Església de San Salvatore (Brescia)

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
San Salvatore
Imatge
Dades
TipusEsglésia desapareguda i església Modifica el valor a Wikidata
Part deThe monumental area with the monastic complex of San Salvatore-Santa Giulia (en) Tradueix i Monastery of Santa Giulia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura longobarda Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBrescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVia dei Musei, 81B Modifica el valor a Wikidata
 45° 32′ 23″ N, 10° 13′ 41″ E / 45.539853°N,10.228132°E / 45.539853; 10.228132Coord.: 45° 32′ 23″ N, 10° 13′ 41″ E / 45.539853°N,10.228132°E / 45.539853; 10.228132
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
San Salvatore III (pianta).jpg
Activitat
Diòcesibisbat de Brescia Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Fundadorducat de Brèscia Modifica el valor a Wikidata

San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de Santa Giulia a la ciutat italiana de Brescia. Fundada l'any 753 com una església del monestir femení de San Salvatore, al llarg dels segles ha estat remodelada diverses vegades i va passar a formar part del nou monestir, l'església del qual dedicada a santa Júlia va ser acabada el 1599.

L'edifici forma part de la sèrie Longobardi in Itàlia: i luoghi del potere ('Longobards a Itàlia: els llocs del poder'), que comprèn set testimonis d'arquitectura, escultura i art pictòric longobards, inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juny del 2011.[1]

Interior de l'església de San Salvatore

El monestir i la seva església es va fundar l'any 753 pel duc de Brescia Desideri, futur rei dels llombards, i la seva esposa Ansa, que va imposar a la seva filla Anselperga com primera abadessa, la cripta va ser construïda el 759-760.[2] Durant els segles següents va ser àmpliament remodelat i millorat,[2] de manera que a l'estil característic longobard shi 'han afegit molts altres tipus d'arquitectura.[3]

Actualment l'església presenta tres naus, on es van utilitzar columnes romanes preexistents, sense absis, es tracta d'una reforma al voltant del segle ix de l'edifici original del rei Desideri amb una nau i tres absis. L'església es troba sobre un edifici precedent de l'època romana.[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Fiorella Frisoni, Gli affreschi di Paolo da Caylina e di Romanino in Renata Stradiotti (a cura di), San Salvatore - Santa Giulia a Brescia. Il monastero nella storia, Skira, Milano 2001
  • Elena Lucchesi Ragni, Ida Gianfranceschi, Maurizio Mondini, (a cura di), Il coro delle monache - Cori e corali, catalogo della mostra, Skira, Milano 2003

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de San Salvatore