Església de Nostra Senyora dels Àngels de Castellfabib
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellfabib (el Racó d'Ademús) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0011981 | |||
| Codi IGPCV | 46.09.092-001[1] | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de València | |||
L'Església Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Castielfabib s'alça sobre un promontori rocós que domina la vall, el poble i la carretera, per la funció estratègico-defensiva que tenia en el moment de la construcció cap al segle xii, aprofitant una part del castell de Castellfabib, els orígens del qual semblen ser primerament romans i posteriorment àrabs.
Història i descripció[modifica]
Després de la construcció inicial, l'edifici ha sofert nombroses reformes, modificacions i afegits en el primitiu nucli medieval. Consisteix en una estructura a força d'arcs diafragma amb capelles laterals entre contraforts de voltes de creueria i sostre de fusta, amb una tipologia correspon a la de les denominades Esglésies de Reconquesta.
L'església inicial és d'una sola nau amb contraforts laterals i arcs gòtics que els unien, però al segle xvi se li afegiria la sagristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. Al segle xviii i principi del xix es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una església de tres naus amb volta de canó, amb llunetes en la nau central i es va decorar un dels trams d'aquesta nau amb pintures al fresc al·lusives al Misteri Eucarístic. En aquest moment es va recréixer el presbiteri i es va recobrir amb cúpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comunió. Són de destacar les importants mostres de pintura mural gòtica figurativa[2] aparegudes durant les obres de reconstrucció. També hi va haver un important patrimoni moble, del qual hui en queden unes poques mostres. Destaquen la creu processonal gòtica[3] i algunes obres de Josep Esteve i Bonet.[4]
Restauració[modifica]
Mentre han durat les obres de rehabilitació, centrades en paviments i finestres, la missa s'ha fet en el col·legi de la vila.[5]
El volteig de campanes[modifica]
És una tradició de la vila el donar voltes amarrats a la campana Guillermina quan ha de començar una de les voltes sense aturar-la, agafats només de braços i cames, podent caure més de 50 metres al buit.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Nostra Senyora dels Àngels de Castellfabib |
- ↑ «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ Rubio Mifsud, Aurora. Tesi doctoral: La Pintura Mural Gòtica Lineal a Territori Valencià. Statu Quo del corpus conegut. Estudi i Anàlisi per a la Seua Conservació. 2015.
- ↑ (castellà)Font: Raúl Eslava Blasco, El patrimonio histórico-artístico desaparecido en el Rincón de Ademuz (I): tres piezas de orfebrería de la iglesia parroquial de Castielfabib Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine., a la revista ABABOL, nº 54. Pp. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008.
- ↑ (castellà)Font: Raúl Eslava Blasco, El patrimonio histórico-artístico desaparecido en el Rincón de Ademuz (II): algunas tallas de Castielfabib y Puebla de San Miguel, y la impronta de José Esteve Bonet en la comarca Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine., a la revista ABABOL, nº 57. Pp. 5-14. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2009.
- ↑ (castellà) Notícias del Rincón de Ademuz La iglesia gótica de Castielfabib reabre al culto el sábado tras 25 años cerrada
- ↑ (castellà) Rincón de Ademuz Castielfabib