertir en escut oficial de la ciutat,[19] situació anòmala que es va mantenir fins que Carles de Morenés i de Tord, IV baró les Quatre Torres, rehabilità l'escut autèntic i original en una comunicació a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense el 1891.[20] Atenent a l'esmentat estudi, l'Ajuntament de Tarragona va oficialitzar l'escut tradicional, vairat en ondes de gules sobre daurat, el 30 de novembre de 1892.[21]

L'escut de la Universitat de Barcelona, format pels blasons provincials de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i les Illes Balears, tenia un quarter amb el blasó ondat d'atzur per representar Tarragona.

Situació actual[modifica]

Proposta d'adaptació de l'escut a la normativa

Segons la normativa de la Generalitat de Catalunya,[22] és aquesta la institució que regula i registra els símbols, com la bandera o l'escut, de les entitats locals. Per a poder registrar l'escut cal complir certes condicions, com que la forma de l'escut sigui caironada ("un quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l'altra horitzontalment").[23] També obliga a timbrar l'escut "ordinàriament" amb una corona mural.[24] Per aquests motius, entre d'altres, l'escut oficialitzat el 1892 no està reconegut per la Generalitat i hom considera que no és oficial.[25] La Societat Catalana de Genealogia, ha fet una proposta d'adaptació de l'escut a la normativa catalana, que es pot veure a la imatge adjunta.[26]


Referències[modifica]

