Església Santa Maria della Pace
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Verge Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església catòlica i església | |||
| Arquitecte | Bramante | |||
| Construcció | segle XV | |||
| Dedicat a | Mare de Déu de la Pau | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Localització | Arco della Pace, 5 - Roma | |||
| ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Roma | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Fundador | Sixt IV | |||
L'església de Santa Maria della Pace és una església de Roma situada a prop de Piazza Navona al rione de Ponte.[1]
Història[modifica]
L'església es va construir sobre els fonaments de Sant'Andrea de Aquarizarii, una important corporació creada després de la destrucció dels aqüeductes romans.[1] És dedicada a la Mare de Déu després de la miraculosa hemorràgia d'una icona de la Verge l'any 1480. El papa Sixt IV n'ordena la construcció l'any 1482.[2] Entre 1500 i 1504, Bramante realitza un claustre contigu a l'església a petició del cardenal Oliviero Carafa.[3] Es va tractar de la seva primera realització d'envergadura a Roma, abans del Templet de San Pietro in Montorio, i una obres mestres de l'arquitectura clàssica al Renaixement.
L'any 1656, Alexandre VII fa restaurar l'església a Pietro da Cortona: aquest afegeix la famosa façana barroca que projecta, entre ales còncaves, un prónaos semi-circular sostingut per parells de columnes dòriques.
Obres rellevants[modifica]
A l'interior de l'església es troba el fresc monumental representant Les Sibil·les i els Profetes de Raphael (només la part de baix és del mestre).[4]
El claustre de Bramante és accessible al públic i les peces contigües acullen exposicions d'art.
-
Claustre de Bramante -
-
Fresc del claustre -
Fresc del claustre -
Detall del claustre
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Herbert Rosendorfer: Kirchenführer Rom. 3. Aufl. Berlin 2005, S. 177ff.
- ↑ Stefan Grundmann (Hrsg.): Architekturführer Rom. Eine Architekturgeschichte in 400 Einzeldarstellungen, Stuttgart/ London 1997, S. 231f.
- ↑ Wiesel: Rom – Ein Kunst- und Architekturführer, S. 217.
- ↑ Manfred Wundram (Hrsg.): Reclams Kunstführer, Italien. Band V. Rom und Latium, S. 235ff.