Església de San José
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església catòlica  | |||
| Part de | Vell San Juan | |||
| Construcció | 1532 | |||
| Característiques | ||||
| Material | maó i maçoneria | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Puerto Rico (EUA) | |||
| ||||
| Llocs històrics més amenaçats dels Estats Units | ||||
| Propietat contribuïdora al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
L'Església de San José, antigament Església de Santo Tomás de Aquino, es localitza en la part més alta del barri vell de San Juan dins de l'àrea històrica colonial de la capital de Puerto Rico, és una de les primeres obres arquitectòniques de rellevància a l'illa, i més primerencs exemplars d'arquitectura gòtica espanyola del segle xvi en l'hemisferi occidental.[1][2][3] L'edifici mostra quatre segles de disseny i arquitectura de tradicions de maçoneria incloent les extraordinàries voltes gòtiques isabelins, un disseny arquitectònic català poc comú.[4]
En 2013 va estar en la llista dels 11 llocs històrics més en perill d'extinció.[4]
Història[modifica]
L'església va ser construïda de 1532 a 1735 per l'ordre de dominicos com a part del seu Monestir de Santo Tomás de Aquino. El seu nom actual va ser donat pels jesuïtes quan van prendre control del monestir en 1865.[5]
Juan Ponce de León, el primer governador espanyol de Puerto Rico, va ser sepultat en la cripta de l'església de 1559 a 1836, data quan les seves restes van ser exhumades i transferides a la Catedral de Sant Juan Bautista.[3] No obstant això, el seu escut d'armes encara es troba prop de l'altar major. El seu net, Juan Ponce de León II està sepultat en la cripta sota el pis del santuari. El pintor porto-riqueny José Campeche també està sepultat a l'església.
En 1858, l'orde jesuïta es va fer càrrec del temple i li va canviar el nom a Església San José. Més endavant, en 1887, l'església passa a les mans dels Missioners Paúles. Cadascun dels ordes religiosos que van dirigir el temple van deixar la seva petjada mitjançant canvis i renovacions a l'estructura, raó per la qual presenta una gran varietat d'estils. L'església també va sofrir danys durant el bombardeig a San Juan ocorregut en la Guerra Hispà-Nord-americana (1898).[6]
.jpg)
En 1972, la pintura del segle xv Virgen de Belén va desaparèixer de l'església. En 2002, després de l'inici un projecte de restauració de l'estructura, es van trobar diverses pintures murals, entre elles una de mitjans del segle xix de la Batalla de Lepanto.[7] En el 2004, el World Monuments Fund (WMF) va declarar l'Església San José patrimoni mundial. Això va ajudar a la millora de la seva conservació per l'augment de donacions d'organitzacions sense finalitats de lucre, del Govern i de residents de Puerto Rico donat que WMF, al seu programa World Monuments Watch, fomenta el suport comunitari per a la protecció de llocs en perill d'extinció.[8]
En l'actualitat, l'estructura contínua en restauració i rehabilitació, per la qual cosa roman parcialment tancada al públic.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Pariser, Harry S. Explore Puerto Rico. ISBN 1-893643-52-2.
- ↑ «Iglesia San Jose». American Express World Monuments Watch Grant Selection, April 2004. Arxivat de l'original el 2011-05-27. [Consulta: 19 maig 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Vazquez, Doris M. «Spain in Puerto Rico: The Early Settlements». Yale University. [Consulta: 18 maig 2009].
- ↑ 4,0 4,1 www.preservationnation.org 11 lugares históricos más en peligro de extinción - Consulta: 2014-06-22
- ↑ Marvel, Thomas S.; Moreno, María Luisa. Architecture of parish churches in Puerto Rico. La Editorial, UPR, gener 1994, p. 80–81. ISBN 978-0-8477-2118-4.
- ↑ 6,0 6,1 www.enciclopediapr.org Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine. San Juan: Iglesia San José - Consulta: 2014-12-10
- ↑ Silva, Cynthia L. «A Technical Study of the Mural Paintings of the Interior Dome of the Capilla de la Virgen del Rosario, Iglesia San José, San Juan, Puerto Rico». University of Pennsylvania. [Consulta: 18 maig 2009].
- ↑ World Monuments Fund - San José Church