Vés al contingut

Església de San Silvestro in Capite

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església de San Silvestro in Capite
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimSilvestre I Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesco Neri da Volterra Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSilvestre I Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Mesura20 (amplada) × 40 (longitud) m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Llocpiazza San Silvestro - Roma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 11″ N, 12° 28′ 50″ E / 41.90311°N,12.48064°E / 41.90311; 12.48064
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc websansilvestroincapite.com Modifica el valor a Wikidata

L'església de San Silvestro in Capite és un lloc de culte catòlic de Roma, situat a la Piazza di San Silvestro , al barri de Colonna.

Història

[modifica]

L'església i el monestir basilià annex van ser fundats al segle viii pel papa Esteve II o el seu successor i germà, el papa Pau I, al palau familiar, sobre les ruïnes d'un temple circular dedicat al sol, construït per l'emperador Aurelià.[1] El lloc de culte fou dedicat inicialment als sants Silvestre i Esteve.

Al segle xii, el papa Innocenci II va traslladar-hi la relíquia del cap de Sant Joan Baptista i el nom va canviar a San Giovanni in capite També al segle xii el monestir va passar a l'orde benedictí. Entre el 1198 i el 1216 es va remodelar l'església i es va construir el campanar romànic. L'any 1285 el monestir passà a mans de les clarisses.

L'edifici del monestir va ser remodelat el 1588-1591 i l'església el 1593-1601 ( a les despeses del cardenal Francesco Dietrichstein): a partir de 1595 els treballs van ser confiats a Carlo Maderno. La decoració interior es va completar el 1696 i el 1703 Domenico De Rossi va crear la façana.[2]

A partir de 1855 l'església va ser oficiada pels Pares Pallotins Anglesos, que van crear una col·lecció d' inscripcions al pòrtic del davant. El convent va ser expropiat per l'estat italià el 1876 i va ser transformat en la seu de l'oficina central de correus per Giovanni Domenico Malvezzi el 1878 . Es considera l'església nacional anglesa de Roma i és un dels punts de referència per a la comunitat d'immigrants filipins a Roma.

Descripció

[modifica]
L'interior

A la moderna confessió7 sota l'altar es conserven restes dels fonaments de la primera església, de tres naus.

La façana exterior, datada del segle xviii, presenta un sol ordre de quatre pilastres amb capitells jònics. A la part superior hi ha estàtues de

Al portal un relleu amb la Imatge d'Edessa i a les golfes el cap de Sant Joan Baptista.

Un quadripòrtic precedeix la façana interior.

L'interior és d'una sola nau, coberta per volta de canó, amb un endonàrtex (nàrtex intern) a l'entrada, sobre el qual hi ha el cor de les monges i la caixa barroca de fusta daurada de l'orgue de tubs, data l'any 1680, que acull un instrument de principis del segle xx construït per Jules Anneessens.

La volta de la nau va ser pintada al fresc el 1683-1684 per Giacinto Brandi amb La Mare de Déu assumida a la glòria amb els sants Silvestre i Joan Baptista.[3] Mattia de Rossi va dissenyar la decoració d'estuc, creada per Camillo Rusconi i Michel Maille entre 1689 i 1691, mentre que els frescos de les parets són de Ludovico Gimignani entre 1688 i 1690.

També hi ha sis capelles laterals que s'obren a la nau, creades per Ludovico Gimignani, amb la col·laboració de diversos pintors. També acull obres de Francesco Trevisani, Camillo Rusconi, Giuseppe Bartolomeo Chiari, Pier Francesco Mazzucchelli anomenat il Morazzone i un llenç de Sant Francesc d'Orazio Gentileschi.

Galeria d'imatges

[modifica]
  • La façana interior
    La façana interior
  • El campanar
    El campanar
  • La volta de la nau
    La volta de la nau
  • La confessió
    La confessió

El títol cardenalici

[modifica]

San Silvestro in Capite (llatí: Titulus Sancti Silvestri in Capite) és un títol cardenalici instituït el 6 de juliol de 1517 pel papa Lleó X. Aquest títol, que recau sobre l'església homònima, també era conegut com San Silvestro in Campo Martis, San Silvestro inter duos hortos i San Silvestro in Cata Pauli.

Titulars

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tina Squadrilli,Vicende e monumenti de Roma, Roma, Staderini Editore, 1961, p. 337
  2. ↑ Ancora nella Nuova Topografia de Roma del Nolli (1748) l'insieme chiesa-convento indicato al n. 361 viene denomenat Ch. de S. Gio. E Ospiz. de' PP. della Mercede Scalzi Spagnuoli
  3. ↑ Guendalina Serafinelli, Giacinto Brandi (1621-1691), Allemandi, Torino 2015, vol. 2, p. 133.

Bibliografia

[modifica]
  • Giuseppe Carletti, Memorie istorico-critiche della chiesa e monastero de San Silvestro in capite de Roma, Roma, 1795.
  • Juan-Santos Gaynor, Ilaria Toesca, San Silvestro in Capite, Roma, 1963.
  • Carlo La Bella, San Silvestro in Capite (Le chiese de Roma. Cenni religiosi, storici, artistici 132), Istituto nazionale de studi romani, Roma, 2004.
  • Eileen M. C. Kane, The church of San Silvestro in Capite in Rome, B.N.Marconi editore, 2005.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Església_de_San_Silvestro_in_Capite&oldid=35209156»