Escut de València

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de la Ciutat de València.

L'escut de València, malgrat que no ha estat oficialitzat en el DOGV, tradicionalment es correspondria amb el següent blasonament:

Escut caironat: d'or, quatre pals de gules; acostat de dues eles d'or coronades. Per timbre, una corona reial oberta somada d'un rat penat de sable d'ales esteses. Envoltant l'escut dues branques de sinople, encreuades per la base.

Història[modifica | modifica el codi]

Antic escut de València a la Catedral de València.

Inicialment després de la conquesta, la ciutat de València utilitzà com escut d'armes, a més d'un escut puntegut amb els quatre pals en camper d'or, un emblema que feia referència a la seua localització: una ciutat murallada sobre ones. A un dels primers segells municipals, de 1312, hi apareix aquest emblema; i així encara es pot veure a la porta gòtica de la Catedral de València. A partir del regnat de Pere el Cerimoniós, al segle XIV, començà a utilitzar-se l'escut caironat amb els quatre pals de gules en camper d'or i corona reial. De vegades apareixia representat amb només dos pals[1].

És el 1377 quan el Consell de la Ciutat determinà finalment l'escut[2]:

« E és cert que·l senyal per los molt alts senyors reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és llur propi senyal real de bastons o barres grogues e vermelles[...] Per tal, lo dit Consell deliberadament e concordant, tench [tengué] per bé e volch [volgué] e provehí que els ordinaris e escrivans [...] usen del dit senyal real [...] axí com a senyal encara de la dita ciutat [...]; al cap subirá sia feyta corona per dues rahons: la primera, car la dita ciutat és cap de regne, e la segona, majorment, car lo molt alt senyor rey ara regnant, per son propi motiu e de sa mera liberalitat, tenint-se axí con fon [fou] sa mercé, per molt servit de la dita ciutat, senyaladament en la guerra de Castella proppassada, specialment en los dos setges..., enadí de la dita corona al dit senyal »
Manual de Consells de 1377 (Arxiu Històric Municipal de València, anys 1375-1383, n. 17, sig. A)
Escut a la Llotja de la Seda de València de finals del segle XV.

Des d'aleshores l'escut varià mínimament, com així es pot veure en la majoria de segells i obres realitzades des d'aquell moment. Més tard, s'afegiren dues "L" a cada banda de l'escut, atribuïdes a un dret concedit per Pere el Cerimoniós, que simbolitzava la lleialtat del cap i casal a la corona enfront de dos assetjaments durant la guerra amb Castella[2]. Existeixen documents on Pere el Cerimoniós quan enumera els seus títols (Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, comte de Barcelona, etc.) signa i col·loca a mà una corona sobre la "L" de València[cal citació].

El 1460, Jaume Roig, a la seva obra L'Espill, es va referir al blasonament de l'escut de la ciutat i a l'esmentat origen, sense cap referència a les dues "L", però sí a la lleialtat:

« Sabé's defendre / del rei malvat / esta ciutat / molt valentment / e llealment, / absent son rei. / Per tal servei/ e valentia / per cortesia, / de tot peatge / e cabessatge / morabatí, / la enfranquí / lo seu rei Pere, / que alt prospere / en lo cel Déu; / com tanta hi véu / fidelitat, / féu la ciutat / noble, reial, / com pus lleal / la coronà, / e li donà, / com molt l'amàs, / sola portàs / en sa bandera, / penó, senyera, / altres senyals:/ armes reials / soles pintades, / no gens mesclades / ab lo passat, / lo camp daurat, / vermells bastons, / sobre'ls cantons / d'or coronat. »
Jaume Roig, L'Espill)

El 1503, la vibra o drac alat, que encara avui apareix a l'Escut del País Valencià, va integrar-se a l'escut de la ciutat, però amb la forma de ratpenat[3], un animal que ja s'utilitzava en altres representacions i que s'associava a alguns mites de la conquesta de València per Jaume I. Al segle XVII el ratpenat ja és oficial i apareix en tots els impresos oficials[cal citació].

Des del final de la Guerra de la Independència, Fernan VIIé atorgà dues rames de llorer que hi foren afegides com a recompensa per la resistència de la ciutat davant el francés[3].

Llegendes associades a l'escut[modifica | modifica el codi]

Segons una llegenda recollida per Joan Amades, per tal de promoure l'esperit de conquesta el rei Jaume va prometre atorgar a València l'escut i els Usatges de la gent que aconseguira arribar abans a la ciutat a força d'armes. Qui va guanyar la juguesca va ser Lleida i es diu que en memòria d'aquell fet es va posar els quatre pals de l'escut lleidatà i una L a cada costat de l'escut que recordés el nom de la ciutat. També es diu que en memòria d'aquells fets la ciutat de Lleida va donar un lliri del seu escut de manera que ara només en té 3. A l'escut però que és fet servir actualment per l'ajuntament de València no s'hi aprecia tal lliri. La ratapenada de sobre l'escut l'hauria afegida el rei en memòria de l'animal que va fer guanyar la brega als lleidatans contra els moriscs. La llegenda es recordava dient que Lleida ha foradat, ja que es deia que havien estat els primers a foradar les muralles. En una altra llegenda s'explica l'origen del ratpenat confonent-lo amb l'oroneta que havia fet el niu al tendal o pavelló de Jaume I a Borriana i que el rei va protegir, segons explica a la seva autobiografia o Llibre dels feits. Aquesta llegenda és semblant a una de mallorquina, segons la qual el rei protegí un ratpenat que es trobava dins la primera mesquita consagrada, de la ciutat de Mallorca, l'actual església de Sant Miquel[cal citació].

Imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tramoyeres, 1901, p. 441.
  2. 2,0 2,1 Tramoyeres, 1901, p. 443.
  3. 3,0 3,1 Tramoyeres, 1901, p. 444.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escut de València Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València