Església de Sant Agustí (Sabadell)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
302 Escola Pia de Sabadell i església de Sant Agustí.jpg
Infotaula d'edifici
Església de Sant Agustí
Sant Agustí-3.jpg
Dades
Tipus església
Arquitecte Bernardí Martorell i Puig
Data de creació o fundació 1932
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme amb influències gòtiques
Material utilitzat Pedra, maó, ciment, vidre i marbre
Mesura 40m (Alçada) × 18,8m (Amplada) × 56,6m  (Llargada) m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiSabadell
Localització Carrer Escola Pia No. 80 (Sabadell)
41° 32′ 57″ N, 2° 06′ 12″ E / 41.549028°N,2.103333°E / 41.549028; 2.103333Coord.: 41° 32′ 57″ N, 2° 06′ 12″ E / 41.549028°N,2.103333°E / 41.549028; 2.103333
Bé cultural d'interès local
Identificador 27681
Activitat
Diòcesi bisbat de Terrassa
Religió Església Catòlica
Modifica les dades a Wikidata
Nau central Església de Sant Agustí.jpg

L'Església de Sant Agustí, és una església de façanes modernistes formada per una nau central de 12m i dues de laterals d'estructura gòtica. L'esglesia va començar les seves obres l'any 1924 i va ser ignaugurada el primer de maig de 1932 tot i no estar acabada. L’abat de Montserrat Aureli María Escarré i Jané consagrà l’altar major el 31 de novembre de 1941. L'esglesia està connectada amb l'Escola Pia Sabadell a través de la sacristia o una porta que conecta amb el nivell mes baix de l'escola, la qual es troba al seu costat. L'ésglésia de Sant Agustí és una notable obra modernista, segons els plànols de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig. Avui en día l'església continua realitzant misses i eucaristies cada setmana per el Pare Josep María Canet.

Descripció Formal[modifica]

38276291 1883697748377115 7879766521315065856 n-2.jpg

L'església està formada per façanes modernistes fetes amb aparell mixt d'obra vista i maçoneria. Utilitza un sistema constructiu arquitravat i voltat. La façana principal de l'església, encara avui inacabada, es troba formada per tres cossos, amb la portalada amb arquivolta i un rosetó superior. La façana havia de comptar amb un campanar de 40 metres, un arc que cobria l'entrada i a sobre una arquería amb un gablet de grans dimensions amb un petit rosetó que el coronaría. El seu interior està format per tres naus, una central i dues laterals d'estructura gòtica, té planta basilical(una nau central, dues naus laterals i capelles laterals). La nau central és de gran alçada i lleugerament més elevada, separada de les laterals per arcs parabòlics de maó vist. La mescla de materials i el contrast entre ple i buit donen gran esveltesa a l’església. Des del seu exterior es pot observar clarament el transcepte que està mes elevat respecte les naus laterals. La nau central es de gran alçada respecte les laterals, separada de les laterals per arcs parabòlics de maó vist que juguen amb el ple i el buit.

Des de fa uns anys hi ha una esquerda a la façana principal que va des del nàrtex fins al rosetó que ha cridat l'atenció del personal de l'escola i de l'ajuntament. De moment han realitzat obres de manteniment perque l'esquerda vagi a mes.

Pel que fa a la decoració, destaca la pintura al fresc de Camil Fàbregas (situada a la capella del Santíssim, darrere l’altar major). Les diverses capelles estan decorades amb pintures al fresc i talles escultòriques. Els vitralls són de la casa Granell de Barcelona, amb representacions de sants, símbols eucarístics, l’escut de l’Escola Pia... Per últim, a mà dreta, a prop de la porta, hi ha la pintura de sant Ferran, rei de Castella, en memòria del rei Ferran VII, que va fer construir la primera església de l’Escola Pia de Sabadell (Els Padres). De moment no es te pensat acabar la façana ni el campanar per questions de seguretat

Història[modifica]

La primera pedra fou posada el 25 de maig de 1924. El primer de maig del 1932 l'església va ésser beneïda, encara que no estava acabada, ja que mancaven la façana principal i el campanar, que havia de tenir 40 m.

Va actuar com ajudant el futur arquitecte sabadellenc Vila Juanico i el paleta local Simó Piera que va ser qui va rebre a Le Corbusier en la seva visita a Sabadell. La pedra fou a càrrec de Nicolau Molina i la va bastir J. Espanyol amb l'ajuda de Vinyas.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]