Església conventual de la Mercè

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Església conventual de la Mercè
Iglesia de la Merced (Murcia).jpg
Vista de l'església conventual de la Mercè de Múrcia (Múrcia).
Iglesia conventual de La Merced
Dades bàsiques
Tipus església
Període

Claustre: Segle xvii

Església: Segle xviii
Construït

Claustre: 1604-1628

Església: 1705-1713
Inauguració

Claustre:
1628

Església: 1713
Característiques
Estil Barroc
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Regió de Múrcia
Comarca Horta de Múrcia
Municipi Múrcia
Localització

Flag of Murcia.svg Múrcia
Flag of the Region of Murcia.svg Múrcia

Espanya Espanya

37° 59′ 15″ N, 1° 07′ 37″ O / 37.9875°N,1.12694444°O / 37.9875; -1.12694444
Bé d'interès cultural
Iglesia conventual de La Merced
Declaració 6 de març de 1981
Identificador RI-51-0004475
Modifica dades a Wikidata

L'església conventual de la Mercè és un temple religiós de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) pertanyent a l'antic convent de l'Orde de la Mercè, construït en l'emplaçament actual en el segle xvi, l'immoble que contemplem avui es va aixecar entre el segle xvii i el segle xviii. L'església actualment està regentada pels franciscans, i l'antic convent ho ocupa la Facultat de Dret de la Universitat de Murcia (UMU), de l'anomenat campus de la Mercè.

Història[modifica | modifica el codi]

L'establiment de l'Orde de la Mercè a la ciutat de Múrcia es remunta a la mateixa presa definitiva de la urb pels cristians en 1266, amb l'entrada de Jaume I d'Aragó.

El primer monestir mercedari es va situar en el raval de Sant Joan del Real. No obstant això, les successives riuades del riu Segura van motivar el trasllat del convent en 1560 a la ubicació actual, fora de la muralla principal però a la zona nord de la ciutat, molt proper a la porta de Sant Crist -actual plaça del Beat Ibernón- i dins del raval de l'Arrixaca.

La primera església conventual es va construir en el 1562, mentre que el claustre -l'actualment conservat- es va edificar entre 1604 i 1628.

Al començament del segle xviii, concretament en 1705, es va començar a construir la nova església del monestir -la definitiva-, ja que l'anterior es trobava en estat de ruïna i es va fer necessari el seu enderrocament. La façana barroca es va iniciar en 1711.

Amb la desamortització de 1835 el convent de la Mercè va ser comprat per particulars utilitzant-se des d'aquell moment per a diverses finalitats com a magatzem o fàbrica de seda.

Ja, en el segle xx l'antic convent va ser comprat per la Congregació dels Germans Maristes per instal·lar un col·legi.

Des de 1911 fins a 1931 l'església va ser seu de l'antiga confraria del Ressuscitat -antecedent de l'actual Arxiconfraria del nostre Senyor Jesucrist Ressuscitat-, sortint d'ella la processó del Diumenge de Resurrecció fins a l'arribada de la II República Espanyola.

En 1935, la zona del claustre va ser adquirida per la Universitat de Múrcia per instal·lar la Facultat de Dret, ampliant-se posteriorment les instal·lacions universitàries donant lloc al campus de la Mercè.

Després de la Guerra Civil Espanyola l'antiga església va ser donada als franciscans, que van aixecar l'annex Institut Teològic de Múrcia.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Claustre de la Mercè, actual Facultat de Dret de la Universitat de Múrcia (UMU), segle xvii.

La part més antiga del conjunt arquitectònic és el claustre, actual Facultat de Dret de la Universitat de Múrcia.

Començat en 1604, es deu a les traces de Pedro Monte, sent finalitzat en 1628. Comparable al claustre de la Mercè de Sevilla, està format per dos pisos d'elegants columnes de marbre de capitell toscà sobre els quals carreguen arcs de mig punt de doble motllura, en què les seves eixutes es repeteix de forma invariable l'escut de l'orde mercedari. En cadascuna de les cantonades del claustre les columnes s'agrupen en nombre de tres.