  1. Juan Salvat y Bové, El Escudo de armas de la ciudad de Tarragona, Publicaciones del Ayuntamiento de Tarragona, 1975, pàg.38
  2. Juan Salvat y Bové, Op. cit. , pàg.61 làmina XI
  3. José Sánchez Real, El escudo de la ciudad de Tarragona, Boletín Arqueológico, Año LI, época IV, fasc. 33 (Enero-marzo de 1951) pàg. 5-20. Cfr. José Vives Miret, El escudo de Tarragona, Boletín Arqueológico, Año LII, época IV, fasc. 37-40 (Enero-diciembre de 1952) pàg. 219-232.
  4. « Item per VIII albes e mitg cordó de sayla vermella e grogua per una bandera de la ciutat »
    — 1443 Apud ibid.
    « Drap vermell e les costures entrelleaments dels senyals de la ciutat, vermell e groch »
    — 1447-1448 Apud ibid.
  5. Juan Salvat y Bové, Op. cit. , làmines VII i IX. Es pot veure una reproducció de la portada del Llibre de les actes de les aygües a la web de l'Arxiu municipal de Tarragona.
  6. « … y con el fin de que los actos y hazañas de los mismos no desaparezcan de la memoria de los tiempos, resolvemos hacer una gracia a dicha ciudad y concederle licencia para que pueda colocar y fijar una corona y una palma sobre el escudo que hasta ahora ha acostumbrado tener… »
    — Real privilegio del rey Felipe IV a la ciudad de Tarragona, de 22 de diciembre de 1645, traducido del latín por Joaquín Icart. Apud Juan Salvat y Bové, Op. cit. , pàg. 45
  7. « … deseando recompensar los eminentes servicios prestados por la ciudad de Tarragona, a la Patria y a los augustos predecesores de S.M. en favor de la independencia de la Nación y de las libertades públicas. »
    — Real Decreto de 23 de febrero de 1856. Apud Juan Salvat y Bové, Op. cit. , pàg. 48
  8. Ernest Vallhonrat i Llurba, Fidelísima y ejemplar. Diari de Tarragona 01/03/2010
  9. «Dibujo HERÁLDICO: El mar».
  10. «Poblacion general de España: Sus trofeos, blasones y conquistas heroycas ... - Rodrigo Méndez Silva - Google Llibres».
  11. « Tarragona, uno de los nueve primitivos Condados de Cataluña, trahe verado en ondas de oro y de gules. »
    — Francisco Xavier de Garma y Duran, Adarga catalana : arte heraldica y practicas reglas del blason con exemplos de las piezas, esmaltes y ornatos de que se compone un escudo interior y exteriormente. Barcelona : en la imprenta de Mauro Marti, 1753, pàg. 266 làm. XV esc. 30
    «Adarga catalana, 2: arte heraldica y practicas reglas del blason - Francisco Xavier de Garma y Durán - Google Llibres».
  12. « Armas con que se ilustra la ciudad de Tarragona, en Cataluña. Conforme está nuestra historia, en que dieron principio los Romanos á las Conquistas de España 215 años antes de la Venida de Christo, y que fué su entrada en estas provincias por la ciudad de Tarragona, en Cataluña, donde hicieron Presidio y Convento Jurídico ó Chancillería; Allí se aquartelaban las tropas los Inviernos, residían los Cónsules y Pretores; y también se dice que estuvo en ella el Emperador Augusto, y Antonino Pió, quien amplió su Puerto, porque á el venian de Italia las Provisiones, y Socorros de Gente para acrecentar el Exercito. Su comunicación, y comercio con la República Romána la tenían por Agua y acudía á esta Ciudad para los embarcos, y desembarcos, de lo que aun permanece memoria en las Armas, y Medallas, que ostenta por Blasones, que son, en Plata, unas ondas de Mar Azules en Pal, y por tymbre Corona, en la que representa la magestad, grandeza, autoridad, y poder, que logró aquella Población, por la conveniencia de su Puerto, que lo era entonces, como lo es aora el de Barcelona, acreditando esto los vestigios, que aun permanecen en él, y las noticias, que se conservan en los Escritos de su antiguedad: la que nos refieren de los Sagas Armenios, sus primeros Pobladores, y lo de Hercules Egypcio, no merece tanta atención, como lo que se califica con el testimonio, que se ha referido de su Empresa. »
    — Antonio de Moya. Rasgo heroyco : declaracion de las empresas, armas, y blasones con que se ilustran, y conocen los principales reynos, provincias, ciudades y villas de España, y compendio instrumental de su historia. Madrid : Manuel de Moya, 1756, pàg. 322-323
    «Enllaç».
  13. 14,0 14,1 Tarragona: La emisión del sello de correos con el escudo de la ciudad. Ante la desusada versión que se ha impreso, el Ayuntamiento de la capital mantiene su derecho y es de esperar que se rectifique o reconozca el error. La Vanguardia, 5 de desembre de 1965
  14. Josef Salat, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña, con instrumentos justificativos. Barcelona: Antonio Brusi, 1818, pàg.61 làm. 1 nº4.
  15. Josef Salat, Op. cit., pàg.292. làm. V nº5.
  16. Cfr. amb l'opinió formulada per Carles de Morenés i de Tord (Baró de les Quatre Torres. El Blasón de Tarragona : ensayo crítico-histórico, acerca de cuál es su verdadero y legítimo escudo heráldico. Barcelona: Tip. "La Academia", 1891, pàg. 17.
  17. Carles de Morenés i de Tord. Op. cit., pàg. 18.
  18. Portal de Archivos Españoles, Colección sellos en tinta, Tarragona (Capital), 1876
  19. Carles de Morenés i de Tord. Op. cit..
  20. Acta de 30 de novembre de 1892.
  21. «DECRET 139/2007, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya. Publicat al DOGC 4914.», 28-06-2007. [Consulta: 17 setembre 2012].
  22. Decret 139/2007. Article 26
  23. Decret 139/2007. Article 30.2
  24. «Dibujo HERÁLDICO: El escudo de Tarragona».
  25. Tot i que és l'única proposta que s'ha fet, no és l'única possible. El Decret 139/2007 permetria timbrar-lo amb una corona de príncep, ja que Tarragona va arribar a ser cap d'un principat (Article 30.2). Igualment, s'hi podria afegir la palma i la corona vegetal amb el lema Fidelíssima i Exemplar ja que són "acompanyaments que hagin estat objecte de concessió expressa" (Article 31.2)