Esfinx

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Esfinx (desambiguació)».
Infotaula personatgeEsfinx
Jardin El Capricho Sfinxs at Plaza de los Emperadores05 cropped.jpg
Tipus híbrida mitològica
personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe dona
Família
Mare Equidna i Quimera
Pare Tifó i Ortros
Modifica dades a Wikidata
La Gran Esfinx de Gizeh.

L'esfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia. Era un monstre amb cos de lleó i rostre humà. El mot prové del grec Σφιγξ, Sfinx, aparentment derivat del verb σφιγγω, sfingo, que significa 'estrènyer'. Els àrabs l'anomenen Abu l-Hawl ('pare de la por') o al-Sanam ('l'ídol').[1]

L'esfinx egípcia[modifica | modifica el codi]

L'esfinx, en la mitologia egípcia, es presenta com un lleó ajagut amb cap d'home, que representava habitualment el faraó. La representació més antiga i més gran que ens n'ha arribat fins als nostres dies és la Gran Esfinx de Gizeh. Fou excavada a la roca, a l'indret que va servir com a pedrera per a fer la piràmide d'Userib, més coneguda com a piràmide de Khefren.

La funció de l'esfinx era de guardià i protector, és per això que es col·locava al costat de les portes d'accés. L'esfinx de Gizeh, per exemple, se situa en una banda de la porta coberta ascendent que dóna accés a l'avinguda que porta a la piràmide. També és famosa l'anomenada «Avinguda de les Esfinxs» del temple de Karnak. Pel fet de tenir el cap d'home, des dels temps d'Heròdot, l'esfinx egípcia era anomenada androsfinx per distingir-la de la grega.

El 985, segons Mukaddasi, el rostre ja estava danyat. El 1378, un xeic fanàtic li va infringir danys addicionals.

L'esfinx grega[modifica | modifica el codi]

Èdip i l'Esfinx.

En la mitologia grega, l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona. Sovint es feia servir com a motiu decoratiu de les tombes. Segons algunes versions, era filla d'Ortre i de Quimera; d'altres la consideraven filla de Tifó i d'Equidna.

El seu mite està íntimament lligat a Èdip. L'esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a càstig a una ofensa al matrimoni que s'havia celebrat a la ciutat. El monstre tenia aterrits els passants, i devorava els qui eren incapaços de resoldre l'enigma següent:

« Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar? »

Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser preguntat per l'Esfinx, va respondre: «És l'home, que va de quatre grapes quan és petit i que fa servir les dues cames, i el bastó quan és vell.» La resposta era correcta i, com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar estimbant-se des de l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou Èdip mateix qui la va matar. Com a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar Èdip rei.[2]

En algunes versions del mite, el final de l'enigma és diferent: «Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més feble com més peus utilitza en caminar?» En d'altres, els enigmes que planteja l'esfinx són dos, no un, i el segon diu: «Són dues germanes, una de les quals engendra l'altra i, al seu torn, és engendrada per la primera». La resposta és la nit i el dia, perquè en grec les dues paraules són femenines.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfinx Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «esfinx». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. L'enigma de l'esfinx, dibuix animat amb guió de Josep M. Hernández Ripoll, il·lustrat per Àfrica Fanlo,TV3, 2012