Església de Grundtvig
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (da) Grundtvigs Kirke  | |||
| Epònim | Nicolai Frederick Severin Grundtvig | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Arquitecte | Peder Vilhelm Jensen-Klint | |||
| Construcció | 1940 | |||
| Obertura | 8 setembre 1940 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neogòtic arquitectura expressionista | |||
| Mesura | 49 ( ) × 35 ( ) × 76 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Copenhaguen (Dinamarca) | |||
| Localització | På Bjerget 5B, 2400 København NV | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | diòcesi de Copenhagen (Bispebjerg Parish (en)  ) | |||
| Religió | Església de Dinamarca | |||
| Visitants anuals | 200.000 (2004) | |||
| Lloc web | grundtvigskirke.dk | |||
L'església de Grundtvig, situada al barri de Bispebjerg, a Copenhaguen (Dinamarca), és, gràcies la seva originalitat, una de les esglésies més conegudes de la ciutat i un dels escassos exemples de temple expressionista.
Característiques[modifica]
L'església pren el seu nom del filòsof danès N. F. S. Grundtvig. Per a la seva construcció es va realitzar un concurs el 1913 que va guanyar Peder Klint. La primera pedra es va col·locar en finalitzar la Primera Guerra Mundial, el 8 de setembre de 1921, i la construcció va durar fins al 1926, encara que els últims treballs a l'interior i els edificis limítrofs van ser acabats el 1940 per Kaare Klint, fill de l'anterior.
Peder Klint va aconseguir amb l'església de Grundtvig una síntesi arquitectònica. Va estudiar per al seu projecte una multitud de típiques esglésies de poble daneses, i es va inspirar tant en la forma de construcció tradicional, com en els materials i la decoració. Klint va fusionar les formes modernes i geomètriques de l'expressionisme de maó amb les línies clàssiques i amb la tendència cap al cel del gòtic. A través del cementiri del barri de Bispebjerg hi ha un llarg camí des de la portada principal de l'església que, junt amb els edificis limítrofs simètrics, formen gairebé un eix de perspectiva barroca.
La característica més vistosa de la construcció és la façana occidental, que recorda a un westwerk o a un orgue, que amaga un campanar de 49 metres d'altura. Per a la nau central Klint va crear un gablet escalonat, tal com es poden observar sovint a les esglésies daneses, però va interpretar aquest element de forma innovadora i va doblar el seu punt més alt. Les naus són de mides generoses: la longitud total de l'Hallenkirche de tres naus és de 76 metres, amb una amplada de 35 metres i la nau central té una altura de 22 metres. L'interior, d'aires gòtics, té una capacitat per a 1800 persones. La construcció està realitzada amb 6 milions de maons grocs, un material típicament danès.
Durant el temps de construcció de l'església, al seu voltant, va sorgir un barri residencial que enquadra i fa ressaltar la presència del temple. L'església és accessible tot l'any per a visitants, també fora dels horaris de culte. L'edifici també és emprat per a la realització de concerts especialment gràcies al gran orgue construït per Marcussen&Søn.
Influències[modifica]
A Reykjavík es troba l'església de Hallgrímskirkja, un temple construït pocs anys després de l'església de Grundtvig, en el qual s'ha realitzat una síntesi similar de formes gòtiques i modernes.
