Escut i bandera de la Granja de Rocamora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'escutEscut de la Granja de Rocamora

Escut oficial de la Granja de Rocamora.
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perla Granja de Rocamora Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat
21 març 2000 Modifica el valor a Wikidata

L'escut i la bandera de la Granja de Rocamora són els símbols representatius de la Granja de Rocamora, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Escut heràldic[modifica]

L'escut oficial de la Granja de Rocamora té el següent blasonament:

« Escut quadrilong de punta redona. Partit. Al primer quarter, de gules, dues claus en sautor, una d'or i l'altra d'argent, les anelles unides per un cordó d'or, sobremuntades d'una tiara papal. Al segon quarter, d'atzur, sobre ones d'argent i d'atzur, una roca del seu color, somada d'un roc d'or acompanyat de dues flors de lis i sobremuntat d'una branca de morera de sinople fruitada de sable. Per timbre, una corona reial oberta.[1] »

Bandera[modifica]

Infotaula de banderaBandera de la Granja de Rocamora
Detalls
Tipusbandera Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perla Granja de Rocamora Modifica el valor a Wikidata
Adoptat26 maig 2006 Modifica el valor a Wikidata

La bandera oficial de la Granja de Rocamora té la següent descripció:

« Bandera de proporcions 2:3. De roig grana, amb una creu llatina d'or o groga al centre i quatre escuts municipals en els cantons, disposats obliquament amb la punta orientada al centre de la bandera. El tot vorejat d'una franja també d'or o groga.[2] »

Història[modifica]

L'escut fou aprovat per Resolució de 21 de març de 2000, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 3.745, de 9 de maig de 2000.[3]

La tiara i les claus són l'atribut de sant Pere, patró del poble. Al costat, les armes dels Rocamora, fundadors de la localitat, a la qual van donar el nom, i senyors del poble des de l'edat mitjana fins a l'extinció de l'antic règim.[1]

La bandera fou aprovada per Resolució de 26 de maig de 2006, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques, publicada en el DOGV núm. 5.287, de 23 de juny de 2006.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]