Escuts i banderes de la Vall d'Aran

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Els escuts i banderes de la Vall d'Aran són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.

La Vall d'Aran (oficialment, en aranès, Val d'Aran o Aran) és un país occità situat administrativament a l'extrem nord-occidental de Catalunya i culturalment a l'extrem sud d'Occitània (Gascunya). És una vall pirinenca constituïda com a comarca, amb capital a Viella, amb un govern autònom, el Consell General d'Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Vall d'Aran.

En aquest article s'hi inclouen els símbols oficialitzats per la Generalitat des del 1981, concretament per la Conselleria de Governació. Les competències sobre la matèria van passar al Consell General d'Aran el 24 de desembre del 2002[1] i, conseqüentment, l'aprovació dels escuts heràldics aranesos es regeix pel «Reglament dels escuts dels ens locals de la Vall d'Aran»,[2] aprovat el 27 d'octubre del 2004.

L'escut i la bandera de la Vall foren oficialitzats prèviament pel Consell General l'octubre del 1993.

El TSJC va invalidar el reglament el 27 de juny del 2008.[3]

La llei d'Aran de 2015 inclou a l'article 53.2 (ens locals): "Corresponen al Consell General d'Aran les competències i les facultats que la legislació catalana de règim local atribueix al Govern i a l'Administració de la Generalitat en matèria de denominació, símbols i territori dels municipis aranesos."[4]

No tenen escut ni bandera oficial: Arres, Bausen, Es Bòrdes, Bossòst, Les, Naut Aran i Vielha e Mijaran.

Escuts oficials[modifica]

Escuts no oficials[modifica]

Municipis antics[modifica]

Referències[modifica]

  1. «DECRET 352/2002, de 24 de desembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d'Aran en matèria de símbols dels ens locals.». DOGC num. 3795, 08-01-2003. [Consulta: 22 novembre 2011].
  2. «Reglament des escuts des ens locaus dera Val d'Aran.» (pdf), 27-10-2004. [Consulta: 22 novembre 2011].
  3. Àngel Claveria Aner, "Passat, present e futur deth simbèu d'Aran", in Conselh Generau d’Aran, Era Batalha de Murèth, 1213; Era Querimònia, 1313; Era Grana Patzeria, 1513. Tres hites importantes entara Val d'Aran. Jornades d'estudi. Salardú. 18, 19 e 20 d'octobre de 2013, Vielha: 2014. ISBN 978-84-89940-77-2 pp. 89-101
  4. "LLEI 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran", Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 6810A - 13.2.2015. ISSN 1988-298X
  5. «RESOLUCIÓ de 9 de maig de 1994, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic de l'entitat municipal descentralitzada d'Arties e Garòs.» (pdf). DOGC num. 1901, 09-05-1994. [Consulta: 25 juny 2010].
  6. «RESOLUCIÓ de 7 de març de 1996, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Canejan.» (pdf). DOGC num. 2188, 07-03-1996. [Consulta: 25 juny 2010].
  7. «RESOLUCIÓ de 2 de setembre de 1992, pel qual es dóna conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Vilamòs.» (pdf). DOGC num. 1645, 16-09-1992. [Consulta: 14 novembre 2011].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Angel Claveria Aner, "Es escuts deth Terçon de Quate Lòcs", Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”. Vielha: Institut d’Estudis Aranesi, 2010