Església catòlica a la República Txeca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEsglésia catòlica a la República Txeca
(cs) Církev římskokatolická
Dades bàsiques
Tipus organització
Forma jurídica Q58515694 Tradueix
Forma jurídica
Creació 1r setembre 1991
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Sant Venceslau, patró de l'Església catòlica txeca

L'Església catòlica a la República Txeca compta amb prop de 3,5 milions de batejats (uns 3,35 milions de ritu romà i 177.700 de ritu bizantí). D'acord el cens del 2011 1.082.463 persones es declararen catòliques, la qual cosa representa el 10,37% de la població.

Batejats, creients i practicants[modifica]

Any Creients catòlics a la República Txeca[1]
1921 8.201.464 (81,97 %)
1930 8.378.079 (78,49 %)
1950 6.792.046 (76,35 %)
1991 4.021.385 (39,03 %)
2001 2.740.780 (26,79 %)

En el cens precedent (2001) 2.740.780 ciutadans van declarar-se catòlics (26,8% de la població),[2] amb una disminució respecte a les dades de 1991 de prop de 1,3 milions de creients (que representaven el 39,3% de la població).[3] El ràpid i continuat declivi d'acord les dades del cens van seguir el 2011: 1.082.463 ciutadans es van declarar catòlics (un 10,37%). Aquesta diferència es pot explicar amb el augment de la popularitat de la religió després de l'eufòria de la caiguda del comunisme. A més, hi ha l'efecte del relleu generacional, per quant els creients pertanyien a les generacions més grans.

La distribució dels creients a la República Txeca no és uniforme: en general, el catolicisme està més difós a les zones rurals respecte a les àrees metropolitanes, i especialment a Moràvia respecte a la resta del país. A la província eclesiàstica morava els creients són vers el 37,65% (41,87% de batejats), mentre que a la província eclesiàstica bohèmia són el 19,69% (26,48% de batejats). La diòcesi amb el nombre més alt de creients és l'arquebisbat d'Olomouc (41,39%;53,20% de batejats),, seguit pel bisbat de Brno (39,37%). La diòcesi amb un percentatge menor de creients catòlics és la de Litoměřice (12,18%; 20,67 de batejats)[4]

Encara menor és el nombre de practicants. La conferència episcopal txeca organitzà un cens dels fidels que havien participat a la missa del primer diumenge després de la Pasqua el 1999 i el 2004. El 1999 es comptaren 414.539 fidels (exclosa la diòcesi de Litoměřice), mentre que el 2004 es comptabilitzaren 405.446 presents (compresa la diòcesi de Litoměřice).[5]

Estructura[modifica]

Diòcesis catoliques de ritus romà a la República Txeca

Província eclesiàstica de Bohèmia[modifica]

Província eclesiàstica de Moràvia[modifica]

Immediatament subjecta a la Santa Seu[modifica]

Nunciatura apostòlica[modifica]

El santuari de Velehrad, el més famós de la República Txeca

La Santa Seu va establir el 1920 una nunciatura apostòlica a Txecoslovàquia. Amb la subdivisió del país en dos estats sobirans, va ser erigida una nova nunciatura apostòlica a la República Txeca el 30 de juny de 1993. La seu és a Praga

Nuncis apostòlics a Txecoslovàquia[modifica]

Nuncis apostòlics a la República Txeca[modifica]

Conferència episcopal[modifica]

L'episcopal local constitueix la Conferència episcopal txeca (Česká biskupská konference, CBK), membre del Consell de les Conferències Episcopals d'Europa.

Relació de Presidents de la Conferència Episcopal
Relació de Vicepresidents de la Conferència Episcopal
Relació de Secretaris generals de la Conferència Episcopal

Mitjans de comunicació catòlics[modifica]

Diaris[modifica]

El diari catòlic més difós és el setmanari Katolický týdeník (Setmanari catòlic); a més són àmpliament difosos els setmanaris , Matice cyrilometodějská (Radici cirillometodiane) de tendència conservadora, i Světlo (Llum); mentre que el diari Teologické texty (Testi teologici) està destinat a un públic més restringit. Pels joves està el trimestral ADéčko i el diari per adolescents In!.

Editorials[modifica]

Les editorials catòliques més importants són Karmelitánské nakladatelství (Edicions carmelites), Matice cyrilometodějská, Nakladatelství Cor Jesu, Paulínky (Edicions Paulines), Vyšehrad, l'apostolato della stampa A.M.I.M.S., Cesta (Strada), Trinitas i l'editorial salesiana Portál.

Radio i televisió[modifica]

Emet a la República Txeca TV Noe i Radio Proglas que col·laboren amb les televisions i ràdios catòliques de tot el món i donen cobertura a les notícies catòliques a la República Txeca i a l'estranger (per exemple, transmetre la benedicció urbi et orbi).

Escoles catòliques[modifica]

L'escola arxiepiscopal de Kroměříž, considerada una escola d'elit

L'Església Catòlica té oferta educativa des de preescolar fins a la universitat. Compta amb tres facultats de teologia a la Universitat Carolina de Praga, a la Universitat Palacký d'Olomouc i la Universitat de Bohèmia del Sud de České Budějovice .

A 31 de desembre de 2005 l'Església Catòlica dirigia 14 jardins d'infants , 21 escoles primàries en 14 escoles mitjanes, 18 escoles secundàries, 5 escoles superiors professionals i 24 universitats, amb un total de 86 institucions. A les escoles catòliques van assistir prop de 15.000 estudiants, mentre que els col·legis catòlics allotjaren prop de 18.000 estudiants.[6] A 31 de desembre 2008 , segons les dades publicades per l'oficina de premsa del Vaticà, les institucions educatives catòliques es van reduir a 79 i els estudiants es va reduir a 15.977.[7]

Llocs de peregrinació[modifica]

Els santuaris més famosos de la República Txeca són Velehrad, Svatý Hostýn, el Sacro Monte de Příbram i Stará Boleslav.

Sants i beats[modifica]

Els sants especialment venerats a la República Txeca són sants Ciril i Metodi, Santa Ludmila, Sant Venceslau i Sant Adalbert, que va portar el cristianisme a la regió. També són venerats tant Santa Agnès de Bohèmia i Santa Zdislava, Sant Joan Nepomucè i Sant Jan Sarkander . Finalment, entre els màrtirs de la persecució del règim totalitari hi ha un record vívid de la beata Maria Antonina Kratochvílová.

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]