L'església, de començaments del segle xviii, compta amb una portada finalitzada en 1713 sota la direcció de Salvador de Mora i executada per José Balaguer. La façana, una de les millors del barroc a Múrcia, és una transposició del decorativisme naturalista present a l'interior de l'església, molt típic de les obres de principis de segle, continuador dels esquemes de la centúria precendent. La mateixa està presidida per la Verge dels Remeis -amb el cap tort-, i una sèrie de Sants i Santes que pretenen exaltar la glòria de l'Orde Mercedari: Sant Pere Nolasc, Sant Ramon Nonat, Santa Maria de Cervelló i la beata Mariana de Jesús, a més de la presència d'una cadena que simbolitza la redempció de captius pròpia de l'Ordre.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Interior de l'església conventual.

El retaule major de l'església conventual va ser realitzat entre 1744 i 1760 i és característic del tipus de retaule barroc més evolucionat que a partir de 1730 es desenvolupa a Múrcia, on la sensació de moviment s'aconsegueix molt més a través dels elements arquitectònics que de la decoració. L'autoria del mateix s'ha atribuït a Jaume Bort, a causa que presenta al seu carrer central un tractament de portada que ho relaciona amb el retaule major de la també murciana església de Sant Nicolau, propers tots dos al model que Bort va crear per l'imafront de la Catedral de Múrcia.

Existeix un altre retaule destacable, el dedicat a l'abraçada de Sant Francesc d'Assís a Crist Crucificat, que posseeix una profusa decoració d'elements barrocs. Va ser realitzat en 1725 i és originari de l'església de Sant Miquel.

A l'església de la Mercè es conserven les obres pictòriques del segle xvii de Lorenzo Suárez i Cristóbal d'Acevedo. Del primer són els llenços de Sant Ramon Nonat i Crist donant-li la comunió a Sant Pere Nolasc. D'Acevedo són la Redempció de captius i l'Aparició de la Verge a Jaume d'Aragó.

En escultura destaquen dues obres de Nicolau Salzillo, escultor napolità establert a Múrcia en 1695, i pare de Francisco Salzillo. La primera és un Sant Ramon Nonat i la segona un Natzarè anomenat de la Mercè que desfila amb la Confraria de la Salut de la Setmana Santa de Múrcia cada Dimarts Sant, encara que aquesta última és atribuïda.

Una de les imatges més curioses que posseeix el temple és la de l'antiquíssima Verge dels Remeis, obra del segle xiv en pedra arenisca, que va ser titular del retaule major. Popularment coneguda com la Verge del Coll Tort, les mutilacions que presenta es deuen al fet que en el barroc va ser adaptada per ser imatge de vestir. Fins al segle xviii va compartir el favor dels murcians conjuntament amb la Verge de l'Arrixaca.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

La façana de l'església posseeix amb una llegenda a compte de l'especial Mare de Déu que la corona -que té el coll tort per ser la representació en pedra de la popular Verge dels Remeis-.

S'explica que una donzella va rebre promesa de matrimoni d'un cavaller que va partir a la guerra i que quan va tornar es va negar a complir la seva paraula. Ella, mancant testimonis ho va portar davant la porta de l'església de la Mercè on havia obstinat la seva paraula, i en ratificar que no havia promès gens, la Verge de la façana va moure el cap negant-ho, quedant el seu rostre artificialment mogut cap a l'esquerra com es pot veure en l'actualitat.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església conventual de la Mercè Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Estrella Sevilla, Emilio. Dos siglos a la sombra de una torre. Múrcia: Contraste Producciones, S.L., 2007. ISBN 978-84-612-0451-9. 
  • Consejería de Cultura, Educación y Turismo. Murcia. Guía Artística.. Múrcia: I. G. Jiménez Godoy, 1988. ISBN 84-7564-068-0.