Església de Betlem

Infotaula d'edifici Església de Betlem
L'església vista des de la Rambla
Nom en la llengua original	(ca) Església de la Mare de Déu de Betlem (es) Iglesia de La Madre de Dios de Belén
Dades
Tipus	Església
Arquitecte	Josep Juli major
Construcció	1681
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura barroca
Altitud	10 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Raval (Barcelonès)
Localització	Carme, 2, Rambla, 107 i Xuclà, 2
41° 22′ 59″ N, 2° 10′ 16″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1959-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0009736
Id. IPAC	15423
Id. Barcelona	3041
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona
Religió	catolicisme

L'església de Betlem és una obra d'estil barroc situada al carrer del Carme, 2 cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront. Formava part del convent dels Jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya el 1767, i va ser construïda al mateix lloc que una església anterior del 1553 incendiada el 1671.

Arquitectura

Porta del Nen Jesús

Detall de la façana de la Rambla

Alguns autors relacionaren l'estructura arquitectònica de l'església de Betlem amb l'església mare dels jesuïtes, Il Gesù de Vignola, construïda a Roma el 1568. Tanmateix, Betlem segueix encara la pauta establerta per la tradició gòtica catalana: una nau amb capelles laterals bastides entre els contraforts. Aquí, però, aquests són perforats, de manera que les capelles es comuniquen entre si. La volta de la nau central és de llunetes. Les capelles laterals es cobreixen amb cúpules amb llanternes, visibles a l'exterior. Abans del 1936 tot l'interior era profusament decorat seguint l'estil barroc. Entre altres elements destacaven: les figures dels Dotze Apòstols, obra de Domènec Talarn (1812-1902), que hi havia als carcanyols dels arcs; les espectaculars gelosies de les tribunes superiors (1855), i el retaule major (1866).

El mur extern de Betlem és però, l'element més característic del monument. Els paraments són formats per carreus encoixinats. La façana, amb coronament mixtilini i boles decoratives, és dividida verticalment en tres sectors, el central dels quals és ocupat per una grandiosa portada, formada per diversos cossos superposats. En l'inferior, la porta rectangular és flanquejada per dues parelles de columnes salomòniques, entre les quals hi ha les escultures de sant Ignasi de Loiola i de sant Francesc de Borja, ambdues atribuïdes a Andreu Sala. En el segon cos, hi ha un relleu del Naixement, entre pilastres, volutes i gerres. El darrer cos se centrat per un gran rosetó, envoltat també per elements similars. A l'angle amb el carrer Xucla, dins d'una fornícula, hi ha l'escultura de sant Francesc Xavier (1690), obra de Francesc d'Assís de Santa Creu o de Francesc Santacruz, autor també de l'infant Jesús que hi ha sobre la primera porta per la banda de la Rambla. El 1906, l'arquitecte Enric Sagnier obrí una porta similar amb la imatge de sant Joan Baptista.

L'any 1911, l'orguener Pau Xuclà i Camprubí, enllestí un orgue per a l'església, el qual fou destruït el 1936.

Història

El dia 8 d'abril de 1681 es va posar la primera pedra de l'actual església de Betlem, que en va substituir una d'anterior, construïda pels jesuïtes al costat del col·legi del mateix nom i beneïda el 1555. En concret, va ser projectada per Josep Juli i dirigida pel jesuïta pare Francesc Tort (mort a Tortosa al 1739) i per Dídac de Lacarse, la primera pedra va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Alfonso de Sotomayor el 1681 es va construir entre el 1680 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.

Aquesta primera església ocupava només el sector del presbiteri de la nova; durant les festes que se celebraven per la canonització de sant Francesc de Borja, la primitiva església sofrí un incendi; aquest fet i les reduïdes dimensions que tenia determinaren la construcció d'un nou temple.

Per dur a terme aquest nou edifici, es va traslladar la font que ara és a la Portaferrissa i s'ocuparen terrenys cap al centre de la Rambla (de manera que aquesta s'estretí) i uns habitatges per la banda del carrer del Carme. Dirigiren les obres els jesuïtes Tort i Lacarse, segons projecte atribuït al mestre de cases barceloní Josep Juli. L'església de Betlem fou beneïda el 1729, però no s'acabà del tot fins al 1732.

El 1662, els jesuïtes del Col·legi de Betlem es feren càrrec del veí col·legi de Cordelles, fundat a final del segle anterior. El 1767, els jesuïtes van ser expulsats. El Col·legi de Betlem romangué tancat fins al 1787 en què passà a propietat del bisbat i fou destinat a Seminari Conciliar de Barcelona. El 1835 l'església de Betlem fou erigida en parròquia.

El 1886 fou la primera església que va visitar la Beata Petra de Sant Josep quan va arribar a Barcelona per primera vegada. Aquí va conèixer a Dolors Badia la primera persona que va ajudar a la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.

El 1936 sofrí greument els estralls de la Guerra Civil: tota la decoració interior fou cremada i les voltes s'ensorraren. S'hi perderen llavors nombroses obres d'Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688). Després de la guerra fou reconstruïda pels arquitectes Francesc Folguera Graci i Lluís Bonet Garí. Entre 1991 i 1992, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya ha restaurat les façanes del temple.

Bibliografia

• Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
• Amelang, J.; Gil, X.; McDonogh, G. Dotze passejades per la història de Barcelona. Olimpíada Cultural i Ajuntament de Barcelona, 1992. ISBN 84-7609-530-9. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Betlem

• «Església de Betlem». Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Església de Betlem». UPCommons.